Pedro Sánchez ha fet públic el seu nou govern entre molta expectativa i batalles dels seus socis de Sumar. Aquest dilluns ha quedat resolt el misteri de qui el composa. Es mantenen perfils de la legislatura anterior, del nucli dur del president, a la vegada que s'aposta per alguns nous noms. Dels 22 integrants, a banda de Sánchez, 6 del PSOE repeteixen en el mateix càrrec, 4 repeteixen i amplien carteres, 2 hi continuen amb nou càrrec i 5 s'estrenen (incloent-hi el del PSC). Quant als de Sumar, repeteix 1 i entren 4 nous. Qui són i quina ha estat la trajectòria polìtica i professional dels 22 ministres del nou govern espanyol?
🔴 Nou govern de Pedro Sánchez, DIRECTE | Última hora dels ministres
Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra
La vicepresidenta primera, Nadia Calviño Santamaría (A Corunya, 1968) seguirà al capdavant del càrrec i del ministeri d'Afers Econòmics. És una de les apostes continuistes de Pedro Sánchez, al govern, en el qual repeteixen 12 ministres socialistes de la legislatura anterior. En el cas de Calviño, si bé el ministeri és dels socialistes, ella és independent. La seva carrera s'ha construït al marge de la política durant molts anys. Economista de formació, ha treballat molts anys a l'administració pública i ha estat professora a la Universitat Complutense de Madrid. La continuïtat de Calviño estava en dubte perquè és en plena carrera per ser presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball
La cartera de Treball no canvia de mans, Yolanda Díaz Pérez (Fene, A Coruña, 1971), ara com a líder de Sumar, es queda de nou a la vicepresidència segona del govern i el Ministeri de Treball. Díaz té una dilatada carrera a la política. L'any 2003 va començar com a regidora a l'Ajuntament de Ferrol. Des d'allà ha concatenat diversos càrrecs, des de tinent d'alcalde fins a diputada al llarg de 20 anys, fins que el 2020 va assumir aquest mateix Ministeri. Advocada de formació, s'ha especialitzat en el dret laboral.
Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic
Conserva la mateixa cartera i vicepresidència Teresa Ribera Rodríguez (Madrid, 1969). La socialista segueix sent la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. La seva llarga carrera política ha estat sempre lligada amb les polítiques climàtiques. Des de l'any 1996, ha ocupat diversos càrrecs als ministeris d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient. Tot plegat, l'ha conduït al ministeri de Transició Ecològica, que va assumir per primer cop l'any 2018 i que ha estat reestructurat al llarg la legislatura.
María Jesús Montero, vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda
Pedro Sánchez torna a confiar en membres del seu nucli dur. És el cas de María Jesús Montero Garcia (Sevilla, 1966), que repeteix com a ministra d'Hisenda, càrrec que ostenta des del 2018. A més, passarà a ser vicepresidenta quarta. Montero té una llarga carrera política, en la qual ha estat una figura destacada dins del PSOE a Andalusia. En la seva terra natal ha ostentat diversos càrrecs, sent el més destacat el seu pas per la conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia. És llicenciada en Medicina.
Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior
El socialista basc Fernando Grande-Marlaska Gómez (Bilbao, 1962), jutge i polític, s'ha convertit en el ministre d'Interior més longeu de la història espanyola. La continuïtat de Marlaska era una de les que estava més en dubte, tanmateix, contra tot pronòstic repeteix a Interior. La major part de la carrera professional de Marlaska es desenvolupa lluny dels escenaris polítics. Des del 1987 ha exercit en diversos jutjats i Tribunals, arribant a passar per l'Audiència Nacional o el Consell General del Poder Judicial. Tot plegat, acaba quan l'any 2018, Pedro Sánchez el va designar, per primer cop, ministre d'Interior.
