Els esborranys de dos decrets llei que prepara el Ministeri d'Universitats i que relega la filologia catalana a l'àrea de "llengües modernes i les seves literatures", fent que deixi de ser un àmbit de coneixement, ha indignat el Govern. El conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, ha avisat l'executiu estatal que presentarà recurs contra aquestes normatives si no accepten les al·legacions que ja ha presentat el seu Departament: "Si no prosperen les al·legacions, ens queda la via del recurs i anirem fins a les últimes conseqüències". Nadal denuncia que aquests textos "exclouen" els estudis de filologia catalana i considera que és "inacceptable".
En aquesta línia, el titular del Departament de Recerca i Universitats ha apuntat que és una "paradoxa" que el preàmbul d'aquests decrets proclami "l'autonomia universitària", però alhora tracti d'anul·lar amb aquests textos les "finestres d'oportunitat". "Un té la impressió que, per la via dels decrets, el govern espanyol intenta anul·lar la flexibilització que obria la llei orgànica del sistema universitari", ha indicat. Les al·legacions es van presentar el dia 27 i Quim Nadal ha afirmat que, "si la resposta a aquestes és en positiu, haurem acabat aquí; si no, haurà acabat la via del diàleg i iniciarem la del recurs".
Un sottogoverno "amb ànim reglamentista"
Amb tot, Nadal ha manifestat que espera que "el ministre Joan Subirats rectifiqui un contingut que afecta clarament la llengua catalana" i ha apuntat que el responsable del Ministeri d'Universitats "potser s'ha trobat amb un sottogoverno amb ànim reglamentista que desmenteix el mateix esperit de la Llei Orgànica del Sistema Universitari", en referència, de nou, al principi d'autonomia universitària.
Les al·legacions presentades van en la línia de denunciar que aquests decrets llei "afecten greument" la continuïtat dels estudis de filologia catalana i el Govern ho valora com un "retrocés històric". En aquests esborranys, es desgranen els àmbits de coneixement, que concreten allò que han de demostrar que saben els que opten a una plaça de professor. Ara bé, aquests àmbits queden reduïts i el text argüeix que es fa per "permetre i afavorir la mobilitat del professorat, així com facilitar la seva carrera professional i la necessària interdisciplinarietat i col·laboració entre especialitats". De la llista, no només ha desaparegut la filologia catalana, sinó que tampoc hi figura ni la basca ni la gallegoportuguesa. De fet, la catalana només queda circumscrita a una "àrea de coneixement", de manera que es limita a una acreditació que contribueix a fer que els docents puguin presentar-se a concursos. Per la seva banda, Esquerra Republicana ha demanat la compareixença del ministre d'Universitats, Joan Subirats, al Congrés perquè expliqui el seu parer sobre "l'àmbit de coneixement de la filologia catalana".