Encara falten més de dos mesos pel congrés nacional d'ERC, però tothom que té intenció a presentar-se per optar a liderar el partit ja s'ha posat a treballar per mirar de convèncer la militància que la seva és la millor opció perquè la formació surti del sotrac en el qual està immersa des del maig del 2023 amb la derrota a les municipals, que es va succeir en les generals, les catalanes i les europees. Són ja quatre les candidatures (està per veure si totes aconseguiran els avals necessaris per presentar-se) les que han mostrat la seva intenció de presentar-se al congrés del dissabte 30 de novembre i cadascuna d'ella passa per moments diferents: n'hi ha que tenen el seu líder més que definit, però que encara no s'han presentat; d'altes que tenen equip, però no líder, algunes que encara s'organitzen internament i d'altres que fa anys que esperen el congrés i ho tenen gairebé tot llest. Mentrestant, la batalla interna s'intensifica amb atacs cada cop més directes i a plena llum del dia. De moment, les aigües no sembla que s'hagin de calmar almenys fins al primer diumenge d'Advent.
Militància Decidim
La candidatura d’Oriol Junqueras fa temps que està en marxa, pràcticament des del dia en què va anunciar que dimitirà després de les eleccions europees. Qui ha estat president d’ERC durant 13 anys fins al 10 de juny ha aprofitat aquest llarg període fins el congrés per anar voltant per Catalunya i parlant amb la militància. El 21 de setembre, dia en què presentarà oficialment la seva proposta, a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, s’haurà vist amb militants de pràcticament tota Catalunya i els Països Catalans.
Les seves trobades són gairebé diàries i aquesta setmana ha celebrat un gran sopar a Molins de Rei convertit amb tota una demostració de forces, ha visitat Roses, on es va reunir amb els militants de la comarca de l’Alt Empordà, acompanyat, entre d’altres de Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis, una figura important en la seva candidatura. Aquest divendres, la trobada va ser a Arenys de Munt, coincidint amb el 15è aniversari de la primera consulta per la independència en aquest municipi del Maresme.
Part d’aquestes trobades han estat convocades públicament a les xarxes des de membres de la candidatura de Militància Decidim i en altres casos han estat convocatòries internes. A més, en els últims dies també va fer una trobada amb els sindicalistes d’ERC, marcant perfil d’esquerres, que va ser pública amb periodistes, i on hi havia, entre d’altres Jordi Albert, diputat al Parlament i de Sant Andreu de la Barca, i la regidora a Vilafranca del Penedès, Laura Pelay. Si hi ha una figura clau en la candidatura d'Oriol Junqueras és l'encara president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, ja que és qui s'encarrega de portar-ne l'agenda política. També n'hi ha d'alters, com Raül Romeva, que s’ha anat reunint també amb militants, no va faltar al primer acte Sant Vicenç dels Horts i també serà a Olesa de Montserrat, amb Diana Riba, que enmig de la crisi s’ha fet militant del partit. Una altra peça clau és la de Pau Morales (secretari d’organització) i Kènia Domènech, ja que tots dos tenen ascendència directa damunt del Jovent republicà.
Segons una veu experimentada de la militància, aquestes trobades de Junqueras durant els últims mesos haurien d’haver servit a l'expresident per haver “copsat el malestar de les bases”, que per ell és evident i que demostra, sobretot, el gran percentatge de “nos” que va tenir l’acord amb el PSC en la consulta de principis d’agost. Junqueras gairebé no es va posicionar públicament respecte d’aquell pacte, capitanejat per Rovira, i dins el seu equip hi ha partidaris tant del sí com del no, fet que per aquest militant pot ajudar-lo a recol·lectar vots a banda i banda.
Nova Esquerra Nacional
Poc després que Junqueras anunciés que presentaria la seva candidatura el setembre, la Nova Esquerra Naciona, la candidatura que s'ha guanyat el sobrenom de "rovirista", va posar la directa i va anunciar la seva presentació per a l’endemà, en un acte on quatre portaveus va presentar el projecte amb una seixantena de persones donant-los suport. Com Junqueras, aquest equip també ha anat donant a conèixer la candidatura a la militància a través de trobes, tot i que en el seu cas no han estat públiques tret d’alguns casos en què els participants ho han compartit a les xarxes socials. Així, també han encetat la seva pròpia gira pel país, amb reunions a diversos punts del territori: des de Barcelona i l'àrea metropolitana a Ponent, les Terres de l'Ebre, comarques gironines, i la Catalunya central. En els últims dies aquestes reunions s'han intensificat i en ser un equip que vol destacar la seva coralitat, es poden desdoblar i en un mateix dia ser a diversos punts de Catalunya, tal com expliquen fonts del col·lectiu.
