Andorra respon. Una jutgessa d'Andorra ha citat a declarar com a querellats l’expresident del govern espanyol del PP Mariano Rajoy, els ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més de membres de l’antiga cúpula d’Interior per l’Operació Catalunya, tal com li havia sol·licitat el novembre passat l'entitat de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA). L’advocat Agustí Carles ha confirmat a ElNacional.cat que la batllessa d'Andorra ha enviat una comissió rogatòria a l’estat espanyol i dona quinze dies als querellats perquè s'hi personin amb un advocat andorrà o se'ls en posarà un d'ofici. Caldrà veure com es respon des del govern espanyol.

Amb la querella, Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra pretenen que la justícia determini quin paper va tenir el govern espanyol i el d'Andorra en la liquidació del banc Banca Privada d'Andorra (BPA) i les pressions per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. La jutge va admetre l'octubre del 2020 la querella presentada pels delictes de falsedat de document i coacció d'òrgans constitucionals contra l'expresident espanyol. A l'exministre Fernández Díaz també el consideren autor d'un delicte d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, juntament amb l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vázquez i l'ex director general de la Policia, Ignacio Cosidó. 

En aquesta querella, també estan personats Higini Cierco i Noguer, president de BPA, a la qual es van adherir el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, i la família Pujol, també com a perjudicats.

Proves

Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra van presentar un nou escrit, el novembre passat, a la titular de la secció d’instrucció especialitzada 2 d’Andorra en què demanaven noves proves i declaracions. El motiu al·legat era arran d'un informe de la Fiscalia espanyola i una resolució de l'Audiència Nacional d'octubre del 2021, on es confirma que les notes de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre la trama andorrana de l'Operació Catalunya, "eren notes policials i oficials". Aquestes notes d'intel·ligència consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades per l'excomissari Villarejo.

Quant a l'inspector Celestino Barroso, també querellat, es va aportar la resposta donada pel govern espanyol, segons la qual es manté sine die la seva immunitat diplomàtica. Barroso, agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, va ser qui el maig del 2014 es va entrevistar amb el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, fent-li saber que o col·laboraven amb el govern espanyol o el "banc moriria" i "que els americans ja estaven al cas de tot plegat". 

Protegits

Fins ara, el govern espanyol ha donat allargues a les comissions rogatòries internacionals d’Andorra pel cas de l’Operació Catalunya. Pel que fa a l’ex DAO Eugenio Pino es va contestar que “està jubilat”, i de l'inspector en cap, Bonifacio Díez Sevillano Boni, es va respondre des de l'ambaixada espanyola a Mèxic, on era destinat, que precisaven aclariments, cosa que va servir per tornar a Madrid, i deixar-la sense complimentar, segons informa Drets. Per això, la batllessa Stéphanie Garcia Garcia ha tornat a enviar les comissions rogatòries per a Pino i Boni. L’excomissari Marcelino Martín-Blas sí que va declarar el 28 de novembre de 2018, mentre Celestino Barroso continua sense fer-ho per la protecció diplomàtica.

Sense immunitat

L'IDHA i Drets consideren que “l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans —que, per cert, mai no han aparegut— va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana”. Hi precisen que Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d'estat —figura reservada al rei d'Espanya, segons la Constitució Espanyola—, amb la qual cosa “no està protegit per la immunitat prevista a l'article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats”.

Les entitats també precisen que en cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l'estat espanyol, de manera subsidiària, s'haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d'aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, a la BPA com a entitat, i a les institucions andorranes, en aquest cas el govern, a banda dels polítics independentistes catalans. I detallen que el Conveni d'Extradició d'aplicació entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya, és el Conveni Europeu d'Extradició, de 1957.

Reclamació

La liquidació del banc BPA segueix un judici a banda a Andorra. Els seus titulars també van imposar una demanda contenciosa administrativa en un jutjat de Madrid contra el govern espanyol per haver-los provocat la fallida i li reclama 141 milions d'euros.