El nom del jutge Manuel García-Castellón protagonitza les darreres hores molts titulars, ja que en plenes negociacions per l'amnistia pels encausats per la judicialització del Procés, investiga Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre altres, per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic. El fet que s'hagin superposat les negociacions amb la reactivació del cas de Tsunami Democràtic de la mà de García Castellón no passa desapercebut per ningú, però tampoc seria la intenció del mateix jutge que es va posicionar públicament contra l'amnistia. "L'amnistia no està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc posa que estigui prohibit l'esclavatge", va afirmar, tot i que va matisar que eren paraules que deia "com a ciutadà", no com a jutge.

🔴 Negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, DIRECTE | Última hora i reaccions dels acords

La trajectòria de García Castellón està marcada pels seus posicionaments polítics des dels seus inicis. Segons recull el BOE, el jutge va començar la seva carrera l'any 1982. En els seus inicis va començar com a titular del jutjat d'instrucció número 2 de Valladolid. Segons informa Públic, el germà del jutge, militant de l'Opus Dei i president de PROVIDA, va denunciar la clínica Ginemédica, una de les primeres clíniques a practicar avortaments a la zona. Al·legava que aquesta clínica posava en perill la intimitat de les dones. Tot plegat va caure en mans de García Castellón, el qual va ordenar el seu escorcoll i obrir un judici oral contra el personal mèdic de la clínica.

Una carrera conservadora

Com es deixava entreveure en aquest cas dels seus inicis, els seus postulats conservadors han traspuat a través de tota la seva carrera judicial. Per exemple, quan va arribar a l'Audiència Nacional (AN), va estar a càrrec de les investigacions de desaparicions de ciutadans espanyols durant la dictadura militar xilena. En aquest context, es va negar a instruir un cas contra el dictador Augusto Pinochet. En canvi, sí que va assumir altres instruccions com la de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco o l'atemptat contra José María Aznar. Respecte a aquest darrer cas, la seva instrucció va ser molt polèmica, ja que la fiscalia va intentar responsabilitzar el Ministeri d'Interior, en el moment de l'atemptat, a mans de l'Executiu de Felipe González. 

Al marge de la polèmica, allà es va iniciar una bona relació amb el Partit Popular. Tant és així que l'any 2000, el govern de José María Aznar el va nomenar magistrat d'enllaç a París. A la seva tornada a l'estat espanyol, García Castellón es va fer càrrec de diverses causes de corrupció del PP con Lezo o Púnica, totes dues relacionades amb la caixa B del partit. Va arxivar casos notoris relacionats amb la corrupció al Partit Popular, com per exemple la de María Dolores de Cospedal del cas Kitchen. 

No només han coincidit els interessos del PP amb les decisions del jutge en l'àmbit de la corrupció, sinó que García Castellón ha obert altres causes contra Unides Podem o el moviment independentista. Per exemple, ha enviat diversos membres dels CDR a judici per terrorisme. A més, es va negar a investigar l'Operació Catalunya. Amb aquesta carrera a l'esquena, la decisió de reactivar el cas de Tsunami Democràtic, quan feia mesos que estava estancat, just quan es negocia l'amnistia, no passa pas desapercebuda.