La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per la consellera de Governació, Meritxell Borràs Solé, i per Francesc Esteve Balagué i ha confirmat l’admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia.

Ara el tràmit següent és ja la citació de Borràs i Esteve perquè declarin al TSJC i tiri endavant la investigació per anar a judici.

El president del TSJC vincula directament el procés de licitació per comprar les urnes i l'anunci el dia 9 de juny de la data i la pregunta del referèndum "sobre la independència de Catalunya". "En principi, i sense perjudici d'anteriors resolucions, no sembla que ens trobem abans fets aïllats; i han de ser investigats com a presumptament constitutius d'il·lícit penal, així com si resulten atribuïbles als que figuren com querellats", diu Jesús Maria Barrientos a la interlocutòria.

Borràs i Esteve estan acusats per convocar el concurs públic per comprar les urnes, que finalment s'ha declarat desert, dels delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics.

Els arguments de Barrientos

El magistrat s'agafa als arguments de la Fiscalia per desestimar el recurs que "els atribueix la presumpta comissió de diversos il·lícits penals, considerant que, a parer seu, és mostra, simplement, d'un ús preventiu del dret penal, que vulneraria el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea".

Barrientos tira per terra els arguments de la defensa que van recórrer dient que la Generalitat no disposava del recurs material de les urnes i "de la seva eventual necessitat per a tot tipus de consultes, de la seva naturalesa reutilitzable, que el conveni marc de col·laboració entre administracions en matèria electoral no garanteixi a la Generalitat la cessió d'aquestes urnes, ni, segons s'afirma, la seva gratuïtat" no justifica que se'n compressin ja que —diu el magistrat— "en res no desdiu la realitat objectiva que la providència de 4 d'abril d'aquest any dictada pel Tribunal Constitucional" que anul·la totes les despeses vinculades de la celebració del referèndum.

Barrientos recorda en la seva interlocutòria "el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi eludir la suspensió, fent menció expressa a la licitació per la Generalitat de contractes administratius instrumentals per a la preparació del referèndum" per part de tots els membres del Govern.

La responsabilitat d'Esteve

"L'Acord marc signat pel querellat Sr. Esteve, segons es recull en la querella, és de només cinc dies després de l'esmentada resolució; en aquest es preveu, precisament, un procés de licitació
per a l'adquisició d'urnes, de les quals s'estableix un preu màxim per a cada un dels lots, amb condicions de contractació diferides en el moment en què es fes necessari el subministrament de les urnes", diu el text de la interlocutòria que rebutja el recurs.

Barrientos remarca que l'Acord Marc signat per Francesc Esteve, secretari general del Departament de Governació, preveu l'adquisició d'urnes en diferents tipus d'eleccions, consultes i
formes de participació, per preu cert. Segons el magistrat "es tracta d'una resolució administrativa que pogués estar orientada a infringir el mandat del Tribunal Constitucional i que, a més, pogués tenir repercussions en el patrimoni dels administrats".