L'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresent de la Mesa del Parlament Josep Costa han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) per l'espionatge polític que asseguren haver patit amb Pegasus, segons han informat aquest divendres. Sostenen que fan aquest pas obligats perquè és un requisit imprescindible per després poder denunciar Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. Torra i Costa reclamen al tribunal de garanties que "es declari la il·legalitat de l’espionatge, saber quina informació i documentació es va obtenir per part de l’Estat, i que sigui completament destruïda". A més, adverteixen que "la legislació espanyola i les directrius d’intel·ligència encara vigents són contràries a la jurisprudència europea i que el programa Pegasus és incompatible amb l’estat de dret i les garanties democràtiques més bàsiques".
El Tribunal Suprem (TS) va sostenir, aquest agost, que el CNI no va espiar a Torra ni a Costa amb el programari israelià Pegasus. En concret, la secció segona de la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va afirmar que l'Audiència Nacional ha aportat "dades objectives, no mers indicis" que evidencien que el CNI no els va espiar amb Pegasus, malgrat que la investigació Catalangate va xifrar en almenys 65 les persones afectades per les infeccions.
Recelen de l’amnistia
En un comunicat, el president Torra i l’exvicepresident Costa expressen “la seva preocupació pel fet que una possible amnistia als responsables d’aquest escàndol d’espionatge pogués fer descarrilar la seva demanda contra Espanya”. Es detalla que aquest dimecres es va presentar al Tribunal Constitucional el recurs de Torra i de Costa “contra Pedro Sánchez i el Consell de Ministres per l’espionatge il·legal a què van ser sotmesos a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus”.
S’hi afegeix que el Tribunal Constitucional “s’haurà de pronunciar ara sobre l’escàndol per primera vegada”. En el seu recurs d’empara, Quim Torra i Josep Costa “denuncien el Govern d’Espanya per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions dels seus telèfons mòbils institucionals”. Així mateix, sostenen que “també han estat espiats indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors, companys o aliats a les institucions catalanes, que també varen ser espiats, segons ha admès ja el CNI”.
En concret, el govern espanyol en una comissió de secrets al Congrés va admetre que el CNI va espiar unes 18 persones, entre elles l'actual president Pere Aragonès, i ho va justificar per l'embat català abans i després de la sentència del procés, el 2019. Es precisa que la demanda es presenta contra el president i el govern espanyols perquè “tots els organismes, agències i departaments susceptibles de fer aquestes funcions d’espionatge formen part o responen directament davant del poder executiu estatal”.
Pel que fa a les querelles presentades per membres d'ERC, la CUP, Òmnium i la CUP per haver estat espiat amb Pegasus, els jutjats de Barcelona han decidit que el cos policial escollit per analitzar els seus mòbils siguin els Mossos d'Esquadra.