El president Roger Torrent ha presentat aquest divendres, en nom del Parlament, una denúncia contra quatre magistrats del Tribunal Suprem, entre ells el jutge Pablo Llarena, per la vulneració de drets fonamentals dels diputats a la presó i a l’exili. D'aquesta manera es dona compliment a l'acord de la mesa del passat 24 d'abril, que va aprovar amb la majoria sobiranista emprendre accions penals, davant les "successives intromissions il·legítimes del Tribunal Suprem a l'activitat del Parlament", i en "defensa de la dignitat i autonomia de la institució, de la divisió de poders, i dels drets dels diputats i de tots els ciutadans representats".

El Parlament denuncia Llarena i la resta de magistrats perquè considera que van cometre un delicte "contra els drets fonamentals dels diputats" en mantenir els presos polítics privats de llibertat. A més, el denuncien per "detenció il·legal", per "obstrucció al normal funcionament del Parlament" i per "prevaricació judicial". La denúncia s’ha interposat contra el magistrat instructor del cas de l'1-O, Pablo Llarena Conde, i contra els magistrats Miguel Colmenero Menéndez de Luarca, Francisco Monterde Ferrer i Alberto Jorge Barreiro, integrants de la Sala d’Apel·lacions del mateix òrgan judicial i que ha ratificat les decisions de Llarena.

 

La denúncia recorda que durant el seu mandat, els diputats gaudeixen d'immunitat i d'inviolabilitat i que per tant, no poden ser detinguts excepte en cas de delicte flagrant. Per aquest motiu, el text presentat per Torrent considera que s'ha comès un delicte de detenció il·legal, emparat en l'article 167 del Codi Penal. A més, segons relata la denúncia, es considera que aquests fets suposen "un atac contra la divisió de poders, l'autogovern i l'autonomia parlamentària", ja que es recorda que el Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa i d'inviolabilitat en l'exercici de les seves funcions, entre les quals, la d'investir el president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan. 

La querella presentada aquest divendres també considera que Llarena i els altres tres magistrats han comès un delicte contra els drets fonamentals en no permetre als diputats proposats pel president del Parlament sotmetre’s al debat d’investidura. En aquest sentit, considera que suposa una vulneració greu del dret fonamental a la participació política de l’article 23 CE (en la seva dimensió de dret al sufragi passiu), que també està protegit pel Conveni Europeu de Drets Humans i pel Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics. 

Per aquest motiu, també es denuncia un delicte d’obstrucció al normal funcionament del Parlament, comprès en l’article 449 del Codi Penal, que estableix penes d’inhabilitació d’entre 10 a 20 anys per les autoritats que ataquin la inviolabilitat parlamentària d’una assemblea legislativa com seria la cambra catalana.

Finalment, es considera que les decisions judicials objecte de la denúncia constitueixen també un delicte de prevaricació judicial, comprés en l'article 446 del Codi Penal. Segons relata la querella, aquesta infracció penal ha estat comesa tant per Llarena com pels magistrats de la Sala d'Apel·lacions, a l'haver emès, tots ells, un vot favorable a la resolució per la qual es va mantenir la presó provisional dels diputats, a partir de "raonaments indiciàriament reveladors d'una clara consciència d'antijuridicitat, en introduir valoracions extrajurídiques i clarament polítiques que s’exposen en la denúncia".