Fa cinc dies que la llei d’amnistia està en vigor. Des que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, s’estan succeint en cadena els pronunciaments de jutges i fiscals, que aboquen la norma que ha d’acabar amb la repressió contra l’independentisme a la fase decisiva. Ha entrat en l’etapa d’aplicació. Tanmateix, aconseguir que el text aprovat a les Corts Generals tingui els efectes pràctics pactats entre el PSOE i l’independentisme no és una tasca fàcil. Enmig, s’hi interposen maniobres de tota mena, que, com s’ha comprovat aquesta setmana, poden posar bastons a les rodes en l’aplicació efectiva de l’amnistia. Centrant el focus en Madrid, hi ha cinc punts d’interès en causes amnistiables: tres al Tribunal Suprem i dos a l’Audiència Nacional. I els jutges que hi estan al capdavant plantaran batalla. Anem per pams.
Pablo Llarena: amb la lupa en la malversació, pot dificultar el retorn de Puigdemont
La malversació, convertida en un escull imprevist, ha monopolitzat l’interès informatiu dels primers moviments als tribunals. Els primers a carregar contra la possibilitat d’amnistiar la malversació de l’1-O van ser els fiscals del procés, que el mateix matí que l’independentisme celebrava l’aprovació definitiva de la llei, van alçar la veu per advertir al fiscal general de l’Estat que ells no serien partidaris de demanar l’amnistia per la malversació atribuïda a Puigdemont, Junqueras i la resta d’exconsellers. Primera pedra a la sabata. I aquell posicionament, que han mantingut fermament, va ser la metxa que ha fet esclatar la guerra a la Fiscalia.
Dies més tard, un cop la norma va arribar al BOE, el jutge Pablo Llarena, que té sobre la taula les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, començava a apuntar en aquesta direcció i preguntava explícitament a les parts si els fets que està investigant poden “considerar-se exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei” per haver afectat els interessos financers de la Unió Europea, una de les exclusions contemplades al text. És la mateixa direcció en la qual assenyalaven els fiscals del Suprem, que argumentaven que l’amnistia “afecta els interessos financers de la UE en el marc general de la lluita contra la corrupció”. En aquesta causa, les defenses i les parts, entre les quals hi ha Vox com a acusació popular, tenen fins al dimecres 19 de juny per pronunciar-se.
Álvaro García Ortiz contra Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno: guerra a la Fiscalia
Tornem a la malversació. I és que, sens dubte, els grans protagonistes de la setmana han estat els fiscals del Tribunal Suprem, que han fet esclatar un conflicte obert amb el fiscal general de l’Estat. Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno sostenen que la malversació de l’1-O no entra en el perímetre de l’amnistia argüint que el Govern va destinar diners públics a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal i inconstitucional de desintegració d’Espanya”, cosa que va produir els membres de l’executiu de Junts pel Sí un “indubtable benefici patrimonial”. Ara bé, Álvaro García Ortiz els va esmenar la seva plana de soca-rel i va ordenar-los que defensessin que l’amnistia s’ha d’aplicar a tots els delictes. Considera que els fiscals del Suprem fan una interpretació que “contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles” i presenten uns arguments “insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”.
📝 La repassada jurídica del fiscal de l’Estat als fiscals del Suprem: tergiversen l’1-O i fan política
Els fiscals li van plantar cara, van catalogar la seva ordre “d’improcedent i contrària a les lleis” i van replicar que la seva justificació per imposar-los que es posicionin favorablement a una “aplicació incondicional de l’amnistia” són “manifestament insuficients per legitimar la viabilitat i l’ajust a la legalitat de l’ordre impartida”. Per aquest motiu, van invocar l’aplicació de l’article 27 de l’Estatut del Ministeri Fiscal, que condueix a una reunió de la Junta de Fiscals de Sala que se celebrarà el pròxim dimarts. El fiscal general sempre tindrà l’última paraula, tot i que els arguments dels fiscals del Suprem poden donar ales a Vox, que exerceix l’acusació popular.
Manuel Marchena: amb la inhabilitació de Junqueras i Turull sobre la taula
En una situació semblant es troben els quatre condemnats per malversació al judici del procés. Qui presideix la Sala Penal és Manuel Marchena, que té a les mans el futur d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Tots quatre estan inhabilitats a causa de la sentència per malversació. Marchena va donar temps fins al 19 de juny perquè les parts es pronunciïn.
Els quatre també van ser condemnats per sedició, igual que Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Ara bé, com que ells cinc van ser condemnats només per sedició, la derogació del delicte a finals de desembre del 2022 va portar el Tribunal Suprem a extingir la seva inhabilitació. Això ha permès, per exemple, que Josep Rull anés a les llistes de Junts el 12-M i ara s’hagi convertit en el president del Parlament. En aquests cinc casos, l’amnistia els servirà per “esborrar els antecedents penals”. Rull ja ha anunciat que ho farà, mentre Sánchez aposta per esperar directament al Tribunal Europeu de Drets Humans. També podran recórrer a l’amnistia per fer net els tres exconsellers condemnats per desobediència: Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.