Des de la candidatura també treuen pit que tot i que s’han anunciat ja fins a quatre precandidatures, que podrien ser menys si finalment pacten entre elles o més si algú altre fa el pas de presentar-se abans del set d’octubre, la data límit, són les úniques que han presentat una pàgina web on es recull quin és el seu projecte. En ella, reclamen que el partit ha de “recuperar la capacitat de liderar políticament i mobilitzar socialment conjugant indestriablement progrés social i alliberament nacional”.
Tres setmanes després de la seva presentació, amb quatre portaveus (Marc Aloy, Teresa Jordà, Xavier Godàs i Alba Camps) aquestes continuen sent les cares més visibles del projecte, tot i que també tenen protagonisme Marta Vilaret, vicesecretària de Lluita Antirepressiva i negociadora de l’amnistia, i la vicepresidenta de la Mesa i exportaveu del partit. Raquel Sans, que seria ara mateix la persona amb més opcions d'acabar-ne sent la candidata. També destaca el paper de Pilar Vallugera, diputada del partit a Madrid al costat de Jordà. Per molts, aquesta és la candidatura alternativa a Junqueras ja que segueix les tesis de renovació plantejades un cop rere l’altre per Marta Rovira, tot i que la majoria d’aquests noms en algun moment o altre han passat ja per la direcció del partit comandada per Oriol Junqueras a banda de tenir càrrecs de rellevància .Bona part dels consellers del Govern de Pere Aragonès estan a favor d’aquesta candidatura (amb l’excepció del junquerista Joan Ignasi Elena) però cap d’ells va ser present en la presentació del projecte. Amb tot, Laura Vilagrà (que ara farà amb Jordi Albert de coportaveu al Parlament) els ha donat suport públicament i l'exconsellera d’Educació, Anna Simó, va assistir a una d’aquestes trobades amb la militància, concretament a la de l’Hospitalet del Llobregat.
En la seva presentació pública van posar molt d’èmfasi en el fet que es tracta d’una candidatura coral i que defuig dels hiperlideratges i dels personalismes. I, de moment, continuen sense el nom de la persona escollida per intentar evitar que el de Sant Vicenç dels Horts recuperi el tron del partit. Veus de la militància ho veuen així: “Junqueras té pocs quadres i un lideratge molt fort i els de Nova Esquerra Nacional tenen molts quadres però ningú al davant”. Un dels noms que s’havia plantejat era el de Carme Forcadell, “algú que està per sobre del bé i del mal” segons el punt de vista d’una militant, però aquesta ja ho ha descartat, demanant a tothom que va liderar el moviment independentista el 2017 que faci un pas al costat, fet que la inclou tant a ella com a Junqueras. Amb tot, aquesta incògnita es podria resoldre en els pròxims dies.
Foc Nou
“Una candidatura realment regeneradora”. Així es definia Foc Nou en el seu primer missatge a les xarxes anunciant la seva candidatura per al congrés del 30 de novembre, crítica amb les decisions preses per la direcció del partit en els últims temps, especialment pel que fa al pacte amb el PSC, que després va avalar la militància amb un resultat molt ajustat. Tant Militància Decidim com NEN es defineixen com un projecte de renovació, cosa que segons Foc Nou és impossible tenint en compte el paper que han tingut els seus membres en els últims anys dins el partit. Al darrere d’aquesta candidatura hi ha Alfred Bosch, historiador, escriptor, exdiputat a Madrid, exregidor a Barcelona i exconseller d’Exteriors; Jordi Orobitg, que havia deixat la política després de perdre l’escó al Parlament en les últimes eleccions, Gabriel Fernández, líder del partit a Sabadell, on el PSC governa amb Junts tot i tenir majoria absolut, Helena Solà, exregidora a Cerdanyola del Vallès.
