El fons era el missatge. Una bandera espanyola de dimensions colossals onejava en una pantalla de plasma mentre el president Mariano Rajoy pujava al faristol, ja coronat per quarta vegada com a líder del Partit Popular durant el seu 18è conclave. A la porta, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ho havia avisat als periodistes: "Estigueu atents". Rajoy deia dissabte que es reservava unes paraules per al discurs de clausura. Per primera vegada a la història de la formació, un dirigent del PP advertia en la màxima reunió del partit sobre la independència de Catalunya.

"Que ningú s'enganyi. No seria una poda agradable feta per un amable jardiner. Seria una amputació terrible i dolorosa que no hi ha cap cirurgià que pugui salvar", deia el gallec als catalans "de bona fe" i "enganyats", a qui els seus dirigents no haurien explicat les conseqüències de la separació. Rajoy ha emprat el discurs de la por per avisar que la marxa de Catalunya portaria a la sortida de l'euro, de la Unió Europea, i significaria la "impossibilitat" de sostenir els serveis públics i el sistema de pensions.

Aquestes paraules es poden llegir com l'entrada a la campanya pel 'no' de Rajoy, perquè sobrepassen els enunciats que havia pronunciat el dia abans. Insistia que no hi hauria tal convocatòria, ni "tindria èxit" perquè no ho permetrien. "No acceptarem imposicions, ni monòlegs, ni esquivar la llei, ni contractes d'adhesió", afegia aquest diumenge. El president del PP ha reafirmat també el text de la ponència Econòmica i Territorial, on es fa referència expressa a no permetre referèndums d'autodeterminació.

L'únic diàleg possible amb el president Carles Puigdemont és quant a inversions, infraestructures i una reforma de la Constitució dubtosa, perquè Rajoy en va negar la possibilitat en una entrevista fa més d'un mes. El mateix partit hi ha posat límits en la ponència territorial d'aquest cap de setmana. "Es pot reformar si ho volen tots els espanyols. No ho recomano, però es pot", ha avisat després que els populars hagin acordat que només es modificaria si hi ha un acord similar al del 1978 entre totes les forces polítiques i, en cap cas, contra la unitat o la sobirania.

La reivindicació del diàleg ha tornat a estar damunt la taula i hi ha hagut retrets a l'absència de la Generalitat a la conferència de presidents autonòmics, i a negociar un nou model de finançament. "Mai s'ha de deixar la cadira buida. L'obligació d'un governant és anar on es discuteix sobre allò que afecta els seus ciutadans. És abdicar de responsabilitats com a polític", s'ha queixat Rajoy. El vicepresident català, Oriol Junqueras, fa dies va remetre una carta al seu homòleg estatal, Cristobal Montoro, demanant un tracte bilateral, però Moncloa insisteix en el Café para todos.

No ha emergit l'Operació Precinte, com fa dues setmanes. El president ha repetit els límits legals del diàleg que ha marcat d'ençà que va començar el procés. "No negociarem ni comerciarem amb la sobirania nacional. Cap responsable polític pot reclamar o exigir al Govern espanyol que incompleixi la Constitució", deia a Puigdemont sobre l'oferta de pactar la consulta i les seves condicions. Sí hi ha hagut una advertència a recuperar les institucions catalanes, però més adreçada a la societat civil, com fonts de vicepresidència van explicar a aquest diari.

El toc sentimental ha fet aparició en escena quan el gallec ha recordat els "llaços afectius" amb els catalans, o "la història comuna". "Junts estem millor. Tot això del procés secessionista és un disbarat. És la meva posició i la de la inmensa majoria dels espanyols", ha conclòs, després d'assegurar que el separatisme "havia acabat dramàticament" amb la cohesió interna de la societat catalana. Aquí ha fet una salutació a Societat Civil Catalana, que hi era present i que Rajoy sembla veure representativa d'aquests ciutadans.

El present ha trobat un nexe amb el passat en la incomoditat: el líder indiscutible dels populars ha agraït la tasca de l'expresident José María Aznar, gran absent a la trobada, i ha recordat la memòria de la difunta exalcaldessa de València, Rita Barberá. I al PSOE, una advertència: "El diàleg no és igual a desmantellament, ni tampoc és vendre favors al govern, sinó buscar satisfer les necessitats dels espanyols", per garantir la governabilitat. L'Espanya del PP era el missatge.