“Només que haguessin pres les mateixes precaucions amb l’imam de Ripoll que les que van prendre amb els independentistes espiats a través de Pegasus o amb els agents infiltrats durant anys en les entitats socials, les coses, possiblement, haguessin estat ben diferents”. La compareixença del conseller d’Interior de la Generalitat el 2017, Quim Forn, a la comissió d’investigació del 17-A ha tingut dues línies principals d’actuació: arremetre amb duresa contra la policia espanyola arran de la gestió anterior i posterior dels atemptats i reclamar respostes pels interrogants que encara planen sobre els fets. En aquesta línia, Forn ha emplaçat els diputats a “continuar demanant desclassificació” d’informació del Centre Nacional d’Intel·ligència. “No s’ha donat tot, hi ha molta més informació del que s’ha donat”, ha esgrimit. I ha apuntat que el que va desclassificar el govern espanyol fa uns dies “es podia deduir” del sumari del cas Chacal (una operació policial que tenia com a objectiu desarticular una cèl·lula terrorista dedicada a enviar combatents al conflicte de l’Iraq per integrar-se a Al-Qaida que estava implantada a l’entorn de la mesquita de Vilanova i la Geltrú, de la qual Es Satty era imam suplent). “Jo crec que és evident que aquí hi ha molta més informació que caldria conèixer”, ha reblat Forn. De fet, després de la primera desclassificació, que va revelar que el CNI va voler captar Es Satty com a confident en tres reunions i va acabar descartant-ho, Junts va sol·licitar que es desclassifiqui la informació de les trucades d’Es Satty amb el CNI fora de la presó. Abans que Forn, ha comparegut el major Josep Lluís Trapero, que ha afirmat “ningú” del CNI va informar els Mossos sobre Es Satty abans del 17-A i ha relatat que va ser després dels atemptats quan el CN “va comunicar als investigadors de la Comissió General d’Investigació que havien tingut relacions amb ell”.
🔴 Josep Lluís Trapero i Joaquim Forn compareixen al Congrés pels atemptats del 17-A, DIRECTE
📝 Trapero afirma al Congrés que “ningú” del CNI va informar els Mossos sobre Es Satty abans del 17-A
“Potser durant massa temps han preferit perseguir el moment independentista per impedir que poguessin votar i han oblidat els qui realment podien cometre actes terroristes”, ha lamentat Quim Forn en el seu torn inicial. “A l’estat espanyol mai no va agradar que Catalunya i el seu govern amb el president Puigdemont al capdavant donessin resposta d’estat i que això fos reconegut per tothom”, ha defensat. “M’he remès els fets i a partir d’aquests puc constatar l’enorme negligència policial que ha tingut enormes conseqüències per la vida de moltes persones i per això ara demanem la veritat i exigim responsabilitat”, ha proclamat. “Celebro que aquesta comissió, encara que tard, es pugui celebrar, i espero que ajudi a donar resposta a molts interrogants sense resoldre”, ha defensat, abans de subratllar que “ha quedat palès que algunes persones i algunes formacions polítiques els molesta saber la veritat, i se n’orgulleixen de la seva tasca obstruccionista que durant tant de temps ha impedit crear aquesta comissió i desclassificar una documentació que permeti aclarir els fets i dilucidar responsabilitats”.
Així mateix, ha elogiat l’actuació dels Mossos d’Esquadra, una intervenció que “va rebre el reconeixement unànime de la ciutadania, amb unes mostres de suport públic que mai no havien vist” i que va comptar amb un ressò internacional “molt positiu”. I ha disparat amb duresa contra el Partit Popular i el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy: “Era evident que aquesta reacció ciutadana i el reconeixement internacional de la feina dels Mossos no agradaria a tothom. Ho vam tenir clar des del primer moment i sabíem que en el context en què ens trobàvem hi hauria una reacció política. Aquesta va venir de la mà de la vicepresidenta del govern [Soraya Sáenz de Santamaría] que va promoure una estratègia a través d’alguns mitjans de comunicació amb notícies falses per embrutar i qüestionar l’actuació dels Mossos”, ha lamentat.
Forn denuncia les “interferències i obstacles” de l’Estat que “dificultaven” la feina dels Mossos
“Com es podia lluitar amb eficàcia quan la informació d’intel·ligència no era compartida amb la policia integral operativa a Catalunya?”, s’ha preguntat Quim Forn. I ha posat dos exemples per fer paleses les “interferències i obstacles de l’Estat que dificultaven la feina de la policia catalana”. D’una banda, ha relatat que “no es va permetre” als Mossos d’Esquadra fer una convocatòria de 500 places “absolutament necessàries per garantir una major presència a tot el territori” (l’Estat només en permetia 50). D’altra banda, es va “aturar durant mesos” la compra d’armament que tenia el vistiplau de la Secretaria de Seguretat, però que la Guàrdia Civil “va paralitzar”. “En una situació de l’arma terrorista de nivell 4 sobre 5, l’Estat es dedicava a regatejar els recursos necessaris a la policia de Catalunya”, ha denunciat. A més, ha qüestionat les “enormes deficiències dels organismes que tenien coneixement de l’existència de l’imam i de la seva presumpta implicació en fets delictius”.
El CNI va voler captar Es Satty com a confident en tres reunions, però va descartar-ho
En la informació que va desclassificar el Consell de Ministres a instàncies de Junts fa una setmana, es revelava que el CNI es va reunir en tres ocasions amb Es Satty a la presó de Castelló amb interès de captar-lo com a confident, però va desestimar-ho. “S’incidia en la tendència a l’engany i no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi, unida a les conclusions extretes de les entrevistes, invalidava Es Satty per a qualsevol activitat informativa a benefici de les missions assignades al CNI”, va defensar el març del 2018 Félix Sanz Roldán, l’aleshores director del CNI, en una compareixença a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.
📝 El CNI va voler captar Es Satty com a confident en tres reunions, però va descartar-ho
Va ser el 2014 quan el CNI va tenir interès a captar com a confident Abdelbaki es Satty, l’eximam de Ripoll i que posteriorment seria el cervell del 17-A. Malgrat això, va acabar tancant-hi la porta perquè, després de tres entrevistes, va considerar que calia mantenir una “gran cautela” amb un individu de qui no es tenia “cap fiabilitat i confiança”. Posteriorment, després que l’abril del 2014 Es Satty sortís de la presó (on estava reclòs per una condemna per narcotràfic), el CNI va seguir-lo durant set mesos, però no va apreciar “cap indici” que “pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització”, va concloure que no era un “risc per a la seguretat” i va perdre-li la pista. Prèviament a tot això, el 2012, Es Satty havia mantingut tres reunions amb la Guàrdia Civil.