El Consell de la República celebrarà eleccions a la seva presidència entre el 8 i el 12 de febrer. El termini per presentar candidatures va finalitzar dimarts passat a les 9 h i hi ha fins a sis candidats que opten a president de la institució independentista a l'exili. A l'espera de l'inici de la campanya electoral entre el 29 de gener i el 7 de febrer, qui són i què defensen els candidats al Consell?
Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar
Jordi Domingo es presenta a les eleccions presidencials del Consell de la República. És advocat de professió amb quaranta-set anys d'experiència en dret civil, mercantil i processal membre del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des de 1975, institució que havia aspirat a presidir sense èxit el 2013 i el 2017 amb una candidatura obertament sobiranista. És soci fundador del bufet Domingo Advocats i ha estat vinculat a institucions acadèmiques com la UB i el Center for International Legal Studies de Salzburg. El 1989, destaca en la seva carta de presentació, va fundar un despatx català a Moscou, des d'on va col·laborar en projectes empresarials de països amb economies emergents. El seu despatx va ser col·laborador de les Nacions Unides i membre del Centre de les Nacions Unides per a la Facilitació del Comerç i Desenvolupament del Comerç Electrònic (UN/CEFACT). Jordi Domingo ha estat també cònsol major del Consolat de Mar de Barcelona i actualment és membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona i membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona.
Durant el seu acte de presentació, va defensar transparència, consens i territori, a més de fer una crida a la unitat independentista i a despertar la societat civil. Domingo va anunciar una ronda de contactes amb els partits i entitats independentistes, a més de la necessitat d'utilitzar el Consell com a eina per a internacionalitzar la independència de Catalunya. L'hi van demanar que es presentés a les eleccions, i ell ho va acceptar, malgrat denegar-ho inicialment. Per presentar-s'hi, va fixar diverses condicions: que la junta gestora -dirigida per Teresa Vallverdú (present a l'acte del dijous) i Mercè Jou- havia de deixar a 0 els passius de l'entitat, tenint en compte que tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros el 31 de desembre de 2023; segon, que escolliria ell el seu equip de confiança; tercer, l'última paraula, com a president, l'ha de tenir ell.
Toni Comín, exvicepresident del Consell i eurodiputat electe de Junts
El fins ara vicepresident del Consell de la República i eurodiputat electe, Toni Comín, ha anunciat que es presenta a les eleccions de l'entitat independentista, tot i arrossegar durant els últims mesos forces crítiques per la seva gestió econòmica del Consell. L'auditoria externa de l'entitat a l'exili va responsabilitzar l'exconseller de despeses no justificades. Concretament, es tracta de 15.530 euros que Comín va dedicar al lloguer d'un vehicle i d'un apartament durant 15 dies, a més del pagament d'impostos i d'una multa i la retirada de 6.000 euros en efectiu. L'auditoria, de fet, advertia que aquestes despeses no semblaven justificades "en el marc de la defensa de l'exili" i reclamava canvis en el funcionament del Consell per evitar aquesta mena de disfuncions. Després de la polèmica, el Consell va anunciar que la responsabilitat de les finances de l'ens deixarien d'estar en mans del dirigent exiliat. De fet, això ha provocat un xoc amb el raper i exexiliat Valtònyc, qui ha acusat Comín de transferències de diners del Consell de la República cap al seu compte. De fet, Comín ha anunciat aquest mateix dimarts una querella contra el raper.
Precisament, Comín defensa un síndic de Comptes si surt elegit president. L'eurodiputat electe de Junts defensa que el Consell continua sent imprescindible per culminar el camí cap a la independència, ja que recull "l'esperit del Primer d'Octubre". Comín es compromet que si surt elegit com a president del Consell de la República enfortirà i ampliarà l'actual Xarxa Diplomàtica, aprovarà un pla d'acció exterior i garantirà la independència als partits polítics. Comín també es compromet a defensar la llengua i el seu ús social i institucional, promoure el consum estratègic i desenvolupar la IDR. A més, defensa que dins del govern només hi podrà haver un 25% de les persones que tinguin càrrecs públics o membres de la direcció de partits polítics, així com una coordinació "estable" amb altres agents del moviment independentista.
