A menys de 24 hores perquè Mariano Rajoy prossegueixi amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, en cas que el president Carles Puigdemont no rectifiqui sobre si va declarar la independència, el govern espanyol insinua una darrera oportunitat perquè la via no entri en vigor. Segons fonts de l'executiu central, la suspensió de l'autogovern no s'arribaria a fer efectiva si Puigdemont convoca eleccions, en tant que s'estaria emprant la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General), un fet que a la Moncloa interpreten com el retorn a la legalitat constitucional.

Les fonts explicaven aquest dimecres als passadissos del Congrés que uns comicis no es podrien fer d'altra manera que no fos la llei espanyola –en tant que Catalunya no n'ha desenvolupat una de pròpia i s'empara en la de l'Estat–. Això implicaria la intervenció de la Junta Electoral Central, que és un òrgan també estatal, per donar-los plenes garanties. És per això que des del govern espanyol creuen que el gest suposaria de facto corregir el camí per a la independència –sense tenir en compte aquí que part del full de ruta independentista també comprenia eleccions constituents.

Precisament, el detall no ha passat inadvertit a certs membres de l'executiu central, que introdueixen un epígraf a la versió oficial de la Moncloa. Alguna personalitat es qüestionava de forma prudent sobre si l'escenari podria ser diferent si, després de "vulnerar" la Constitució i les institucions de l'Estat, Puigdemont anuncia unes eleccions que siguin per a la República catalana. Així i tot, impera fins al moment la versió sobre que el 155 quedaria en suspens igualment, amb independència de l'estadi en què es trobés d'aplicació de l'article –però abans d'aplicar-se del tot, fet que s'espera a finals de la setmana vinent amb un ple al Senat.

Així ho mantenen també des de Ciudadanos. "Com si són eleccions galàctiques" deia una font de la formació taronja, mentre s'usi la LOREG, afegint que els temps jugarien en contra, perquè el Parlament no tindria temps d'aprovar una llei pròpia, consideren. El fet és que Albert Rivera ha reconegut durant la sessió de control al Congrés que desconeixia els plans de Rajoy al respecte, per bé que li donarien suport igualment –sembla que és només amb el PSOE en el qual el president espanyol ha confiat i negociat, tot i que va ser Rivera qui va alçar la veu per exigir l'aplicació de l'article. 

Davant d'aquest escenari, fonts de l'executiu central demanen "no guiar-se" amb les informacions sobre que els ministres assumirien respectivament cada cartera, segons haurien explicat alguns mitjans. Això implica que la tesi més probable és que una sola personalitat centralitzi el control del Govern per a la convocatòria d'eleccions. Aquí, l'altra tesi amb més força és que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no s'instal·li a Barcelona, perquè podria no ser ella aquesta persona –essent el delegat Enric Millo el qui també es troba a les quinieles.