Tres anys després de la moció de censura que va posar fi a la seva carrera política, Mariano Rajoy es mira al mirall. El reflex mostra un home sol, enmig d'una mena de palau en ruïnes. En una entrevista per El Mundo publicada aquest diumenge, l'expresident del govern espanyol ha reflexionat sobre el paper que va jugar en la repressió de l'independentisme. Com era d'esperar, Rajoy se sent orgullós de la seva actuació arran del referèndum de l'1-O i la implementació de l'article 155, fets als quals es refereix com "una batalla molt forta i difícil a Catalunya". A hores d'ara, si els independentistes "ja no fan res" és gràcies a la seva gestió i no pel diàleg entre el PSOE i ERC: "Aquests no fan res perquè saben què els hi passa si ho fan", assegura l'expresident. 

Batalla a Catalunya

La política de Rajoy es va caracteritzar, entre altres coses, pel seu "immobilisme". Entre els cercles més conservadors de la dreta espanyola, molts li retreuen no haver esclafat l'independentisme des d'un principi. Preguntat sobre per què no va "actuar abans" per aturar el referèndum, l'expresident no pot evitar mostrar-se una mica penedit, però es defensa: "Per què no suspenem l'autonomia o enviem l'exèrcit? He sentit tota mena de propostes. Però jo era el president del govern espanyol. I vaig haver d'assumir la meva responsabilitat. Va ser una decisió acordada, presa quan ja no quedava més remei, es va aconseguir el suport europeu i es van celebrar eleccions." Pel que fa a l'estat de l'independentisme actual, Rajoy creu que el mèrit d'haver aconseguit reprimir-lo és tot seu, no del diàleg entre Sánchez i ERC:  "Ara aquest govern diu 'Gràcies al fet que estem dialogant amb ERC ja no fan res...'. No, no, escolti, aquests no fan res perquè saben el que els passa si ho fan", sentencia l'expresident. 

Per a Rajoy la suspensió de l'autonomia i el judici al procés són, sense cap dubte, uns dels greatests hits de la seva època al capdavant de l'executiu, i no se n’amaga: "​Feia un any que portava ocupant-me d'aquest assumpte [...] vam donar una batalla molt forta i difícil a Catalunya", una batalla que, pel que dona a entendre, la va guanyar ell. En l'entrevista, l'expresident reflexiona sobre la suspensió de l'autonomia i assegura que el seu "límit" per a l'activació del 155 el va fixar en la "declaració d'independència": "Hi ha qui pensa que l'hauria d'haver [activat] després dels plens de setembre de les anomenades lleis de desconnexió, un espectacle dels més lamentables de la nostra història". Però Rajoy tenia un pla B i un gran suport a les Corts (i a Europa) per contenir la independència de Catalunya: "Em vaig obstinar a pactar el 155 amb el PSOE i Ciutadans, encara que tenia majoria absoluta al Senat, perquè a qui se li ocorreria defensar la nació en solitari".

El mèrit és del PP (i de Cs)

En aquest sentit, Rajoy es mostra orgullós dels vots a favor del 155 del PSOE i Ciutadans, i sobretot de l'aliança amb Albert Rivera, a qui l'expresident elogia repetidament al llarg de l'entrevista: "Ciutadans aquí es va portar molt bé." Per contra, lamenta que el PSOE posés condicions a la suspensió de l'autonomia i que hagués de negociar amb ells. Rajoy dona el procés per mort, i el mèrit és de la seva estratègia repressiva: "Ara hi ha un coneixement universal —el coneixen especialment bé els independentistes— que la democràcia, l'Estat i Espanya es poden defensar quan algú pretengui violentar la Constitució".

Però a qui hem de culpar pel conflicte entre Catalunya i l'Estat? Rajoy no es dona per al·ludit. Qui a parer seu "ha trencat la reconciliació nacional" és el PSOE de Pedro Sánchez i la seva "política absolutament divisiva": "​Aquest és el gran problema que tenim a Espanya: una polarització brutal, que cada vegada va a més, i que és la conseqüència dels socis que ha escollit el PSOE. Si el PSOE hagués triat Ciutadans, estaríem ara discutint si cal baixar l'IRPF". Tot és qüestió de prioritats. 

 

Foto principal: l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy / Europa Press