Un supervivent, per ara. Álvaro García Ortiz (Lumbrales, 1967) va ser nomenant fiscal general de l’Estat l’1 d’agost de 2022 pel govern de Pedro Sánchez, i des de llavors ha viscut un camp de mines. El nou front del fiscal general de l'Estat s'esperava des de l'estiu i ha arribat aquest dimecres: El Tribunal Suprem ha acceptat investigar-lo per revelació de secrets, denunciat per la parella d'Ayuso. És la primera imputació d'un fiscal general en democràcia a l'Estat espanyol, i, en un comunicat, Álvaro García Ortíz ja ha anunciat que no dimiteix, i que convoca per a aquest dijous la Junta de Fiscals de Sala i el Consell Fiscal per explicar el seu posicionament.
Fins ara, la conservadora Associació de Fiscals (AF), la majoritària a la carrera fiscal, i també l’Asociación Profesional e Independiente de Fiscales (APIF) han denunciat i perseguit García Ortiz per obeir en excés al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i fer nomenaments polèmics, com el de la seva antecessora i amiga, Dolores Delgado, com a fiscal de sala de Memòria Democràtica.
El front de l'amnistia
S'ha acusat García Ortiz d’obeir massa al PSOE i, sobretot, per demanar silenci quan la llei d’amnistia del procés es negociava entre el govern de Sánchez i els partits independentistes. El fiscal general de l’Estat ha sortit guanyant de la primera batalla, tot i que ajustada, i la Fiscalia està demanat als tribunals que amnistiïn tots els delictes de l’1-O, inclosa la malversació que afecta el president a l’exili, Carles Puigdemont, i a l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras, a banda d'altres excàrrecs del seu govern. El Tribunal Suprem, però, ha rebutjat amnistiar els líders polítics.
El càrrec de García Ortiz perilla ara per haver assumit que va ordenar que es difongués un comunicat als mitjans de comunicació per aclarir que la Fiscalia no havia retirat l’oferta d’un acord per uns delictes fiscals a la parella d’Isabel Ayuso, la presidenta popular de la Comunitat de Madrid. Fonts properes al fiscal de l’Estat, però, van aclarir que no dimitiria si finalment és imputat. Aguantarà fins que faci servei al govern del PSOE, com tots aquests càrrecs lligats al govern espanyol de torn. En tornar de les vacances d'estiu, el Tribunal Suprem, finalment, ha acceptat la seva imputació per aclarir si és autor d'un delicte de revelació de secrets. Precisament, aquest setembre s'ha difós que Alberto González Amador ha tornat a acordar un pacte amb Hisenda per no anar a la presó.
El motiu de la querella
La causa sorgeix en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va admetre a tràmit la querella d’Alberto González Amador contra dos càrrecs de la Fiscalia de Madrid per haver difós dades confidencials, malgrat que des de la Fiscalia, s’indica que ja s’havien difós per la premsa espanyola. Es van difondre els missatges que García Ortiz va enviar als càrrecs de la Fiscalia, i també que va comunicar al jutge del TSJM que és el responsable de tot, i que enviés la causa al Tribunal Suprem perquè és l’únic que el pot investigar pel seu aforament; així ho va fer.
Menystingut per no ser de Madrid
En l'agre debat sobre la llei d’amnistia, es va demostrar que la divisió actual a la Fiscalia no va de bàndols tradicionals, entre els anomenats progressistes i conservadors, sinó de famílies, i els més veterans, com els fiscals del Suprem de l’1-O han menystingut al seu superior jeràrquic no pel seu pensament jurídic sinó perquè no és de Madrid, segons fonts fiscals.
García Ortiz va ingressar a la carrera fiscal el 1998, i passa a fiscal coordinadora a Menorca, fins al 2002, any què va marxar a Santiago de Compostel·la i va ser nomenat fiscal especial coordinador d’incendis a Galícia, on va ser nomenat fiscal delegat de Medi Ambient, Urbanisme i Ordenació del territori fins al 2021. Aquell any va ser promogut a fiscal de sala i nomenat fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, dirigida per la seva amiga Dolores Delgado. De Delgado es critica que va tornar a la carrera fiscal després de ser ministra de Justícia del 2018 al 2020, i va deixar la direcció de la Fiscalia de l'Estat per problemes de salut i la va substituir García Ortiz. Delgado va tornar-hi com a fiscal de sala de Memòria Democràtica el juny de 2023.
Els nomenaments denunciats
A banda del front d’Ayuso, el fiscal general de l’Estat té un altre front obert i és la denúncia de la Asociación Profesional e Independiente de Ficales (APIF) que va presentar un recurs al Suprem contra el seu nomenament com a màxim responsable de la Fiscalia de l’Estat. García Ortiz ha recusat quatre dels cinc magistrats de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem perquè van firmar la sentència que anul·la el nomenament de Delgado, però no ha estat acceptat que s’apartin, en considerar que ho va plantejar fora de termini. L’associació al·lega “la falta d'idoneïtat” del candidat i ho argumenta perquè es va anul·lar el nomenament de Delgado, validada per a ell.
El maig passat, el Suprem va anul·lar el nomenament de Delgado, del qual indica que el Consell Fiscals haurà de resoldre ara si concorre o no la prohibició de l’article 58 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que fixa que no podrà assumir el càrrec si el seu cònjuge ocupa un càrrec a la fiscalia en “la mateixa circumscripció territorial”. Es refereix al seu marit, Baltasar Garzón, perquè treballa en un despatx d’advocats i en l’àmbit de la Memòria Democràtica, i en el seu nomenament, el fiscal general no va voler debatre aquesta incompatibilitat en considerar que no existia.
La magistrada Pilar Teso es va desmarcar del criteri dels seus companys del Suprem i va fer un vot particular, en el qual considera que Garzón no és fiscal i, per tant, no està afectat per l'Estatut Fiscal. També va afirmar que no s’hauria d’haver admès el recurs perquè “són incompatibilitats, no prohibicions” i La Fundació Internacional de Garzón “supera” amb escreix l’àmbit nacional de la fiscalia de Memòria. Al final, la Fiscalia va convocar un nou Consell Fiscal i va aprovar la idoneïtat de Delgado.