Durant el curs 2021-2022 es van registrar més de 330 queixes per discriminació lingüística del català a les universitats, tal com ha revelat aquest dijous Plataforma per la Llengua. Són les últimes xifres de la campanya "La universitat, en català!", impulsada per la mateixa plataforma, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA). Concretament, es van notificar 333 denúncies: 209 durant el primer quadrimestre i 124 durant el segon. És normal que se'n registressin més durant el primer, perquè és quan es van fer la majoria de les matrícules i quan va arrencar la campanya.
Va ser durant l'octubre del 2021 quan es va estrenar el lloc web per facilitar les queixes. Mitjançant un formulari i un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants poden fer arribar les denúncies perquè Plataforma per la Llengua les gestioni i les faci arribar al servei de queixes de la universitat corresponent. A més, la campanya es va comprometre a informar cada quadrimestre de l'evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears.
La discriminació del català a les universitats
En el primer curs, les denúncies es van repartir de la següent manera: 174 queixes per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (el 52,3% del total), 81 queixes per la manca d'oferta d'assignatures en català (el 24,3%) i 78 queixes per la vulneració d'altres drets lingüístics (el 23,4%). Al març vam conèixer les dades del primer quadrimestre i ara les de tot el curs 2021-2022, que revelen com durant el segon quadrimestre van créixer les denúncies vinculades a la vulneració d'altres drets lingüístics — tant en termes absoluts com en percentatge (van passar del 20% al 32%).
Plataforma per la Llengua també ha compartit el contingut concret de les queixes. Per exemple, un estudiant va denunciar la impossibilitat de cursar en català els cursos privats d'especialització en comerç internacional. D'altres es van queixar que alguns docents es van negar a acceptar-los treballs en català o que, fins i tot, els van impedir dirigir-s'hi en català. És noticiós el que va explicar un alumne de la Universitat Politècnica de València (UPV), on la tutora del treball de final de grau li va retreure que volgués escriure el treball en català perquè limitaria el públic a una comunitat "molt reduïda". Per a més inri, li va advertir que no se'l llegiria.
Escriure en català, "una llàstima"
En aquest cas de la UPV, la tutora va acabar fent un informe positiu del treball per als membres del tribunal i no hi va incloure cap comentari sobre la llengua amb la qual s'havia escrit. Això sí, va enviar un correu (en castellà) a l'estudiant: "Hola, ja he mirat el teu TFG. La veritat és que per a mi és una llàstima que l'hagis escrit en valencià. M'hauria agradat poder aprendre del teu projecte, però amb l'idioma has limitat la comunicació dels resultats a una comunitat molt reduïda. Però bé...".
A totes les universitats incloses en la campanya hi va haver queixes per discriminació lingüística, amb importants variacions entre cadascuna: a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 83 denúncies; a la Universitat de València, vuit; a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), dues... Plataforma per la Llengua ha aclarit que la diferència s'explica per motius com la dimensió de les institucions, la diferent sensibilització dels estudiants i el grau de coneixement de la campanya, no només per la situació lingüística. I és que a Catalunya es van recollir fins a 295 queixes, al País Valencià se'n van recollir 23 i a les Illes Balears, 15.
Com ja hem dit, durant el primer quadrimestre es van registrar més denúncies que en el segon. Però la comparació interquadrimestral permet veure que tant al País Valencià com a les Illes Balears va augmentar el nombre de queixes rebudes. Al primer territori, la xifra va passar d'onze a dotze; al segon, de tres a dotze. El creixement s'entén, sobretot, per la sensibilització creixent dels estudiants d'aquests territoris.
Finalment, Plataforma per la Llengua ha recordat que la Llei d'universitats de Catalunya determina que el català ha de ser garantit a tots els àmbits docents de les universitats catalanes. Així mateix, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià estableix el català com a llengua oficial i que tothom té a dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua. I l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català.