Jordi Castellà, defensor de la via guineana
Jordi Castellà també es presenta a les eleccions. L'advocat i informàtic ja es va presentar a les anteriors eleccions de principis del 2024, quan va aconseguir 493 vots (5,5%) contra l'aleshores reelegit president Carles Puigdemont. Castellà és regidor de Primàries a l'Ajuntament de Canet de Mar i defensa la via amb la qual va aconseguir la independència Guinea Equatorial, que es basa a sol·licitar el reconeixement previ del dret d'autodeterminació i la independència a les Nacions Unides (ONU). Una pràctica, de fet, que va promoure l'ONU per fomentar la descolonització.
Es presenta conjuntament amb una vintena de membres del Consell i el seu programa està dividit en diferents blocs: Institució internacional; dret a l'autodeterminació, descolonització i independència; reorganització territorial; reorganització i sostenibilitat financera; impuls de la democràcia directa; i renacionalització lingüística i cultural.
Montserrat Duran, candidat de #REvolucionemNos
Sota el nom de #REvolucionemNos, la presidenciable Montserrat Duran lidera una iniciativa que va néixer arran de la crisi del cas Comín i amb l'objectiu de dotar del Consell d'una força que creuen que està en risc. En la presentació de la candidatura aquest dilluns a les Cotxeres de Sans, Duran va defensar el fil continuista del Primer d'Octubre i cosir la via catalana cap a la independència.
Si guanyen, aquesta candidatura impulsarà abans d'abril d'enguany, entre altres mesures, un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l'inici del "règim del 78", i que presentaran una proposta de pressupostos d'una hipotètica república catalana. També ha proposat auditar abans de maig d'enguany la gestió econòmica i organitzativa que ha tingut el Consell de la República fins ara, identificar la identitat digital de l'entitat com a "cens oficial de la república catalana", i elaborar una proposta de constitució d'un eventual Estat català. Així mateix, la candidatura vol recollir signatures per a llançar una iniciativa legislativa popular europea per a "el reconeixement dels drets dels catalans" per part de les institucions europees, i desplegar campanyes que demanin incorporar al Consell de la República en organitzacions internacionals.
Antoni Walter Castelló Klein
Més conegut com a Toni Castelló, és nascut a Palma el 1962. Exerceix com a professor de secundària a l'illa de Mallorca i està llicenciat en Ciències Químiques. En la seva presentació com a candidat a la presidència del consell Castelló es descriu com a catòlic i una persona que procura "practicar les ensenyances de Jesús seguint-lo". Actualment, estudia Ciències Religioses al ISUCIR, a Mallorca. Militant d'Esquerra Republicana, partit que sempre ha vist amb recels el Consell, Castelló assegura que és un afiliat "passiu i molt critic que amb la deriva que du d'ençà de uns quants anys". També és afiliat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i "ferm defensor de la independència dels Països Catalans". Per això, critica que la lluita per la independència s'hagi centrat en els últims anys només en la del Principat.
Tot i que es presenta a la presidència del Consell de la República, Castelló assegura que aquest no és el seu objectiu sinó "deixondir l’independentisme, a fi que arriben a la nostra llibertat".
Lluís Felipe Lorenzo García
També és nascut a Palma, l'any 1973, concretament a la barriada Pere Garau. Llicenciat en Periodisme, bona part de la seva carrera, després de treballar a diversos mitjans, l'ha feta com a redactor al Diari de Balears i com a director de Comunicació de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears. Ha estat membre de l'Obra Cultural Balear. Segons explica en la seva biografia facilitada als socis del consell, és catòlic "molt empàtic amb la resta de creients". Ja es va presentar en les últimes eleccions al Consell de la República, on va aconseguir el suport del 0,8% dels socis, defensant la proposta de crear un microestat a Algèria per aconseguir la independència, una idea que manté.