La negativa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a la petició de Jordi Sànchez de poder sortir de la presó per assistir al ple de la seva investidura ha encès els ànims al sobiranisme. Per donar-hi resposta des de la societat civil, diversos grups de juristes catalans s’han unit amb l’objectiu de coordinar una querella col·lectiva contra el magistrat.
Referents de l’àmbit jurídic ja havien apuntat recentment cap a aquesta opció. El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo alertava la setmana passada que si Llarena impedia investir Sànchez podria ser denunciat per “qualsevol ciutadà de Catalunya” per vulnerar el dret de sufragi actiu. D’altra banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va convidar els ciutadans a presentar queixes davant del que considera un “atac” als drets de Sànchez i de tots els electors.
Aquests posicionaments han sembrat la llavor de ‘Querellants per la República’, una iniciativa ciutadana que col·lectius de juristes s’encarreguen de coordinar. “Volem donar sortida a una petició popular i empoderar la gent”, explica a El Nacional Mònica Fernández, una de les advocades voluntàries. Els juristes es volen organitzar per “anar tots a l'una” i no dispersar-se “ni trepitjar-se” com consideren que va passar amb les denúncies de l’1-O.
Els ciutadans interessats a participar en la querella es poden informar a través de dos canals de Telegram i un compte de Twitter. Des de ‘Querellants per la República’, es mostren sorpresos per la gran resposta que ha tingut la iniciativa, que té més de 15.000 subscriptors a Telegram i més d’un miler de seguidors a Twitter. Per ara, però, es demana “calma i paciència” per deixar treballar els advocats.
Camí cap a Estrasburg
La forma de la querella acabarà de concretar-se durant la setmana que ve en la primera reunió de la plataforma. A la trobada, hi participaran agrupacions com Drets o la Coordinadora d’Advocats Catalans, però també estan oberts a acollir-hi entitats sobiranistes, com per exemple, l’ANC.
A l'acusació podrà adherir-s’hi “qualsevol ciutadà perjudicat que vulgui exercir els seus drets”, avancen. És possible que els participants hagin de fer-se càrrec dels costos indispensables per presentar-se com a part de qualsevol querella. Tot i això, el col·lectiu està treballant per posar-se d’acord amb notaris i procuradors que vulguin col·laborar i rebaixar així la despesa.
Des de ‘Querellants per la República’, admeten que és possible que la querella no tingui recorregut però destaquen que és un tràmit necessari per poder arribar a la justícia europea. Davant d’una hipotètica inadmissió del Suprem, els juristes recorrerien al TC, tot i que hi ha molts punts que aquest es limiti a ratificar la decisió del Suprem. Seria llavors quan, exhaurides totes les vies de recurs a Espanya, el col·lectiu es dirigiria al Tribunal Europeu de Drets Humans.