El nomenament del nou Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, pot ser una estratègia per netejar la imatge de politització de la Justícia i d'envit cap al procés independentista, ara que el president Mariano Rajoy vol encetar la legislatura del "diàleg". Segons va afirmar en la sessió d'investidura Rajoy, Catalunya i l'estabilitat legislativa eren dos dels seus objectius. Precisament, Maza no té motxilla davant del sobiranisme, com sí que la tenia la predecessora, María Consuelo Madrigal, i a més, és valorat dins el cos judicial com algú independent, un aspecte que pot seduir Ciutadans.

Madrigal deixa la Fiscalia entre acusacions de cruesa per part d'alguns, en el marc d'allò que ja ha rebut el nom de la "judicialització de la política" contra el sobiranisme. La mateixa exfiscal va encetar l'any judicial afirmant que usaria "tots els mecanismes" a l'abast per combatre el procés, que al seu parer "falta al respecte" de la llei. L'afirmació va atiar el malestar a la Generalitat, i va ser acusada de "politització" per membres del Govern. És el cas de la consellera de la Presidència i portaveu, Neus Munté, que va assegurar que el mot "combatre" definia allò que opinava la jutgessa.

Opinions a banda, durant el mandat de Madrigal l'Estat ha exhibit la força de la maquinària judicial en la garantia de la legalitat espanyola. En el seu balanç queda la investigació a l'expresident Artur Mas, les conselleres Joana Ortega o Irene Rigau pel 9-N. També va ser la fiscalia qui va obrir la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Un dels precedents recents és l'acusació de "sedició" al regidor de la CUP a Vic, Joan Coma. I de cara endavant, amb el "o referèndum, o referèndum" del president Carles Puigdemont, s'esperava que l'envit s'extremés per aturar l'execució del dret a decidir.

Així les coses, la situació podria haver alertat fins i tot altes esferes de poder a l'Estat. Algun dels líders que van visitar el Rei durant la ronda de consultes per trobar candidat a la investidura van tenir la impressió que el monarca desaprovava usar la Justícia per fer política, segons van dir a El Nacional després d'haver-se trobat amb Felip VI. Tot això, sempre des de la seva òptica i de l'opinió que en van extreure de la conversa. 

Sota la sospita de la hipòtesi catalana respecte Maza, alguns mitjans després del Consell de Ministres d'aquest divendres han preguntat al portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, sobre si Rajoy havia canviat l'estratègia pel que fa a Catalunya. Méndez de Vigo s'ha excusat en la "idoneïtat" del candidat i dient que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el govern creien que seria la persona que "millor" podria complir amb la funció. Però Catalá havia manifestat en cercles privats el seu acord amb Madrigal i molts periodistes que segueixen el tema estaven convençuts de la seva continuïtat.

De fet, la casualitat va fer que Maza estigués a Barcelona aquest divendres i exhibís poc ànim –de moment– de manifestar-se sobre el procés. "Seria temerari per part meva i començaria a donar mal exemple i mala imatge si m'atrevís a parlar sobre aquests aspectes", va dir el nou fiscal general. A això, hi va sumar el silenci sobre si Forcadell havia de ser tractada per la via penal o la del Tribunal Constitucional, ara que ho podria fer. Precisament, durant el seu mandat haurà d'enfrontar-se a la possibilitat d'enviar a l'Alt Tribunal aquells casos de "desobediència".  

Altres versions interpreten que Maza podria encara contribuir a enfortir l'envit cap a Catalunya. Per exemple, alguns periodistes de la dreta mediàtica, com ara Federico Jiménez Losantos havien carregat contra Madrigal per una presumpta permissivitat en la defensa de la legalitat constitucional. En el seu programa radiofònic matinal, Losantos solia valorar com a insuficients les accions de l'exfiscal per "defensar" la Constitució.

La independència judicial

Alhora, Maza podria ser clau per exhibir una despolitització de la Justícia, ara que el PP es veu involucrat en judicis com el cas Gürtel o el de les Targetes Black. Fonts de Moncloa han explicat a El Nacional que desconeixen si la decisió sobre Maza ha estat consultada amb C's, però fonts del partit taronja diuen que no. Així, Maza pot jugar un paper clau en assumptes que C's defensa, com ara la independència de la Justícia, tot aprofundint la confiança en el PP. 

