Mariano Rajoy comunicarà aquest dijous al rei Felip VI la composició del seu nou gabinet, en un despatx al Palau de La Zarzuela que s'ha fixat a les 18.00 hores. Immediatament després d'haver informat el cap de l'Estat, Rajoy farà públic el seu nou Govern en una compareixença davant els mitjans de comunicació al Palau de la Moncloa. 

Rajoy ha cridat a alguns dels seus actuals ministres al Palau de la Moncloa per comunicar-los personalment la seva decisió abans d'anunciar públicament la composició del seu nou executiu. Està previst que a partir de les 19.00 hores s'informi públicament d'aquest organigrama, bé via comunicat o en compareixença a la Moncloa.

La major part dels contactes que ha realitzat Rajoy són converses telefòniques, per bé que les fonts consultades ha assenyalat que en alguns casos el president ha volgut comunicar la seva decisió en persona als ministres afectats.

El president ha guardat amb recel el secret sobre els ministres que conformaran el nou govern. Però si hi ha una certesa en el president espanyol, és que li agrada premiar la fidelitat. També és amant d'allò que funciona i fuig de la polèmica. "No desvesteix un sant per vestir-ne un altre", diuen fonts del govern. Per tant, el nou Executiu serà a la seva imatge i semblança, però ara amb un nou al·licient: que causi poc rebuig a la majoria del Congrés, per forjar pactes amb els partits i donar estabilitat al govern.

El derbi Santamaría-Cospedal

La confiança de Rajoy es materialitza en tres persones. El primer és el cap del gabinet de la presidència, Jorge Moragas, que l'acompanya en el dia a dia i monitora ofensives com les campanyes electorals. La segona, la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, que ha donat la cara en escàndols com els papers de l'extresorer de Luis Bárcenas i vigila el partit. I la tercera és la vicepresidenta i portaveu del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que atén el Consell de Ministres i li ha donat suport durant quatre anys més un d'interinitat política.

Dels tres, Moragas ha passat d'alimentar els rumors sobre que podria assumir la cartera d'Exteriors a la possibilitat més ferma en el sentit que es mantindrà en el seu lloc habitual. La tasca més difícil per a Rajoy serà equilibrar el poder entre Cospedal i Santamaría, conegudes per la seva enemistat tàcita, on cap de les dues vol ser menys que l'altra pels propers anys.

Segons fonts de la direcció del PP, Cospedal no acceptarà un càrrec "que l'obligui a estar a les ordres" de la vicepresidenta. Per aquest motiu, s'havia parlat que podria cobrir la cartera de l'Interior, ministeri que coneix perquè hi va ser subsecretària d'Estat. Així i tot, per a la secretària general també es parla de Defensa o fins i tot, d'Exteriors, dos ministeris més que no depenen de Vicepresidència. És a dir, de Santamaría.

Això portaria a la sortida de l'actual ministre, Jorge Fernández Díaz, a qui el Congrés li va aprovar fer una comissió d'Investigació, alhora que va ser reprovat fa pocs dies en la de l'Interior per l'anomenada Operació Catalunya. Fins i tot ha obert diversos fronts al si dels cossos policials i de seguretat, descontents amb la seva gestió. En cas de fer fora Jorge Fernández, el líder del PP podria estalviar-se retrets i malestar a Ciutadans i al PSOE, i picar-los l'ullet per a pactes futurs durant la legislatura que ara comença.

Si deixés el lloc al partit, podria substituir Cospedal l'actual vicesecretari d'organització del PP, Fernando Martínez Maíllo, el més gran dels "vicesecretaris", i proper a Rajoy. De la resta de joves del partit, Andrea Levy no sona en cap travessa, però sí que ho fa el de comunicació, Pablo Casado. Ara bé, fonts de Génova creuen que, amb "només" un any a la direcció del PP, és precipitat pensar en ell com a ministrable. Diferent és el cas de Javier Maroto, vicesecretari general, de qui s'ha especulat darrerament amb un ministeri d'Assumptes Socials.

Al seu torn, Santamaría no lluita per guanyar més atribucions, sinó per no perdre-les i es mostra prudent a l'hora d'afirmar si revalidarà a la taula del Consell dels divendres. "No berenem el sopar", sol fer broma. D'una banda, sembla haver-hi consens al partit pel que fa a la seva permanència com a vicepresidenta. Així i tot, s'ha apuntat la idea de deslliurar-la de la funció de portaveu, amb l'objectiu que els poders s'igualin als de Cospedal. Tanmateix, Soraya aspira a mantenir-se en el seu lloc amb les mateixes funcions.

Focus de disputa: Economia, Hisenda i comunitats

No sols en el cas de Catalunya, sinó en general, els pressupostos i l'economia tornaran a tenir un paper important per al nou govern: Brussel·les reclama un reajustament de més de 5.000 milions d'euros, però Rajoy vol comptar amb el suport del PSOE per treure'ls endavant.

Fins al moment, l'actual ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, era un dels qui semblava deixaria el ministeri. Però Rajoy el podria tornar a requerir perquè dugui a terme la mateixa tasca titànica que el 2011. De tal importància va ser per al president espanyol la reestructuració econòmica en els anys de la crisi, que va tancar el darrer Consell de Ministres equiparant aquell moment "difícil" econòmicament a l'actual, on cercarà l'estabilitat política.

