Les eleccions al Parlament de Galícia del 18 de febrer entren a la recta final. Els partits afronten els dies decisius a les portes d’uns comicis que suposaran el primer duel electoral del 2024 entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i en els quals tothom coincideix a fer crides a la mobilització. El PP i el PSOE s’enfronten amb un ull posat al Pazo do Hórreo i un al Congrés dels Diputats, mentre el BNG guanya múscul i s’acosta progressivament a la presidència de la Xunta. Lluny dels tres grans partits, Sumar exhaureix totes les possibilitats d’aconseguir representació, Podemos i Vox estan a molta distància d’obtenir cap diputat i Democracia Ourensana, un moviment regionalista liderat per l’alcalde d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, anhela donar la sorpresa i fer cap al parlament gallec. La majoria d’enquestes insisteixen que el PP perdria alguns diputats (en el que suposaria un retrocés respecte al segon millor resultat de la seva història), però es resisteixen a obrir de bat a bat les opcions que els populars perdin la majoria absoluta.

Els quatre principals noms de la cursa electoral són els d’Alfonso Rueda (PP), Ana Pontón (BNG), José Ramón Gómez Besteiro (PSdeG) i Marta Lois (Sumar). Tots els sondejos i els experts consultats per ElNacional.cat convergeixen a anticipar que tant Podemos, amb Isabel Faraldo de líder, com Vox, amb Álvaro Díaz-Mella de cap de llista, no tenen opcions d’entrar al parlament gallec. Qui sí que podria fer el salt és Democracia Ourensana, amb certes opcions pel seu candidat, Armando Ojea. Sigui com sigui, el que és indiscutible és que, després d’aquestes eleccions, la presidència de la Xunta estarà ocupada o bé per Alfonso Rueda o bé per Ana Pontón.

Alfonso Rueda: el “successor designat” i la “marca blanca” de Feijóo que necessita saber vendre’s

Alfonso Rueda Valenzuela (Pontevedra, 1968) és una persona que sempre “s’ha mogut entre bastidors”. Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Univerisdade de Santiago de Compostela, relata que Rueda és un home de partit i “no està acostumat als focus o al primer pla”, tot i que darrerament s’està mostrant “afable, accessible, fins i tot còmic i divertit” per allunyar-se de la imatge de ser un candidat “tecnocràtic, insípid i seriós”. I no ho diuen només ell: tant és així que el portaveu del PP al Parlament de Galícia, Jose Alberto Pazos, el va definir com “un home sense glamur”. D’aquí ve, per exemple, la campanya en la qual condueix un autobús, amb l’objectiu de transmetre una imatge “radicalment contrària a tot això” i presentar-se com la persona que “va al volant”.

L’advocat, escriptor i periodista gallec Xoán Antón Pérez-Lema afegeix que Rueda és una persona “molt gris”, però reconeix que té una “certa preparació jurídica i coneix molt bé la sala de màquines de l'administració autonòmica”. I és que Rueda era el vicepresident de Feijóo des del 2012 i estava a la Xunta des del 2009. Entre el 2006 i el 2016 va ser el secretari general del PP de Galícia i, del 2016 al 2022, va ser-ne el president. De la seva etapa inicial a la política, en queda la fotografia en una manifestació de Galicia Bilingüe en contra del gallec. “Rueda és el successor designat d’un Feijóo que tenia un perfil més comercial, sabia vendre millor el seu missatge i era més expert en màrqueting”, apunta Bran BarralAntón Losada, professor titular de Ciència Política de la Univerisdade de Santiago de Compostela, també compara el lideratge entre Rueda i el seu antecessor: “La gran diferència és que Feijóo era un líder que tirava i Rueda no. Era el policia dolent i Feijóo era el bo. Un és el replicant de l’altre, Rueda és la marca blanca de Feijóo”. Ara bé, també apunta que el principal actiu de l’actual president gallec és “conèixer molt bé les polítiques que s’han fet” els últims tres lustres, cosa que li permet “tenir-ho tot al cap”. Malgrat això, el que està en qüestió és “la seva capacitat de comunicar i de caure bé a la gent”.

Alfonso Rueda i Alberto Núñez Feijóo, durant l'acte del PP a la plaça de toros de Pontevedra / Foto: PP

Ana Pontón: la candidata més ben valorada i aspirant del nacionalisme a ser la primera presidenta

Ana Pontón Mondelo (Sarria, 1977) és la líder del BNG des del 2016 i diputada des del 2004 (quan tenia 26 anys). Havia començat militant a Galiza Nova, les joventuts del BNG, i va ser membre de la direcció nacional del 2000 al 2004. Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, la presenta com la candidata “més jove, però la més experimentada”, que ja s’ha presentat en tres ocasions com a cap de cartell i porta “molts anys d’experiència parlamentària”. Afegeix que “està plantejant un discurs molt moderat en el qual les sigles del BNG estan molt diluïdes” perquè l’espai on se situa l’elector a Galícia “és molt més centrat”. Antón Losada subratlla que Pontón és “el gran avantatge comparatiu que té el BNG sense cap mena de dubte”, recorda que “genera molt menys rebuig” entre els votants del PP (en l’últim CIS, la valoraven amb un 4 sobre 10) que antics líders del BNG, com Anxo Quintana o Xosé Manuel Beiras, i apunta que “és ridícul” voler presentar-la “com una perillosa radical violenta”.