Susana Polo: la jutgessa que investiga Puigdemont i Wagensberg al Suprem pel Tsunami Democràtic
El darrer focus del Tribunal Suprem és en la causa del Tsunami Democràtic. Bé, en una part. I és que la investigació a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, com que són aforats en tant que diputats al Parlament (fins fa poc Puigdemont ho era a l’Eurocambra), va traslladar-se al Tribunal Suprem fa uns mesos. La jutgessa que està instruint el cas és Susana Polo. En la seva interlocutòria per activar l’amnistia no feia cap valoració o consideració que permetés anticipar quin serà el seu pla d’actuació. El termini que va fixar va ser de deu dies hàbils, que, sumats al dia de gràcia, conclouen el dimecres 26 de juny.
Ara bé, Polo sí que ha fet un moviment recentment. Fa dos mesos, va citar Puigdemont i Wagensberg perquè prestessin declaració voluntària per videoconferència entre els dies 17 a 21 de juny, però finalment ha optat per prioritzar l’amnistia i ha suspès tots dos interrogatoris.
Manuel García-Castellón: l’origen del terrorisme al Tsunami i deu investigats a l’Audiència Nacional
Susana Polo va agafar el testimoni del jutge Manuel García-Castellón, que s’ha convertit en l’esperança de la dreta i va ser erigit en màrtir pel PP quan va decidir investigar el Tsunami Democràtic per terrorisme. De fet, les seves maniobres d’intencionalitat política evident van conduir el PSOE, Junts i ERC a haver-se d’esmerçar per rubricar el redactat de l’amnistia amb l’objectiu que el magistrat de l’Audiència Nacional no la pogués esquivar. El desenllaç ja és conegut: incloure en el redactat que l’excepció del terrorisme només s’aplica en els casos que “que hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans, en particular les regulades als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”, referents a la vida i la prohibició de la tortura.
Malgrat això, García-Castellón continua tenint la paella pel mànec. No és casualitat que en una providència de finals de gener, el jutge apuntés que les protestes del Tsunami Democràtic van ocasionar un “resultat greu” que és “incompatible amb el dret a la vida i la integritat física” i cités, explícitament, l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans.
En total, incloent-hi Puigdemont i Wagensberg, hi ha dotze persones acusades d’haver impulsat, promogut i possibilitat les protestes del Tsunami Democràtic. I ell està investigant les altres deu a l’Audiència Nacional. La providència de García-Castellón activant l’amnistia també era molt escèptica i no feia cap valoració susceptible de ser interpretada. La majoria dels investigats van fer el pas de demanar l’amnistia el mateix dimarts, tot i que el magistrat va donar temps fins al 26 de juny perquè tant les defenses com la resta de parts es pronunciessin. Els investigats que ja l’han reclamat són Marta Rovira (secretària general d’ERC), Xavier Vendrell (exsecretari d’organització d’ERC), Marta Molina (dirigent d’ERC), Oleguer Serra (dirigent d’Òmnium Cultural), el periodista Jesús Rodríguez, els empresaris Josep Capmajó i Oriol Soler. Els que encara no han fet el pas són Josep Lluís Alay (cap de l’Oficina de Carles Puigdemont) i Nicola Flavio (banquer) i Jaume Cabaní (considerat el tresorer del Tsunami), que no estan personats a la causa. Set d’ells es van exiliar fa mesos per protegir-se de la investigació per terrorisme.
Per cert, en els dos casos vinculats al Tsunami Democràtic, hi ha més actors personats. D’entrada, dos agents de la policia espanyola que van resultar ferits en els aldarulls de plaça Urquinaona són acusació particular. Mentre que Vox, l’Asociación Dignidad y Justicia i Societat Civil Catalana són acusacions populars. Tots quatre intentaran torpedinar que l’amnistia sigui aplicada en totes les seves dimensions. De moment, encara no s’han pronunciat oficialment sobre quin serà el seu posicionament i quina resposta donaran al jutge.
Manuel García-Castellón: una vista de previ pronunciament pels CDR de l’Operació Judes
L’últim front obert per l’amnistia a Madrid ens porta també a l’Audiència Nacional, en un cas que ha seguit un procés diferent. Es tracta dels dotze CDR de l’Operació Judes, en una investigació que també ha anat a càrrec de Manuel García-Castellón. En aquest cas, el magistrat va decidir reactivar la causa tres hores després que el Congrés aprovés definitivament la norma: va convocar pel dijous 27 de juny la vista de previ pronunciament, on pertoca presentar les al·legacions abans d’arribar a judici. I, justament, els articles 666 i 675 de la Llei d’Enjudiciament Criminal diuen que si abans d’un judici hi ha una amnistia, cal dictar el “sobreseïment lliure” de la causa, és a dir, l’acabament del procés penal sense possibilitat de reobrir-lo. És el que demanaran les defenses d’aquí a dues setmanes.
En aquesta causa hi ha tres acusacions populars: Vox, l’Asociación Dignidad y Justicia i Fuster-Fabra Abogados, en nom de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i de l’Asociación Víctimas del Terrorismo. L’ACVOT demana penes d’entre 8 i 33 anys de presó i la Fiscalia, que comparteix la tesi del terrorisme, entre 8 i 27 anys de presó per als 12 veïns. El Ministeri Públic considera que els investigats “haurien conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable amb l’objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”. Serà clau veure si la Fiscalia és partidària d’aplicar l’amnistia en aquest cas.