L'Estat avança lentament per curtcircuitar totes les vies que puguin fer possible el referèndum en els deu dies que queden per a la seva celebració l'1 d'octubre. El govern espanyol ha obert la porta subtilment aquest divendres al delicte de sedició per les manifestacions a Barcelona on es protesta pels registres de les forces de seguretat. El portaveu de l'executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, ha emprat en diverses ocasions la paraula "manifestacions tumultuàries" durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, terme inclòs en l'article 544 del Codi Penal.

"Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials" consta en el text jurídic esmentat. Sobre les penes, l'article 545 explica que són de vuit a deu anys per als seus principals autors, i de deu a quinze anys, si són persones constituïdes en autoritat. En els dos casos s'ha d'imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps.

La qüestió és que De Vigo emprava aquesta paraula, inclosa en la carta que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va enviar al seu homòleg, el conseller Joaquim Forn, on li exposava que com a conseqüència de "manifestacions tumultuàries" a Barcelona, es desplaçarien a Catalunya diferents unitats de reforç a les forces de seguretat de l'Estat. "És un reforç i suport com a policia judicial per a millor coordinació entre l'administració autonòmica i central", exposava el portaveu, qui negava que això fos perquè la Moncloa desconfiava dels Mossos d'Esquadra.

En conseqüència, el ministre d'Educació, Cultura i Esports, ha estat preguntat pels periodistes sobre si l'executiu tenia en ment demanar aquest tipus penal. El portaveu governamental s'ha tornat que la decisió no li competia a Mariano Rajoy, "sinó a la Fiscalia amb la seva independència". I precisament, diumenge passat, el Fiscal General José Manuel Maza va oferir una entrevista al diari El Mundo, on preguntat sobre quins delictes es podien contemplar, més enllà del malversament, desobediència i prevaricació, va respondre el següent:

"Hi ha delictes més greus si es dóna el salt ja a la violència. Podria estar-se parlant de delictes de sedició. Això està en boca de tots i és un tipus penal que fins ara és discutible, però per desgràcia està en el possible horitzó si, com diu el Codi Penal, es produeix violència o una actuació tumultuària. Si veiem en un moment determinat que s'està cometent, no tindrem cap dubte, en aquest cas, creiem que el tribunal competent seria l'Audiència Nacional", responia Maza.

Així les coses, l'ombra del presumpte delicte no sols es podria atribuir als ciutadans que van saltar sobre el cotxe de la Guàrdia Civil, sinó inclús al propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que podria ser acusat d'instigador de les mobilitzacions, o als propis caps de l'ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium, Jordi Cuixart. Inclús, De Vigo va llegir un comunicat dimecres on deia a Puigdemont que no busqués "amb les manifestacions al carrer la legitimitat que no té", l'avisava.

Dins d'aquest context, el portaveu ha afirmat que la publicació de la relació de col·legis electorals per al referèndum no era més que un "anunci" com d'altres que creu que el Govern hauria fet, ressaltant que aquest era "fals" perquè no hi hauria votació l'1-O. "No hi ha urnes, no hi ha paperetes, no hi ha targetes censals, no hi ha col·legis, no hi ha interventors ni apoderats, no hi ha vot per correu, ni registre públic de les persones que han viatjat a l'estranger", ha exemplificat el ministre. Aquest ha afegit que un tuit, com el del dirigent català publicitant els centres de votació, "arrencaria un somriure" com "garantía" davant la comissió de Venècia.

Finalment, De Vigo ha denunciat que alguns col·legis haguessin tancat presumptament per dur els infants a les manifestacions. "Com a ministre d'Educació he de demanar respecte. La tasca dels professors no és l'adoctrinament. Davant les notícies llegides als mitjans, aquest matí m'he dirigit a l'alta inspecció perquè obri un informe sobre aquesta qüestió", ha exposat el responsable d'Educació de l'executiu central.