María Isabel Perelló Doménech és la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial. Nascuda a Sabadell el 1958, està associada a Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, és magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem des del 2009 i ara serà la primera dona a ostentar el càrrec des que l’òrgan judicial es va crear el 1812. En una trajectòria poc mediàtica, hi ha tres fets que es poden posar sobre la taula: l’estiu passat va rebutjar la petició del PSOE de revisar els vots nuls del 23-J, el 2014 va acusar Carlos Lesmes d’utilitzar llenguatge sexista i va ser ponent de la sentència que va confirmar la sanció de 48 milions d’euros a Renault, Peugeot i Citroën. A més, és propera a l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, amb qui va coincidir al Suprem. L’elecció de Perelló, per setze vots a favor, ha arribat gràcies a l’entesa entre el bloc progressista i conservador després d’un mes de converses infructuoses i a dos dies de l’Obertura de l’Any Judicial. Aquest nomenament permet al Poder Judicial posar fi finalment a una situació d’interinitat que s’arrossegava des del desembre del 2018.
📝 La catalana i progressista Isabel Perelló es converteix en la primera dona a presidir el CGPJ
Isabel Perelló va ingressar a la Carrera Judicial el 1985 i ha ocupat destinacions al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com a magistrada especialista del contenciós administratiu, actualment era jutgessa a la Sala Tercera del Suprem (l’encarregada d’aquests assumptes) i prèviament havia servit a les sales Contencioses Administratives del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (el 1991) i a la de l’Audiència Nacional (el 1994). Entre el 1993 i el 2003, va ser lletrada al Tribunal Constitucional i el 2022 va ser proposada pel bloc progressista com a vocal del Tribunal Constitucional, però finalment no va ser elegida.
Va rebutjar la petició del PSOE de revisar els vots nuls del 23-J
L’any passat, Isabel Perelló va ser la ponent de la interlocutòria en la qual el Tribunal Suprem va rebutjar la petició del PSOE de revisar els vots nuls de les eleccions generals del 23 de juliol a la província de Madrid. Va considerar que la “mera diferència numèrica en els resultats” que s’adduia (1.200 vots) no era “base suficient” per a la revisió d’uns 30.000 vots nuls davant la “falta d’acreditació de la raonable probabilitat d’incidència en el resultat final de l’escrutini realitzat amb totes les garanties”. A més, va esgrimir que el PSOE no va aportar “elements lògics, dades aritmètiques o càlculs estadístics solvents” que permetessin “verificar, ni tan sols hipotèticament, la rellevància de la revisió del vot en el resultat final i en l’atribució de l’escó controvertit”, l’últim en joc a Madrid.
“Es tracta d’una mera opció que no respon al principi de seguretat jurídica i de conservació dels actes que recull la Llei Orgànica del Règim Electoral General”, va argüir Perelló. “Per molt ampli que sigui el criteri interpretatiu i es procuri la màxima efectivitat del dret de sufragi, no pot acceptar-se que en el concret cas analitzat el mer ajustament del resultat exigeixi la fiscalització o comprovació de l’actuació de cada Mesa en la comesa de les seves funcions, no basada en una irregularitat, o vici en el procés electoral que pugui implicar la falta de correlació entre la voluntat del cos electoral i el resultat final”, va concloure.
Va acusar Carlos Lesmes d’utilitzar llenguatge sexista
Un altre capítol destacat de la seva trajectòria al Tribunal Suprem va ser el 2014. Un mes després que Carlos Lesmes fos elegit president del CGPJ, tres jutgesses (Isabel Perelló, Margarita Robles i Celsa Picó) li van enviar una carta acusant-lo d’utilitzar llenguatge sexista quan, en la seva missiva de benvinguda, es va dirigir als seus “estimats companys”. La resposta de les tres magistrades va ser retreure-li que, “en vista del llenguatge utilitzat”, o bé “només es dirigeix als homes magistrats, amb exclusió de les dones” o bé “no té en compte el que disposa l’article 14 de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes”, que estableix la “implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques”.
Per aquesta raó, Perelló, Roures i Picó van reclamar a Lesmes que a les pròximes cartes no “s’exclogués les magistrades del Tribunal Suprem i dels altres òrgans jurisdiccionals” i li van demanar que tingués en compte l’establert en la Llei d’Igualtat i en l’Informe sobre el llenguatge no sexista aprovat pel Grup d’Alt Nivell sobre Igualtat de Gènere i Diversitat del Parlament Europeu.
Va confirmar la sanció de 48 milions a Renault, Peugeot i Citroën
La Sala Contenciosa Administrativa del Suprem, en la qual Isabel Perelló estava des del 2009, s’encarrega dels recursos que emanen d’organismes reguladors com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) o el Banc d’Espanya, entre altres. També s’ocupa dels assumptes relatius al Consell de Transparència, transports, telecomunicacions i subvencions.
Com a magistrada d’aquesta sala, Perelló ha dictat sentències en matèries com competència, instal·lacions d’energies renovables, regulació elèctrica, contractes administratius i seguretat social. Per exemple, el 2021, va ser ponent de la sentència que va confirmar la sanció de 48 milions d’euros imposada el 2015 per la CNMC a Renault, Peugeot i Citroën per constituir un càrtel d’intercanvi d’informació en les àrees de postvenda i màrqueting d’automòbils entre el febrer del 2006 i el juliol del 2013.
Col·laboradora d’un llibre sobre el Conveni Europeu dels Drets Humans
Isabel Perelló també és coautora de diverses obres i ha col·laborat en el llibre La Europa de los Derechos: el Convenio Europeo de los Derechos Humanos, editat pel Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. Es tracta d’un comentari sistemàtic, article per article, de la jurisprudència emanada en mig segle sobre el sistema del Conveni. En concret, Isabel Perelló es va encarregar de dos capítols, relatius al dret a ser informat de l’acusació i al dret a ser indemnitzat en supòsits d’error judicial.
A més, ha participat en diversos cursos sobre matèria constitucional, dret administratiu comparat, telecomunicacions i jurisprudència constitucional en trobades organitzades pel Consell General del Poder Judicial i per la Diputació de Barcelona sobre esport, regulació, dret sancionador o autonomia local.