Margarita Robles, ministra de Defensa
Els socialistes mantenen la cartera de Defensa i no canvien la ministra, Margarita Robles Fernández (Lleó, 1956). Es tracta d'una de les ministres del PSOE més longeves sota el lideratge de Pedro Sánchez, ja que va començar l'any 2018. La ministra és jutge de professió i en l'anterior legislatura ha afrontat reptes i canvis molt significatius per al ministeri. Per exemple, la resposta militar a la guerra d'Ucraïna. Es va llicenciar en Dret a Barcelona i hi va exercir com a jutge. De fet, va ser la primera dona que va presidir una sala del Penal, i la primera a presidir una Audiència, precisament la de la capital catalana. Membre del Tribunal Suprem i del CGPJ, va ser sotssecretària del ministeri de Justícia i secretària d'Estat dÍnterior entre el 1993 i el 1996, en l'última etapa de govern de Felipe González.
Félix Bolaños, ministre de Justícia i Presidència
Félix Bolaños García (Madrid, 1975) segueix a l'Executiu. El socialista ha estat fins ara ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, on va agafar, l'any 2021, el relleu a Carmen Calvo. En aquesta nova etapa continuarà com a ministre de Presidència, però afegeix una nova cartera: Justícia, que tindrà una importància crucial en una legislatura centrada en bona part en la llei d'amnistia per als líders del procés pactada pels PSOE i els independentistes d'ERC i Junts. Bolaños és advocat i ha estat assessor legal. Com la resta de ministres socialistes confirmats fins al moment, té una llarga carrera dins del PSOE.
José Luis Albares, ministre d'Exteriors
José Luis Albares Bueno (Madrid, 1972) també repeteix a les files de l'Executiu de Sánchez. Tornar a ostentar la cartera d'Exteriors. Albares ha estat ambaixador d'Espanya a França, secretari general d'Afers Internacionals, Unió Europea, G20 i Seguretat Global al gabinet del president del govern espanyol i ha actuat de mà dreta de Pedro Sánchez tant a la Unió Europea com a les trobades del G20. Si bé com a ministre sovint han mantingut un perfil baix, la seva llarga experiència en la política internacional li ha servit per renovar el càrrec, que ja ocupava des des de 2021, quan va reemplaçar a la també diplomàtica Arancha González Laya. Ha tingut un paper clau en la proposta d'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE pactada amb ERC i Junts i encara pendent d'acord amb la resta de socis comunitaris d'Espanya.
Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica
L'expresident de les Illes Canàries, Ángel Víctor Torres Pérez (Arucas, 1966), se suma a les files del govern de Pedro Sánchez. A més de presidir el govern canari, Torres és un polític socialista de llarga carrera. Llicenciat en Filologia Hispànica, va començar a la política com a regidor de l'Ajuntament d'Arucas, a Gran Canària. Des d'allà ha anat fent carrera passant des de diputat a l'alcaldia i ara, ministre. Un canari agafa el timó del ministeri de Política Territorial, en plena crisi per l'arribada massiva d'embarcacions a la seva terra natal.
Jordi Hereu, ministre d'Indústria i Turisme
L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 1965) serà el nou ministre d'Indústria i Turisme. Una figura destacada de les files del PSC es posa al capdavant d'un ministeri en aquesta nova etapa de l'executiu de Pedro Sánchez. Hereu arriba al ministeri amb una llarga carrera a les files dels socialistes catalans. El 1999 va començar com a regidor a l'Ajuntament de la capital catalana i en el seu pas per la política municipal va arribar a batlle, càrrec que va ocupar entre el 2006 i el 2011. Des del 2019, Hereu ha estat vocal del Cercle d'Economia i actualment presidia Hispasat, l'empresa pública espanyola de satèl·lits. És llicenciat en administració d'empreses.