També han sumat el suport l'exalcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot o del conseller nacional Joan Puig, molt crític amb el tomb pres per Junqueras i Rovira i que ha reclamat reiteradament que l'Executiva que aclareixi del tot com va anar l'afer dels cartells dels Maragall. Alguns d’ells van participar en el dinar que cada any celebra ERC per l’11-S i on hi havia membres de les diferents candidatures amb qui van poder conversar. La idea de la candidatura és fer una presentació en les pròximes setmanes, en la que s'anunciarà qui optaria a la presidència i a la secretària general.
Durant aquesta setmana en què Foc Nou s’ha donat a conèixer a través de les xarxes, el partit ha viscut un altre episodi en la seva guerra interna que s’allarga des de mitjan maig i que no sembla que s’hagi de frenar. Es tracta del nou capítol en l’afer dels cartells dels germans Maragall, amb la publicació d’un missatge de Marta Rovira en què demanava aprofitar-se’n per arrencar vots en les eleccions a Barcelona, i amb la posterior acusació per part de Rovira que aquest missatge s’havia filtrat als mitjans des de la candidatura de Junqueras per fer mal a la de Nova Esquerra Nacional. En aquest sentit, Foc Nou es va pronunciar proposant un seguit de compromisos davant la militància per acabar amb aquesta mena de situacions. Són: activar els mitjans interns i externs per investigar els atacs de falsa bandera, informar-ne la militància, adoptar les mesures internes i legals oportunes i crear sistemes de control perquè no torni a passar. A més, també van convidar a la resta de candidatures a sumar-s’hi.
Recuperem ERC
Si hi havia una candidatura, a banda de la de Junqueras, que es donava per descomptada des del moment en què es va anunciar el congrés nacional per escollir la nova direcció aquesta és la del Col·lectiu 1 d'octubre, que es va conformar el 2019 davant el que ells mateixos han denunciat com la deriva de l'ERC deixant de banda el mandat de les urnes del referèndum i centrant-se a ampliar la base, fet que ha provocat que s'hagi deixat de banda l'independentisme. Després de cinc anys sent crítics amb la direcció del partit, denunciant gairebé cadascuna de les decisions que prenia quan aquestes implicaven pactar amb Madrid o amb el PSC (volen ser ells els qui aglutinin el vot del no a Illa i també d'aquells que ja s'han penedit d'haver-lo avalat) ara es volen presentar a la direcció del partit i no tanquen la porta a arribar a algun acord amb altres formacions, amb els ulls posats sobre Foc Nou, amb qui comparteixen aquesta mirada crítica cap a les últimes decisions.
En el seu cas, després de cinc anys organitzats, no només han anunciat la seva intenció de presentar-se al congrés sinó que ho han fet directament amb els noms dels candidats a la presidència i a la secretaria general sobre la taula. Són Xavier Martínez Gil, que en els últims temps havia exercit com a portaveu del Col·lectiu i Àngel Ruiz, conseller nacional del partit que en la presentació de la candidatura lamentava les dificultats per debatre en aquest organisme. La candidatura va participar de la manifestació de l'11-S amb la seva pròpia pancarta, marcant perfil.
El calendari del congrés i la possibilitat d'una repetició electoral
Després d'uns dies de dubtes, l'Executiva va avalar que el congrés del partit se celebrés el 30 de novembre, tal com estava previst i, per tant, el calendari aprovat al juny segueix vigent. Segons marquen els estatuts, el 7 d'octubre es convocarà oficialment la cita congressual, i durant una setmana s'articularan les candidatures: el 15 d'octubre se sabran exactament quines són les candidatures que es presenten.
A partir de llavors, aquestes tindran un mes, fins al 15 de novembre, per recollir els avals necessaris per presentar-se al congrés. Aquests són d'un 5% de la militància, és a dir, unes 430 persones aproximadament, tenint en compte que el cens gira al voltant d'unes 8.700 persones. Des de llavors i fins al 30 de novembre començarà la campanya electoral interna que culminarà amb la jornada electoral del 30 de novembre. Cal tenir en compte que en aquesta no hi ha un mínim de participació, però sí que cal que la candidatura guanyadora rebi almenys un 50% dels vots. Si cap superés aquest llindar, caldrà repetir la jornada congressual al cap de 15 dies, cosa que és probable tenint en compte les diferents candidatures que es presentaran, que podrien dividir el suport de la militància.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!