I les dades l’avalen. La darrera enquesta del CIS reflectia que més enquestats consideren que Ana Pontón està més preocupada pels problemes dels gallecs que Alfonso Rueda. Encara més: entre els que van votar el PSdeG el 2020, més del doble creuen que Pontón està més preocupada que Besteiro. A més, el CIS del gener il·lustrava que Pontón (49%) genera més confiança que Rueda (42%). També cal posar l’accent en el simbolisme que significaria que es convertís en presidenta de la Xunta: la primera del BNG i la primera dona.

Ana Pontón, durant un acte del BNG a Ribeira (Corunya) / Foto: BNG

José Ramón Gómez Besteiro: un home de partit que torna a l’arena després d’anys en hibernació

José Ramón Gómez Besteiro (Lugo, 1967) va reincorporar-se al món de la política fa poc més d’un any després que s’arxivessin les causes en les quals se l’havia implicat: no hi havia fonament per involucrar-lo. Les eleccions del pròxim diumenge són la seva resurrecció definitiva. És un home de partit. Entre el 1999 i el 2007 va estar al govern de l’Ajuntament de Lugo, del 2007 al 2015 va presidir la Diputació de Lugo i del 2013 al 2016 va ser secretari general del PSdeG. Tanmateix, el març del 2016 va haver de renunciar als seus càrrecs quan va ser imputat per la jutgessa Pilar de Lara. Cinc i sis anys més tard, les causes que l’afectaven van quedar arxivades perquè no hi havia indicis de criminalitat. El 2019, el CGPJ va sancionar la magistrada a causa de les “moltes irregularitats, com paralitzacions o llargs períodes d'inactivitat” i del “descontrol i desordre” dels seus procediments penals.

Besteiro, conegut ara pel 87% dels gallecs, va tornar a fer el salt a la política activa el març del 2023, quan va ser nomenat delegat del govern espanyol a Galícia. El juliol va encapçalar la llista del PSOE a Lugo i a l’agost va convertir-se en diputat. Per Bran Barral, Besteiro suposa el “retorn de l’aparell de partit” amb el repte de “reconduir el vot socialista que estava en l’abstenció”. Per Antón Losada, després d’anys en els quals el PSdeG no tenia “un candidat clar i de futur”, Besteiro és “la millor opció pensant en aquestes eleccions i en les següents: és un candidat que té recorregut”. Pedro Sánchez s’està implicant en aquesta campanya, com va fer José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, i Losada considera que tot el que sigui que el president espanyol vagi a Galícia “és una benedicció per Besteiro”. Hi coincideix Fernando Martínez, que apunta que “la clau és que el nivell de coneixement de Pedro Sánchez és molt superior al de Besteiro” i subratlla que el líder del PSOE pot servir per “mobilitzar el vot urbà i que vota PSOE a Galícia a les generals i no vota el PSOE a les autonòmiques”.

José Ramón Gómez Besteiro i Pedro Sánchez, en un acte del PSdeG a San Cibrao das Viñas (Ourense) / Foto: EFE

Marta Lois: el retorn a casa d’una politòloga poc coneguda després d’un viatge fugaç a Madrid

Marta Lois González (Vigo, 1969), una de les persones més pròximes a Yolanda Díaz, era la portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats fins fa una setmana i exerceix la presidència del Movimiento Sumar des del maig del 2023. La maniobra de dur-la a Madrid li ha donat uns “punts de visibilitat i coneixement que li faltaven”, segons sosté Bran Barral, que afegeix que Lois s’ha vist perjudicada per l’avançament electoral perquè li ha restat temps per “crear un lideratge més sòlid”. Amb un “caire galleguista”, és una persona “coneguda per la seva experiència al món acadèmic i a la política local”.

El seu salt a la política va ser el 2015 amb Compostela Aberta, un moviment ciutadà (en el qual també s’integrava Podemos) que es va imposar a les eleccions municipals. Com a regidora d’Igualtat, Desenvolupament Econòmic i Turisme, Marta Lois va ser la número 2 de l’alcalde Martiño Noriega, que va encapçalar un dels ajuntaments del canvi, igual que Ada Colau a Barcelona, Manuela Carmena a Madrid o Joan Ribó a València. Doctora en Ciència Política i professora de la Universidade de Santiago de Compostela, Lois ha publicat diversos llibres com a investigadora. Un dels últims va ser Género y Política: nuevas líneas de análisis ante la cuarta ola feminista.

Marta Lois, al costat de Yolanda Díaz, Íñigo Errejón i Jorge Suárez a Ferrol (Corunya) / Foto: Europa Press

Els últims metres de la cursa fins a la praza do Obradoiro

El pròxim diumenge, els gallecs i les gallegues escolliran els 75 diputats que el representaran a partir d’ara. Entre ells, hi haurà la persona que ocuparà la presidència. Els últims sis dies de campanya electoral serviran per decantar els indecisos i per incidir en les crides a la mobilització (sobretot des de les formacions d’esquerres). Sigui quin sigui el tarannà del desenllaç de la campanya, les veus que arriben des de Galícia argüeixen que cada partit ha aconseguit presentar el millor candidat possible, cosa que condueix cap a unes eleccions disputades, decisives i obertes.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!