L'exmembre d'ETA Rafael Caride Simón, de 74 anys d'edat i natural de Vigo, ha liquidat la seva condemna aquest diumenge, després de complir 26 anys de presó, condemnat, entre altres, per l'atemptat a Hipercor comès el 19 de juny de 1987 a Barcelona, en el que van morir 21 persones i 45 van resultar ferits.

Segons han informat a Europa Press fonts d'institucions penitenciàries, el ja exprés, acollit a la 'Via Nanclares', s'ha dirigit a primera hora d'aquest diumenge a la presó guipuscoana de Martutene per firmar la seva excarceració, per la qual cosa ha quedat definitivament en llibertat.

Expulsat del Col·lectiu de Presos d'ETA, EPPK, Caride és un dels penedits de la banda acollits en la 'Via Nanclares', i s'afegirà a la trentena de presos que van optar per aquest projecte de reinserció que es troben ja en llibertat.

790 anys de condemna

Rafael Caride Simón va ser condemnat a 790 anys com a autor material de l'atemptat d'Hipercor i ha mantingut trobades amb les seves víctimes, a qui ha expressat el seu sentiment de culpa. A més, ha participat en activitats i tallers de tractament sobre terrorisme.

Des de 2017 es trobava en llibertat condicional, després que el jutge central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, acceptés el seu recurs i acordés mesures de flexibilització en la fase final d'execució de la seva pena.

A la seva interlocutòria, el magistrat va destacar l'avançat estat de compliment de la seva condemna, la seva bona conducta penitenciària i el fet que compti amb suport familiar i hàbits laborables consolidats. Així mateix, l'intern va expressar per escrit la seva renúncia, rebuig i penediment pels fets pels quals va ser condemnat. A més de la seva desvinculació a la banda, el jutge va tenir en compte les seves possibilitats de realitzar activitats fora de la presó.

Aquest diumenge ha liquidat la seva condemna i no haurà de tornar a la presó, a la qual només hi anava ja a firmar una vegada per setmana. Els seus últims deu anys de pena va estar intern a Zaballa (Àlaba), l'antiga Nanclares, a la qual van ser traslladats els presos d'ETA penedits que es van acollir a la via que porta el nom del centre penitenciari.

Rafael Caride Simón, natural de Galícia, es va introduir en els cercles antifranquistes propers a Comissions Obreres i estava fitxat per la Policia, pel que es va traslladar a Euskadi en els anys 60 per treballar en una fàbrica, on es va afiliar a LAB. En els anys 80 va fugir a França i es va integrar al 'comando Barcelona', dirigit liderat per l'històric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros'.

Caride va participar, entre altres, en l'atemptat més sagnant d'ETA, la comesa contra en el centre comercial Hipercor de la ciutat comtal, on els terroristes van introduir un cotxe a l'aparcament amb un artefacte de 200 quilos d'explosius al maleter. Va ser detingut el 21 de febrer de 1993 en un bar de Tolosa de Llenguadoc (França) i va romandre empresonat en presons franceses fins que el 2000 va ser extradit a Espanya.

Via Nanclares

Segons han informat Europa Press fonts jurídiques, després de la sortida d'aquest reclús, només queden pendents d'excarceració uns altres tres presos circumscrits a la 'via Nanclares', Kepa Pikabea, Ibon Etxezarreta i Luis María Carrasco, que continuen complint condemna, però en l'actualitat gaudeixen de permisos de sortida regulars i només van a dormir al centre penitenciari.

Més de trenta reclusos d'ETA es van acollir a la 'via Nanclares', entre ells històrics exdirigents de la banda, com José Luis Urrusolo Sistiaga, José Luis Álvarez Santacristina, Carmen Guisasola, Juan Manuel Soares Gamboa o Idoia López Riaño àlies 'La Tigressa'.

Aquests interns van decidir allunyar-se de la disciplina d'ETA per aconseguir la seva reinserció. Per a això, es van allunyar de l'entorn de la banda, van acceptar la política penitenciària, van sortir del col·lectiu de presos, i van renunciar públicament a l'organització terrorista i a l'ús de la violència. També han demanat perdó a les víctimes, s'han compromès a reparar-les mitjançant el pagament de la seva responsabilitat civil i a col·laborar amb la Justícia.

Tots ells van ser expulsats de l'EPPK. Joseba Urrusolo i Rafael Caride van arribar a denunciar per carta el 2013 la "manipulació" que exercia l'esquerra abertzale amb els reclusos de la banda, i van afirmar que no havia fet "res perquè els presos tornin a casa, només deixar passar el temps".

Aquests reclusos havien firmat el 2010, al costat d'altres sis d'històrics d'ETA, una altra carta en aquella que van plantejar la necessitat de "reconèixer i reparar" els danys causats a les víctimes del terrorisme.