Montoro potser acceptaria si es tornen a necessitar els seus serveis, però podria veure's deslliurat d'Administracions Públiques i només quedar-se amb Hisenda. Així faria C's mig content, després que els d'Albert Rivera han passat mesos lamentant que no s'havia complert el dèficit fixat per Brussel·les. Menys contentes estarien les comunitats, si aquest nou ministeri serveix per negociar ad hoc el finançament autonòmic, com va insinuar Rajoy durant el debat d'investidura, especialment en el cas de Catalunya. Aquí s'hi sumarien altres governs de les comunitats, ja que en els Consells de Política Fiscal i Financera, el PP sol rebre queixes d'un gruix elevat d'autonomies.

Al seu torn, la continuïtat o no de Luis de Guindos, ara a Economia, és un interrogant. Ell va carregar el mort del nomenament fallit de l'ex-ministre d'Energia, Indústria i Turisme, José Manuel Soria, per al Banc Mundial, enmig de demandes de dimissió per part de C's, PSOE i Podemos. Acusat de mentir, la comissió va destrossar la seva versió, situant Rajoy en una altra polèmica. Per altra banda, va publicar el llibre famós, on revelava confidències de l'etapa de crisi, acompanyat per Rajoy durant la presentació. De Guindos aspiraria a una vicepresidència econòmica, que no sembla que hagi d'arribar de moment.

De la quota a l'agenda catalana

Amb Moragas i Fernández Díaz sense ministeri –aparentment–, l'anomenada quota catalana hauria de trobar sortida per algun altre lloc. Tradicionalment s'havia pensat en el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón. Així i tot, Ayllón és la mà dreta de Soraya i la seva posició actual de missatger, a cavall entre executiu i legislatiu, permet poder a Santamaría, així com mantenir-la informada en el dia a dia.

Tanmateix, existeix una altra idea en circulació sobre que seria la vicepresidenta mateix l'encarregada de gestionar i dialogar quant a Catalunya: finançament i altres interlocucions amb la Generalitat. Precisament, ella mateixa sol atendre el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. Aquest càrrec el podria desenvolupar tant si conserva les seves atribucions actuals com si Hisenda se separa d'Administracions Públiques i ella n'assumeix la segona cartera, també. 

Possibles sortints

Al llarg d'aquests mesos, l'executiu ha perdut carteres que s'han anat recol·locant en d'altres ministeris perquè no les podia assumir ningú en interinitat. És el cas de Sanitat, amb Alfonso Alonso, que ara lidera el PP al País Basc, i va ser adjudicada a Fátima Báñez. No se sap si Rajoy recuperaria Alonso a Madrid, per bé que per a qüestions sanitàries sona José Ignacio Echániz, conseller de Sanitat i Assumptes Socials de la Junta de Castella-la Manxa. Dins d'aquest grup de possibles sortints podria haver-hi també Pedro Morenés (Defensa) i José Manuel-García Margallo (Exteriors). 

Probables de perfil dialogant

D'entre tots ells, els qui presenten menys dubtes sobre revalidar a la taula del Consell de Ministres són la ministra d'Agricultura, Isabel García-Tejerina; el d'Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo; la d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, i el de Justícia, Rafael Catalá, que també ocupa la cartera de Foment en l'actualitat, després que Ana Pastor esdevingués presidenta del Congrés –també com a gest de fidelitat de Rajoy–. 

És probable que Tejerina continués en el càrrec pel fet de no haver causat cap ensurt durant la legislatura i perquè va prendre possessió a mig mandat del seu predecessor, Miguel Arias Cañete, quan va ser escollit europarlamentari i comissari d'Energia de la Unió Europea l'any 2014. Fins aleshores, ella era havia estat secretària general d'Agricultura, Pesca i Alimentació primer, i secretària d'Alimentació i Medi Ambient, després.

Una altra possibilitat que circula com un rumor menys verificat és la separació d'Educació i Cultura en dos ministeris. Al marge d'això, Méndez de Vigo seguiria amb ministeri, amb possibilitat de mantenir-se al capdavant d'Educació pel seu perfil dialogant –ara necessari en plena demanda de paralització de la LOMCE per part del PSOE i algunes comunitats, un cop Rajoy ha deixat sense efecte les revàlides educatives–. També circula el rumor que Catalá assumís Foment, sustentat en la idea que ell va ser secretari d'Estat.

Però si algú pot generar sorpresa en el lloc que ocupi en el nou govern és Báñez. La seva virtut és la bona impressió que causa a C's, segons fonts consultades per El Nacional. Membres de la direcció de la formació taronja expliquen que la ministra d'Ocupació manté un perfil baix públicament que no es correspon amb la seva manera de treballar, que consideren "molt eficient". És a dir, que ella hauria portat les regnes durant la negociació de l'acord d'investidura entre PP i C's. Per tant, podria seguir a Ocupació, una cartera molt valorada per Rajoy, o podria aspirar a alguna altra de més pes.

No pas per casualitat, hi ha un ministre que el dia del nomenament de Pastor com a presidenta del Congrés ho celebrava entre passadissos: "A la vida, com al PP i al govern, les dones al poder!". Cospedal, Santamaría, Pastor i Báñez són alguns dels referents de Rajoy.