El col·lectiu de juristes Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) han elaborat conjuntament, com a acusació popular, una querella contra diversos representants dels cossos i forces de seguretat de l’Estat relacionada amb l’Operació Catalunya.
La querella, que ja ha estat admesa a tràmit i que està en fase d’instrucció a la Batllia número 2 d’Andorra, va dirigida contra el comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional Espanyola (DAO), l’Inspector en cap Bonifacio Díaz, de la mateixa unitat, el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns i Celestino Barroso, agregat del Ministeri de l’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, pels delictes d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans amb l’objectiu de perjudicar la imatge de polítics independentistes catalans en el marc de la coneguda Operació Catalunya.
Les dues entitats consideren que els quatre querellats van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del Consell d’administració de BPA Rosa Castellón. Segons les entitats, el maig i juny del 2014 "tots tres directius van ser amenaçats, coaccionats i extorsionats per part dels quatre agents policials" amb l’objectiu d’obtenir informació de suposats comptes bancaris de polítics catalans independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol en el marc de l'anomenada Operació Catalunya.
El setembre del 2016 els tres dirigents andorrans van denunciar dels fets especificant els detalls de les trobades presencials i trucades telefòniques a través de les quals havien estat amenaçats per part dels quatre policies.
Les amenaces es van complir
Així mateix, Drets i IDHA apunten que "les amenaces es van complir", ja que la pressió de l’Estat espanyol va acabar "de manera fulminant amb l’existència de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva equivalent a Madrid, Banco Madrid", que van ser intervingudes el març de 2015. Amb aquesta intervenció es va demostrar que ni l’expresident Artur Mas ni el vicepresident del Govern Oriol Junqueras ni cap dels seus familiars tenien diners al banc andorrà, i és per això que en el text de la querella les entitats demanen a la batllia d’Instrucció número 2 d’Andorra que porta la causa, que en les diligències prèvies de la investigació prengui declaracions als dos polítics catalans en qualitat de perjudicats.
Per les entitats querellants, tot indicaria que els quatre agents del Cos de Policia Nacional van actuar de comú acord i en estreta coordinació, actuant com a grup organitzat i suposadament en nom d’“algú” que tenia la possibilitat i els mitjans de fer “morir el banc”, tal com consta en les declaracions dels perjudicats.
Les dues entitats, Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra, han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament a la causa com a acusació popular ja que ambdues comparteixen l’interès comú de defensar els drets i llibertats dels ciutadans dels seus respectius països i fer aflorar les maniobres de les clavegueres de l’Estat espanyol.