Juan Carlos Peinado te fama de ser un jutge hermètic i distant amb els mitjans de comunicació, però la seva figura s’ha convertit en mediàtica al llarg dels anys, i ara encara més, per ser el titular del Jutjat de Primera Instància número 41, que ha obert diligències contra Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tràfic d’influències i corrupció en els negocis. Ni l’amnistia, ni Puigdemont, ni el cas Koldo…; la kriptonita de Sánchez, que pot fer caure tot un president del govern, és Begoña Gómez, i la denúncia que ha descobert el punt més feble de Sánchez, considerat un autèntic supervivent polític, ha estat el sindicat ultra Manos Limpias, que va presentar la querella que ha estat acceptada pel magistrat Juan Carlos Peinado. El titular del Jutjat 41 de Plaza Castilla va admetre a tràmit la querella d'acord amb l’escrit que va presentar el sindicat ultra, un document de set pàtines que no inclou cap prova i que només recopila una sèrie de titulars dels mitjans digitals EsDiario i El Confidencial, que han publicat informacions sobre les reunions de la dona del president amb directius d’empreses, que van obtenir contractes públics com Globalia, o es van beneficiar d’un rescat pel part del Govern espanyol, com va ser el cas d’Air Europa.
Juan CarlosPeinado, segons expliquen des de les esferes judicials, és un veterà jutge instructor que va aconseguir permís per continuar en el seu càrrec fins als 72 anys, el límit legal pels magistrats. Té fama de ser ambiciós, de tenir aspiracions d’escalar en la jerarquia judicial i de buscar projecció i notorietat mediàtica. En 2019 es va presentar per ocupar la plaça de reforç de Manuel García-Castellón al jutjat central 6 de l’Audiència Nacional, però aquesta va acabar sent ocupada per Alejandro Abascal.
El cas contra els periodistes per revelació de secrets en el cas CDR
Peinado va admetre a tràmit la denúncia de Manos Limpias que es va registrar el 9 d’abril en només cinc dies hàbils i sense consultar la Fiscalía, el que s’ha considerat del tot inusual. La instrucció es pot allargar durant mesos, i el magistrat ha declarat les diligències secretes, per intentar evitar la ingerència dels mitjans i que es puguin publicar les investigacions judicials. Peinado ja té experiència amb l’enfrontament amb periodistes: el 2019 va imputar, i posteriorment desimputar, una dotzena de professionals de vuit mitjans de comunicació (El Mundo, El País, ABC, El Confidencial, La Vanguardia, El Español, la Cadena Ser i RTVE) per publicar informacions sobre el sumari dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts i empresonats per terrorisme per ordre de l'Audiència Nacional. En aquell moment, el sumari que instrueix el jutge Manuel García-Castellón es trobava sota secret, però la investigació no va tenir recorregut.
Però el jutge Peinado té molts altres casos envoltats de polèmica, a banda de la causa que va obrir contra els periodistes per suposada revelació de secrets en el cas dels CDR. I la querella admesa per investigar les actuacions de Begoña Gómez no és la primera causa oberta per querelles presentades pel sindicat ultra Manos Limpias. El 2015 va ser el jutge que va portar la causa contra els regidors madrilenys Pablo Soto (Ara Madrid) i Guillermo Zapata (Podemos) per uns tuits ofensius contra altres polítics, com l'exalcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per una denúncia de Manos Limpias en la qual al·legava que els regidors havien comès possibles delictes de provocació a la discriminació i a l’odi per motius racistes, xenòfobs i antisemites.
Altres causes mediàtiques
El jutge Peinado també és conegut per haver portat altres casos mediàtics, com el que va portar contra l’exfutbolista del Reial Madrid Raúl González Blanco, que va ser acusat d’haver buidat una de les empreses per evitar pagar un deute de més de 7 milions d'euros que li requeria una altra societat. Peinado tenia la intenció de tancar el cas, però l’Audiència Provincial el va obligar a continuar, i fins i tot, l’alt tribunal va reprendre al magistrat recriminant-li que no li corresponia pronunciar-se sobre fets delictius.
Peinado, al 2019, també va perdre la causa que investigava el suposat desviament de fons d’alts càrrecs del règim de Veneçuela a l’estat espanyol mitjançant la petroliera PDVSA. El jutge portava l’afer amb molt de secretisme, fins que la jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón li va reclamar la instrucció.
Peinado també va ser el jutge del cas dels enregistraments dels directius d'El Corte Inglés Florencio Lasaga i Carlos Martínez Echavarría en què es van revelar presumptes irregularitats en la successió d'Isidoro Álvarez. En aquest darrer cas, el jutge va arxivar el procediment, però ara està recorregut davant el Tribunal Constitucional.
El 2022, Peinado també va admetre a tràmit una querella de Vox per un presumpte delicte contra l'honor de l'editorial Santillana per vincular aquest partit amb el nazisme. La querella presentada a principis de juny d’aquell any anava en contra Santillana Educación Global i dues directores del grup editorial per enquadrar aquest partit com una de les forces polítiques europees "hereves del nazisme" en un llibre de text d'Història de Primer de Batxillerat. El jutge fa dos anys que investiga aquest cas, ha fet les diligències, però encara no ha pres cap decisió i la investigació continua oberta.