Óscar Puente, ministre de Transport
En pocs mesos, Óscar Puente Santiago (Valladolid, 1968) ha passat a ser una de les cares més reconeixibles del PSOE. L'exalcalde de Valladolid va ser la veu del partit socialista a la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, fet que va acabar amb una sonada topada a l'AVE amb un home que l'escridassava i que va rebre el suport del PP. Puente sempre ha estat del nucli dur del PSOE, però darrerament ha obtingut més cobertura a escala estatal. Ara fa un pas endavant cap a la Moncloa assumint el ministeri de Transport i Mobilitat.
Isabel Rodríguez, ministra d'Habitatge i Agenda Urbana
Una altra cara que es repeteix a les files de l'Executiu espanyol és la d'Isabel Rodríguez García (Abenójar, Ciudad Real, 1981), qui passa de ser la portaveu de l'Executiu i ministra de Política Territorial a assumir la cartera d'Habitatge i Agenda Urbana, fins ara en mans de la socialista catalana Raquel Sánchez. Rodríguez va començar militant a les joventuts del PSOE, on va arribat a ser secretaria general de la Comissió executiva de Ciutat Real. L'any 2004 es va convertir en la senadora més jove de la història d'Espanya. I el 2008, va ser portaveu del govern de Castella-la Manxa. És llicenciada en Dret.
Elma Saiz, ministra de Seguretat Social
Entre les noves cares socialistes al govern espanyol hi ha la d'Elma Saiz Delgado (Pamplona, 1975), qui assumeix el ministeri de Seguretat Social. La navarresa, advocada i professora universitària, és l'actual consellera d'Economia i Hisenda al govern de Navarra. Com molts dels seus companys socialistes a l'Executiu espanyol, Saiz compta amb una llarga carrera a la política i dins del PSOE. Elma Saiz va ser candidata del PSOE a l'alcaldia de Pamplona a les eleccions municipals del 28 de maig i prèviament, entre els anys 2008 i 2012 va ser Delegada del govern central a Navarra.
José Luis Escrivá, ministre de Transformació Digital
José Luis Escrivá Belmonte (Albacete, 1960) està al grup de ministres del PSOE que repeteixen una legislatura més però canvia de cartera. Fins ara, Escrivá era el titular del departament d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que adquireix una nova estructura. El ministre assumeix una cartera que fins ara estaca inclosa en les competències de Nadia Calviño. Economista de formació, ha estat president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i de la Xarxa d'Institucions Fiscals Independents de la Unió Europea (EUIFIS).
Luis Planas, ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació
El socialista valencià Luis Planas Puchades (València, 1952) repeteix en el càrrec de ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Sánchez torna a apostar per ell per aquest ministeri. Planas és d'origen valencià però ha desenvolupat la major part de la seva carrera política a Andalusia, ja que quan va aconseguir la plaça d'inspector de Treball, després de llicenciar-se en Dret, va ser destinat a Còrdova. Des de 1982 ha passat per diversos càrrecs, des del Congrés dels Diputats al Parlament Europeu, la Junta d'Andalusia, l'ambaixada d'Espanya al Marroc i des del 2019, la Moncloa.
Pilar Alegría, portaveu del govern espanyol i ministra Educació i Formació Professional i Esport
La nova portaveu del Govern de Pedro Sánchez serà Pilar Alegría Continente (La Zaida, Saragossa, 1977), actual ministra d'Educació i Formació Professional i que, a més, absorbeix la cartera d'Esports. Alegría és diplomada en Magisteri i s'ha especialitzat en polítiques educatives al llarg de la seva carrera dins i fora de la política. Des del 2008 és diputada al Congrés i també va formar part del govern de l'Aragó.
Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats
La titular del Ministeri de Ciència, la socialista Diana Morant Ripoll (Gandia,1980), també continua al càrrec i a més assumeix la cartera d'Universitats, fins ara en mans de la quota d'Unidas Podemos. Morant és enginyera de telecomunicacions, i abans de prendre el relleu a Pedro Duque al capdavant del Ministeri de Ciència va ser alcaldessa de Gandia i diputada de les Corts Valencianes.