La possibilitat agafa vida després que les principals associacions de fiscals han valorat positivament la proposta de Maza. El portaveu de l'Associació de Fiscals Emilio Frías, ha assenyalat que es tracta d'un jurista de "reconegut prestigi" i ha avançat que té al davant la tasca de modernitzar el col·lectiu, adaptar-lo a la Llei d'enjudiciament criminal i adequar-lo a les necessitats actuals. Al seu torn, Miquel Pallarés, de l'Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) ha dit que Maza és un "magnífic professional" que amb una dilatada carrera coneix la tasca de jutges i fiscals.

Al marge d'aquesta valoració, Pallarés ha afirmat que quan el fiscal general de l'Estat no és fiscal de carrera es produeix una "major objectivitat" en l'exercici del càrrec, en referència a Maza. Aquest va ser portaveu de la Unió Judicial Independent i després d'una destacada trajectòria a l'Audiència Provincial, va accedir el 2002 al Tribunal Suprem per cobrir la plaça d'Adolfo Prego, que havia estat elegit vocal del CGPJ. Precisament, l'hemeroteca registra un seguit de casos on el proper fiscal s'hauria desmarcat, exhibint un pensament propi diferenciat. 

Doctrina Botín

Maza va ser un dels cinc magistrats de l'alt tribunal que va emetre un vot particular contrari a l'establiment de la coneguda com 'Doctrina Botín'. Aquesta va comportar l'arxiu al desembre de 2007 de la causa oberta al llavors president del Banc Santander, Emilio Botín, en el cas anomenat 'cessions de crèdit'. Es va establir que, en funció de si els delictes tenen o no caràcter públic, no n'hi havia prou amb l'única petició de l'acusació popular per obrir judici oral i asseure els acusats a la banqueta. Al seu parer, calia fer valdre la denúncia dels ciutadans.

Podemos

El nou fiscal general de l'Estat ha estat també el magistrat ponent de la resolució per la qual l'alt tribunal va inadmetre a tràmit l'abril d'aquest any la querella presentada per Manos Limpias contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias, el seu número dos Iñigo Errejón i altres membres del partit en relació amb subvencions de caràcter presumptament il·lícit lliurades pels governs de l'Iran i Veneçuela. Maza va proposar l'arxivament de la causa en entendre que els fets no eren constitutius d'il·lícit penal i que no tenia "elements acreditatius inicials mínims".

Responsabilitat Penal de les empreses

El febrer d'aquest any Maza va ser ponent d'una sentència on per primera vegada es va apreciar la responsabilitat penal de les persones jurídiques de les empreses. Molts despatxos d'advocats van destacar la resolució per la seva duresa. El fet és que els magistrats van advertir de situacions futures on podien produir conflictes d'interessos entre les persones físiques acusades del delicte i les persones jurídiques que siguin representades per aquestes, element que podria originar una conculcació efectiva del dret de defensa de l'empresa.

El PSOE i el PDECAT, en contra

Qui s'hi ha oposat és el PSOE, que creu que la trajectòria "conservadora" de Maza com a magistrat no garanteix la independència i pot deixar en una posició de subordinació al ministeri fiscal davant del govern. "No sembla la persona indicada per assolir el consens en una legislatura sense majories absolutes" deien fonts socialistes a través d'una nota. Sobre això, el partit exigirà que el fiscal expliqui els seus plans en matèria de corrupció i recorda que el Congrés va aprovar la creació d'una comissió d'investigació, essencialment, per abordar l'Operació Catalunya.

Al seu torn, la portaveu de Justícia del PDECAT al Congrés, Lourdes Ciuró, ha criticat que Rajoy hagi tornat a nomenar "a dit" el fiscal general de l'Estat. En un comunicat, es censura que l'executiu "s'hagi fet el sord" a les "alertes" del Consell d'Europa sobre la manca d'independència judicial a Espanya. Per aquest motiu, el canvi en la fiscalia podria suposar més aviat una neteja d'imatge que un canvi per part del nou govern.