Aquest dimarts a la tarda expirava el nou termini que la Junta Electoral Central ha donat al president de la Generalitat perquè tregui dels edificis públics els llaços grocs, les pancartes de suport als presos i exiliats i les fotografies de tots ells que llueixen en moltes dependències del Govern. En el cas dels que pengen de la façana del Palau de la Generalitat, la decisió li correspon al propi president. En aquest sentit, Torra ha decidit mantenir-los com a mostra de llibertat d'expressió.
En canvi, per no comprometre ni arrossegar els funcionaris a la desobediència, Quim Torra opta per donar llibertat perquè cada edifici públic faci el que consideri més adequat. Retirar-los o deixar-los. Així ho ha comunicat al consell de govern d'aquest dimarts. La mesura respon a la voluntat del president de "protegir als funcionaris i donar-los llibertat per acutar com ells creguin si reben requeriment per part de la junta electoral".
Durant la reunió, el president ha deixat clar que la decisió sobre el Palau de la Generalitat és exclusivament seva però que en cap cas és una instrucció a funcionaris i no ha donat cap ordre als consellers. Això sí, els membres de l'executiu s'han conjurat per donar una resposta coordinada.
Això vol dir, segons ha explicat la portaveu Elsa Artadi, que a les 13 conselleries s'adoptarà la mateixa decisió. És per això que Torra ha demanat al Síndic de Greuges que estudiï el cas i traslladi una recomanació sobre què cal fer. El president, ha explicat Artadi, seguirà el consell que indiqui el Síndic, "ens agradi o no". En paral·lel, els serveis jurídics de la Generalitat han traslladat un escrit a la Junta Electoral comunicant aquestes decisions.
Al text, el president adjunta el llistat de béns immobles propietat de la Generalitat, d'una "tipologia de gestió molt variada, alguns gestionats per empreses públiques, altres cedits a empreses privades prestadores de serveis públics, a consorcis, fundacions". I segueix argumentant que "són tots centres d'autonomia funcional, com ara hospitals, caps, centres d'investigació, universitats, escoles, centres de jubilats" i un llarg etcètera. Per això, afegeix, "el president de la Generalitat difícilment pot ordenar el compliment del requeriment". També informa la JEC de la sol·licitud traslladada al Síndic de Greuges.
Una de les possibilitats que ara s'obren és que la Junta Electoral mani als Mossos d'Esquadra que actuïn com a policia judicial i retirin tota aquesta simbologia. Des de l'executiu, Artadi ha deixat clar que "en tots els casos els Mossos faran el que hagin de fer, sense indicacions polítiques".
Els relleus d'Artadi i Borràs, dilluns
La d'aquest dimarts ha estat l'última reunió de Govern on participaven les conselleres Laura Borràs i Elsa Artadi. En la seva darrera roda de premsa com a portaveu, Artadi ha explicat que dilluns vinent les seves substitutes prendran possessió dels seus respectius càrrecs.
Arran d'aquesta cirisi de govern, el PDeCAT veurà reforçada la seva presència a l'executiu. Ni Artadi ni Borràs tenen el carnet del PDeCAT. En canvi, com a mínim un dels dos recanvis sí que el tindrà. El que ja està confirmat és el de Meritxell Budó com a consellera de Presidència i portaveu. Ella és actualment alcaldessa de La Garriga i és del partit. El mateix podria passar amb la nova consellera de Cultura. Un dels noms que sona amb força les últimes hores és el d'Àngels Ponsa, ara mateix directora general de Cooperació Cultural. És també membre del PDeCAT i de fet aquest és el motiu pel qual podria optar-se per un nom alternatiu. Alternatiu i independent.