Ana Redondo, ministra d'Igualtat
Una de les grans incògnites que planaven sobre el nou executiu de Sánchez era qui ocuparia la cartera d'Igualtat i quin dels dos partits de govern es quedaria amb aquest ministeri. Liderat per Irene Montero en la passada legislatura, Igualtat ha estat un dels ministeris més polèmics i la demanda clau d'Unidas Podemos durant la campanya i les negociacions d'investidura. Els de la formació lila volien que Montero repetís, però no només el ministeri no cau en mans de Podem, sinó tampoc de Sumar. El PSOE assumeix aquesta cartera i hi posa al capdavant a Ana Redondo García (Valladolid, 1966), qui ha desenvolupat gran part de la seva carrera política a l'ajuntament de Valladolid i a les Corts de Castella i Lleó. Redondo és molt propera a Óscar Puente, que també s'estrena al govern de Sánchez. En els càrrecs que ha ostentat fins ara s'ha centrat en les polítiques culturals i de turisme.
Mónica García, ministra de Sanitat
La líder de Más Madrid, Mónica García Gómez (Madrid, 1974), assumeix el Ministeri de Sanitat en què haurà de bregar amb el poder territorial del PP, formació que governa la majoria de les comunitats autònomes. D'aquesta manera, fa el salt a la política espanyola i porta la seva formació al govern central. Té bona sintonia amb la seva homòloga a Sumar, la viepresidenta i ministra Yolanda Díaz, des dels inicies del seu projecte polític. Filla de Sergio García Reyes, que va ser diputat autonòmic pel Partit Comunista d'Espanya (PCE) a la primera legislatura de l'Assemblea de Madrid, es va llicenciar en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid i va desplegar la seva faceta sanitària com a anestesista a l'Hospital 12 d'Octubre.
Ernest Urtasun, ministre de Cultura
El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun Domènech (Barcelona,1982), serà el nou ministre de Cultura, cartera en la qual substitueix el socialista Miquel Iceta. Economista, diplomàtic, i eurodiputat és una de les figures polítiques més conegudes de Catalunya en Comú. La seva trajectòria política es va iniciar quan, amb 15 anys, va començar a militar a Joves d'Esquerra Verda, les joventuts d'ICV, i ho va compatibilitzar amb la tasca sindical com a afiliat de CCOO i del Moviment d'Estudiants Progressistes de la UAB. Gran part de la seva carrera política s'ha desenvolupat al Parlament Europeu.
Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials
A Pablo Bustinduy Amador (Madrid, 1983) se'l coneixia per haver estat un dels col·laboradors més estrets de Pablo Iglesias als inicis de Podemos, artífex de la seva política internacional i aliat amb les tesis errejonistes, però ha estat amb Sumar amb qui ha entrat al govern espanyol de coalició per dirigir les polítiques de Drets Socials. Agafa una cartera que anteriorment estava en mans de Podem, concretament de Ione Belarra. Tanmateix, aquesta i la resta de ministeris que no són del PSOE són tots de Sumar. Bustinduy és llicenciat en Ciències Polítiques i va aterrar al Congrés per primer cop amb Podem l'any 2015.
Sira Rego, ministra d'Infància i Joventut
L'eurodiputada i membre de la direcció d'Esquerra Unida, Sira Abed Rego (València, 1973), que va passar part de la seva infantesa a Gaza per tenir-hi arrelament familiar, deixa ara Brussel·les per incorporar-se al segon govern de coalició de Pedro Sánchez com a ministra de Joventut i Infància, dins de la quota de Sumar. Fa un salt a l'arena política espanyola amb un ministeri de nova creació després d'haver passat primer per la política local a Rivas Vaciamadrid (Madrid), on IU manté l'alcaldia ininterrompudament des del 1991, i després pel Parlament Europeu a partir del 2019.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!