Desembre de 2016. Soraya Sáenz de Santamaría busca un endoll per carregar el mòbil a la seu de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. Juntament amb "una taula i una cadira" era l'únic que deia que necessitava per a la suposada Operació Diàleg. Es tractava de trepitjar el carrer, fondre's en l'ambient i fer l'Estat "necessari" a Catalunya. Maig de 2017. Mariano Rajoy equipara els plans que consten en un esborrany –desmentit– de la Llei de Transitorietat amb els de la "pitjor de les dictadures". L'Estat es posa en guàrdia. Davant "l'amenaça" del referèndum, adverteix que es defensarà amb tots els ressorts per impedir el "cost mundial de la presència d'urnes".

El Govern espanyol ha entrat en una escalada verbal com a darrera tàctica de barrar el pas al sobiranisme. Les acusacions de "cop d'Estat" de la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, "d'atemptat a la Constitució" del portaveu Íñigo Méndez de Vigo i les referències al "trauma entre les famílies" de Rajoy evoquen un escenari de conflicte, que no s'havia vist ni en temps del lehendakari Juan José Ibarretxe. El gir tan pronunciat ha alertat el president Carles Puigdemont, que ha convocat aquest dilluns una cimera dels partits favorables al referèndum.

La qüestió és que la Moncloa es troba en una darrera pantalla desconeguda per a una Espanya que solia pal·liar part de les tensions territorials amb els pressupostos generals. L'estratègia de Rajoy de la "pluja de milions" a Catalunya no va aconseguir "punxar el suflé", ni satisfer les aspiracions del 70% dels catalans que volen una consulta pactada. Alhora, el PDeCAT intenta defugir les formes pactistes del PNB i CiU, el Govern català no vol participar en un nou finançament a l'Estat i les promeses d'inversió a Catalunya són qüestionades pels diaris.

L'aposta de Santamaría per la societat civil tampoc ha quallat entre les associacions majoritàries. L'AMI, Òmnium i l'ANC esperen que es concreti aviat la data i la pregunta del referèndum. Al seu torn, el president del Cercle d'Economia va instar Rajoy a "fer més ofertes" per neutralitzar les aspiracions del sobiranisme. Lluny d'això, el president espanyol demanar als empresaris a Sitges que sumessin esforços per aturar el referèndum. Els qui fabriquen urnes, al seu torn, ja estan avisats per la via de la Fiscalia.

Però l'efecte dissuasori de la judicialització també ha saltat pels aires. L'exportaveu del PDeCAT a Madrid, Francesc Homs, va abandonar el judici del 9-N anunciant als magistrats que hi hauria referèndum. Les querelles interposades contra la mesa del Parlament no han arronsat la presidenta, Carme Forcadell. I tampoc no ho han fet els advertiments contra Puigdemont i la possibilitat d'obrir-li la via penal de la Fiscalia. I és que l'executiu català ja només considera com a "mandat legítim" el del 27 de setembre. 

Tanmateix, Rajoy ha donat el cop de porta a l'última oferta de negociació bilateral amb la Generalitat. Les missives intercanviades només han servit perquè el Govern català pensi que té "via lliure" per a la convocatòria del referèndum. Rajoy redobla l'aposta perquè Puigdemont s'expressi al Congrés, on l'unionisme l'escombraria amb la majoria que hi té. Fonts de la Moncloa, però, diuen que la interlocució entre governs no es trencarà, tot i que no aclareixen si entre homòlegs hi haurà més reunions secretes com la de l'11 de gener.

El Govern central confessa que ja ha esgotat totes les vies i es mira amb recel les accions del Parlament, després que es fes públic que podria obrir a l'agost. Segons fonts consultades, la Moncloa restarà pendent dels esdeveniments a l'estiu per decidir de quina forma actuar. 

Santamaría va dir que la resposta seria "proporcional" –cada avanç tindrà una resposta equivalent per intentar l'acció mínima– i el president espanyol no s'ha caracteritzat mai per dur a terme les ofensives fins al límit. Ara bé, els avisos del Tribunal Constitucional o l'acorralament als funcionaris podrien deixar de fer efecte davant l'avenç de l'"o referèndum, o referèndum".

Per això l'executiu espanyol busca embolcallar-se amb el front unionista: PSOE i Ciutadans. De Vigo espera el suport de Pedro Sánchez, ara ja secretari general del PSOE. Si es consumés l'Operació Precinte –orientada presumiblement a retirar les competències de la Generalitat el dia R– l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional per controlar els Mossos, o l'article 155, Albert Rivera s'hi sumaria. Una decisió que deixaria Inés Arrimadas en escac a Catalunya, com va explicar El Nacional.

Tardor de 2017. Rajoy té aliats i relat per legitimar-se. Gestos, ofertes, intents de dissuasió i, ara, una escalada verbal que prepara el terreny per crear un clima d'excepció, en què l'Estat "té tots els ressorts per defensar-se i es defensarà", segons Cospedal. I és que "la democràcia té poder per evitar el referèndum", avisa Santamaría, un cop abandonat el despatx on fa sis mesos carregava el mòbil.