La querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge patit amb el programari Pegasus es quedarà en un jutjat de Barcelona. L’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs presentat per la Fiscalia, que va reclamar que el cas del Catalangate es traslladés a l’Audiència Nacional, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat ElNacional.cat. La decisió de l’Audiència de Barcelona arriba dies després que l’Audiència Nacional arxivés el cas d’espionatge amb Pegasus al president espanyol Pedro Sánchez per falta de col·laboració de les autoritats d'Israel, segons el magistrat, per facilitar l'interrogatori dels responsables de l'empresa NSO.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), es va querellar contra la llavors directora del CNI, Paz Esteban, i contra la mercantil NSO Group, propietària del programari Pegasus per haver-lo fet espiar quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, el gener de 2020, i en moments clau de la política espanyola, enmig de les negociacions amb el PSOE per donar la presidència a Pedro Sánchez. El cas va anar a parar al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, que va resoldre elevar-lo a l'Audiència Nacional, juntament amb la causa de l'espionatge al president Sánchez, i Aragonès, a través del seu advocat Andreu Van den Eynde, va presentar recurs en contra. La Fiscalia volia derivar el cas a Madrid.
Jutge predeterminat per la llei
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 9a de l'Audiència de Barcelona dona la raó al president Aragonès que té dret al jutge predeterminat per la llei, i que en aquest cas són els jutjats de Barcelona. També aclareix que, malgrat que l'empresa tingui la seu a l'estranger, els fets van passar a Catalunya, com ha reiterat l'advocat Van den Eynde, en tots els casos de càrrecs d'ERC espiats amb Pegasus.
Inicialment, el titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, compartia el criteri de la Fiscalia de Barcelona, que Aragonès en ser espiat quan era vicepresident de la Generalitat forma part dels "Alts Organismes de la Nació" i per això s'havia d'elevar el seu cas a l'Audiència Nacional.
L'Audiència de Barcelona hi exposa que el raonament de la Fiscalia no és desencertat, però que en aquest cas té raó el president Aragonès, quan afirma que "no tota investigació a un alt organisme de l'Estat ha de ser competència de l'Audiència Nacional" i que només ho hauria de ser "si afecta la forma de govern" i en aquest cas no ha passat. "El jutge no motiva si l'atac informàtic descrit podia afectar o no a la forma de govern, que fonamentaria la competència de l'Audiència Nacional", conclou el tribunal per descartar la seva competència. A més, aplica la jurisprudència del Tribunal Suprem, que les causes que es derivin a l'Audiència Nacional ha de ser de forma "excepcional".
El precedent de Torrent
Totes les querelles d'ERC mantenen la tesi que el CNI, és a dir l'Estat espanyol, els va espiar per controlar els moviments de l'independentisme català, com recull la investigació del Catalangate que certifica 65 persones espiades. Recentment, el Parlament Europeu ha exigit a Espanya una investigació "completa". Tot encara està pendent.
Precisament, l'Audiència de Barcelona també argumenta que si es manté la teoria d'ERC que el va espiar el govern espanyol, encara s'allunya més la competència de l'Audiència Nacional sobre un suposat atac a una forma de govern, com recull la norma.
A més, la secció 9a recorda a la Fiscalia que en el cas de la querella de Roger Torrent, la primera que amb Ernest Maragall van presentar als jutjats per haver estat espiats, el ministeri públic no va demanar al jutge, en aquest cas al titular del jutjat d'instrucció 32 de Barcelona, que derivés la causa a l'Audiència Nacional perquè Torrent va ser espiat quan era president del Parlament.
Per tot això, l'Audiència de Barcelona ordena al titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona que assumeixi el cas del president Aragonès i que acordi les diligències demanades que consideri pertinents.