L'espionatge amb el programari Pegasus a l'independentisme català arriba a la justícia europea. El president 131 de la Generalitat, Quim Torra (Junts), i l'exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa han presentat la primera demanda contra l'Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per haver-los espiat amb el programari Pegasus per part del CNI, segons han anunciat tots dos en una roda de premsa, aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Torra i Costa fan aquest pas després que el Tribunal Constitucional va inadmetre, l'octubre passat, el seu recurs d'empara, contra la resposta de l'Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem, que no van ser espiats de forma il·legal.
"Vaig ser espiat com a president de la Generalitat en exercici. També em van espiar en l'època de la pandèmia i és molt greu, fins i tot immoral", ha denunciat Torra, que ha assegurat que aquest espionatge és un atac al conjunt de la societat i l'estat de dret.
Infeccions a mida
El president Torra va rebre vuit infeccions d'SMS entre abril i juny 2020, segons ha detallat aquest dijous Elies Campo, que és un dels autors de Catalan Gate, del grup Citizen Lab, que el 2022 va destapar que 65 persones del món independentista havien estat espiades amb els programaris Pegasus i Candiru.
En el cas de Costa, va ser espiat el 2019, també quan tenia un càrrec públic al Parlament. "És el cas més gran d'espionatge en un suposat estat democràtic i no pel que hem fet, sinó pel que som", ha manifestat Costa. Torra ho ha definit clar: "Som un Grup Objectivament Identificable de Persones" Concepte expressat pel Tribunal de Justícia de la UE per definir grups de persones que són perseguibles, i usat en el cas de l'exconseller Lluís Puig, que l'independentisme català fa seu.
Les infeccions als mòbils que han patit càrrecs d'ERC, de Junts, i l'ANC -ratificades pels Mossos- confirmen que van ser fets a mida, tant en l'àmbit personal com polític. En aquest sentit, Costa ha explicat que va patir una infecció al seu mòbil l'1 de juliol del 2019, en clicar una notícia sobre la sentència del TJUE al president Puigdemont, quan just era a Brussel·les amb ell i els europarlamentaris Toni Comín i Clara Ponsatí per decidir si havien d'anar a l'Eurocambra.
Quatre vulneracions
Josep Costa ha explicat que en la demanda al TEDH han plantejat quatre vulneracions de drets fonamentals i polítics. El primer és el dret a una tutela judicial efectiva, ja que cap tribunal ha volgut atendre la seva demanda, fins i tot Costa ha detallat que el jutge de control del CNI, Pablo Ruz, va presidir el tribunal en la seva primera demanda i "sense dir res va desaparèixer" perquè sabia de la seva incompatibilitat. La segona és la vulneració de drets fonamentals perquè amb el programari Pegasus es va infectar els seus mòbils quan eren càrrecs públics, però també afectant la seva vida privada.
La tercera és la vulneració de drets fonamentals en abstracte, "ja que el tribunal d'Estrasburg considera víctima a tota persona que pateix una legislació no respectuosa amb els drets humans, i té dret a saber", ha explicat Costa de recents resolucions del tribunal contra Rússia i Polònia en aquest sentit. I finalment, la vulneració dels seus drets polítics i de representació de la ciutadania.
Canviar la llei del CNI
L'exvicepresident de la Mesa del Parlament ha explicat que en el seu cas i el de Quim Torra van escollir anar per la via del contenciós administratiu i no la penal -on estan la majoria de causes- per tenir un procediment més àgil i per exigir al govern espanyol que detallés la informació i documentació obtinguda, un extrem que no es pot fer per la via penal.
I què esperen del TEDH?
Josep Costa ha exposat que el tribunal d'Estrasburg pot trigar un any a respondre si accepta la seva demanda i després demanar explicacions a l'Estat espanyol.
Finalment, si s'aconsegueix una condemna, poden ser indemnitzats econòmicament i, també, que el tribunal europeu declari il·legal la normativa i la llei que regula el Centre Nacional d'Intel·ligència i els secrets d'Estat i que s'hagi de refer. En aquest sentit, Costa ha recordat que quan va esclatar aquest escàndol del Catalan Gate el 2022 es va assegurar des del govern de Pedro Sánchez que es modificaria la llei del CNI perquè garanteixin els drets, "però res s'ha fet", ha conclòs.
