"Volem demostrar que la prevaricació administrativa s'ha comès en molts casos". Així, Lluís Mestres, un dels advocats fundadors del col·lectiu Atenes, explica la querella que van presentar divendres al Tribunal Suprem contra el poder judicial i contra el sistema de designació dels jutges i magistrats dels alts tribunals. Uns tribunals on inevitablement s'hauran de jutjar els casos de corrupció del PP i que s'han adjudicat a magistrats amb criteris de "clientelisme i amiguisme", segons Mestres.

De fet, entre els set exemples que denuncia la querella hi ha el nomenament de la presidenta de la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, María Concepción Espejel, i com ha afectat la instrucció del cas Gürtel.

La querella es presenta contra el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; la presidenta de l'observatori contra la violència de gènere, María Ángeles Carmona; el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro Miranda, i altres membres del Consell General del Poder Judicial i magistrats com Nuria Díaz Abad, Juan Manuel Fernández, Rafael Fernández Valverde, Fernando Grande-Marlaska Gómez, Carmen Llombart Pérez, José María Macías Castaño, Juan Martínez Moya, Francisco Gerardo Martínez Tristán, Wenceslao Francisco Olea Godoy, María del Mar Cabrejas Guijarro, Rafael Mozo Muelas, Ricardo Bodas Martín,  Eduardo Menéndez Rexach, María Concepción Espejel Jorquera,  Ana Isabel Martín Valero, Fernando de Mateo Menéndez i Vicente Guilarte Gutiérrez per un delicte continuat de prevaricació.

 

Segons el text que signa Elpidio José Silva, "els querellats van proposar i van aprovar la cobertura dels òrgans més sensibles de la piràmide jurisdiccional amb membres de la carrera judicial seleccionats pel seu perfil i pel seu posicionament ideològic, en detriment explícit de la garantia constitucional que assegura la imparcialitat de jutges i magistrats". I afegeix que "amb idèntic propòsit s'haurien prevalgut de les majories generades en els òrgans de govern per alterar les normes de repartiment del coneixement dels assumptes, assegurant que les persones proposades per aquest criteri, assumissin el despatx de les causes desitjades".

Els últims mesos el col·lectiu ha treballat discretament i en silenci per argumentar la querella de 60 pàgines signada pel jutge reprovat Elpidio José Silva. El text relata set casos en els quals es demostra que el Consell General del Poder Judicial no ha utilitzat els criteris de designació oportuns i que estableix la llei com la valoració dels mèrits, l'antiguitat i la capacitat dels aspirants.

Segons Mestres, els càrrecs nomenats a dit s'expliquen perquè "els interessa que puguin assumir els casos, sobretot, de corrupció del PP". La situació és coneguda als passadissos judicials. "Amb la boca petita ho deien molts magistrats", però ningú no ha alçat la veu fins ara.

El Suprem va rebre divendres la querella però fins dijous —davant el llarg pont per l'1 de Maig i el dia de la Comunitat de Madrid— no comunicarà al col·lectiu Atenes la seva entrada a registre. La té sobre la taula la Sala Segona Penal del Tribunal Suprem. La mateixa sala que resolt bona part dels recursos dels presos polítics i va respondre a la justícia alemanya sobre el delicte de rebel·lió.

Lluís Mestres sap que la querella ni tant sols quedarà admesa a tràmit. "Tampoc cal ser gaire il·lustre, ja hi comptem, que la inadmetran", diu. Però l'objectiu és arribar a Europa, a la comissió europea. I per iniciar aquest camí cal esgotar totes les vies a la justícia espanyola.

Perquè a Europa prosperi, el advocats han utilitzat en la querella els arguments d'Europa. I en aquest sentit s'han agafat als criteris d'un estudi del Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d'Europa. El GRECO diu que l'Estat espanyol no desgina els càrrecs del poder judicial correctament. El primer toc d'alerta és el 2014 i el segon el 2016, després que Espanya respongui que s'estan fent canvis en el sistema de designació. De fet se li aplica una sanció al Govern justament pel sistema de designació. 

"El GRECO considera que la manca de reglamentació dels criteris objectius i requisits d'avaluació per al nomenament d'alts càrrecs en la judicatura possibilita, precisament, el que aquí es denuncia, és a dir, que nomenaments concrets  es facin com a conseqüència de la vinculació política dels jutges i magistrats i no dels seus mèrits i aptituds jurídiques", diu la querella.

El col·lectiu Atenes

El col·lectiu Atenes està format per diversos advocats. Hi ha cinc promotors i un grup més ampli de col·laboradors que treballen i ajuden a redactar les propostes que s'acaben portant als tribunals. L'associació és nova de trinca, de fet es va registrar la setmana passada i justament ho va fer per poder presentar la querella contra el poder judicial i no  fer-ho en nom de les altres associacions de juristes amb les quals també hi ha col·laboració i que s'han anat formant el darrer any. 

El col·lectiu Atenes té tracte directe amb els advocats dels presos polítics. De fet, cada mes els visita a la presó i no es descarta que engeguin iniciatives judicials en aquest sentit que ajudin a reforçar les estratègies de defensa.

Mateu explica que "la discreció ha permès treballar i ser operatius".