Mariano Rajoy torna aquest dimarts a Catalunya per, segons s’ha avançat a bombo i platerets des del seu govern i el seu partit, fer un gran anunci en matèria d’infraestructures davant l'estat major de l'empresariat i la societat civil catalana. Serà a Barcelona, en la inauguració de la jornada "Connectats al futur". Un compromís, segons sembla centrat en el desplegament del Corredor Mediterrani, amb el qual el PP pretén desactivar el procés independentista. Però al president espanyol se li gira feina: durant el seu mandat s’ha tancat l'aixeta de les inversions ja força reduïdes per part de l’Estat i han sovintejat els incompliments d’acords i els retards en l'execució d'importants obres i millores. Així ho revela un detallat informe del Govern al qual ha tingut accés El Nacional.
Ensorrament de la inversió i PIB
La caiguda de la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya és constant des del 2012. Si es compara el percentatge d’inversió contemplada als pressupostos amb el pes del PIB català sobre el total espanyol, la diferència no ha parat d’ampliar-se, com es pot apreciar a la taula. El 2015, la inversió a Catalunya va ser el 9,5% dels pressupostos de l’Estat, mentre que l’aportació catalana en termes de PIB al conjunt espanyol va ser del 18,9%, gairebé el doble. El 2016 el percentatge ha augmentat 1,2 punts, si bé, se situa encara per sota del 2012, en plena crisi.
| ANY | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 |
| Inversió de l'Estat a Catalunya, % dels PGE | 11,1% | 11,9% | 9,6% | 9,5% | 10,7% |
| Pes del PIB català al total de l’Estat en % | 18,7% | 18,8% | 18,9% | 18,9% | |
| Diferència | -7,6% | -6,9% | -9,3% | -9,4% |
Font: Generalitat, INE i elaboració pròpia
Retallades pressupostàries: a Catalunya, més
Si en la caiguda de la inversió de l’Estat en infraestructures s’inclou el factor crisi i les retallades pressupostàries que ha comportat, un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona revela que a Catalunya li toca de nou el rebre. Així, entre el 2009 i el 2004, l’ajust pressupostari de la inversió de l’Estat a Catalunya ha estat del 71%, mentre que a la resta d’autonomies no ha passat del 53%.
Menys inversió de les constructores d'infraestructures
Catalunya també se situa per sota del que li correspondria en funció del seu PIB si s’analitza la inversió prevista per les grans empreses constructores d’infraestructures: Ports, AENA, ADIF i SEITTSA. La inversió el 2015 és de 704 milions d’euros, només un 12% del total.
Menys adjudicacions d’obres d’ADIF i AENA
L’adjudicació d’obres d’ADIF i AENA, les principals empreses inversores, també evidencia el poc pes atorgat a Catalunya. ADIF, la principal companyia en obres ferroviàries va adjudicar obres a Catalunya per 24,8 milions d’euros el 2014, un 2,3% del total. AENA, encarregada de les obres aeroportuàries, va fer adjudicacions per 6,13 milions d’euros: a Catalunya, un 9,4% del total estatal.
Endarreriments d’acords ferroviaris i en carreteres
El febrer del 2015, el Govern i el Ministeri de Foment van acordar desencallar diverses infraestructures clau. El més calent continua a l’aigüera pel que fa a Rodalies Renfe: desdoblament de l’R-3, accessos al port i tren llançadora de l’aeroport. I en carreteres: quart cinturó, desdoblament de l’N-II a Girona, millora de la seguretat a l’N-240 i l’N-340
Incompliments del pla de Rodalies 2008-2015
El pla d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment 2008-2015 preveia una inversió de 4.000 milions d’euros: només se n’ha executat un 13,5%. No s’han fet les noves estacions previstes (tret de la de Sagrera-Meridiana) ni cap de les infraestructures (nova línia Cornellà-Castelldefels, duplicació del corredor Montcada-Vic…). El desembre del 2013 es va acordar prioritzar un seguit d’actuacions a Rodalies per import de 306 milions d’euros, l’execució de les quals és ínfima, segons l’informe. Aquestes accions havien de contribuir a millorar el servei, fortament deteriorat. Tampoc no s’ha arribat a signar mai el Conveni de Serveis amb Renfe Operadora.
Passatgers de Renfe a peu per la via arran d'una avaria del servei
Sense llançadora a l’aeroport
Si bé els projectes constructius dels accessos ferroviaris a Madrid i Barcelona es van endegar a la vegada, l’any 2002, i que les obres tenien un cost i uns terminis d’execució semblants, el cas és que a la nova infraestructura d’accés a l’aeroport de Madrid està en servei des del 2011 mentre que en el cas de Barcelona es van iniciar les obres el 2015. A hores d’ara, Rodalies només arriba a la T-2. La T-1 només és accessible per autobús o l’L9 del metro.
Reducció de les aportacions al transport metropolità
Les aportacions del Govern espanyol a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l’àrea de Barcelona han disminuït un 50% entre el 2010 i el 2016, de 200 a 99 milions d’euros, mentre que la resta d’administracions (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, AMB) les han incrementat.
Corredor Mediterrani de via lenta
El Corredor Mediterrani de passatgers i mercaderies, infraestructura clau per a la connexió amb Europa -no només de Catalunya i a València- sinó de tot el litoral mediterrani des d’Algesires fins a la frontera francesa- acumula no només retards sinó que fins i tot ha arribat a ser qüestionat per membres del govern del PP malgrat el clam empresarial i polític.
-Les obres del tram Vandellòs-Camp de Tarragona, adjudicades el 2001, encara no estan en servei. L’última previsió apunta al 2018.
-Les vies en el tram Vandellòs-Vilaseca són d’ample ibèric, tot i que havien de ser de doble ample: ibèric i internacional
-La implantació de l’ample estàndard europeu des del Camp de Tarragona cap al sud encara està pendent de definició i impuls
-Adif ha anunciat que els trens de mercaderia no poden tenir més de 500 metres de llargada, tot i que la infraestructura en permet de 700, cosa que dificulta les exportacions de mercaderies des del port de Barcelona
-El 2015, el govern del PP ha prioritzat les inversions fora dels corredors prioritaris designats per la UE. Dels 4.022 milions d’euros destinats a infraestructura ferroviària als pressupostos, 1.353 es destinen al corredor Atlàntic i 1.359 al Mediterrani, però una part correspon en realitat a obres de connexió de l’AVE radial de Madrid. Per contra, 1.668 milions es destinen a l’AVE, que continua sent la primera prioritat del govern del PP.
-Resten pendents diverses obres associades a l'AVE entre Barcelona i la frontera amb França, especialment al seu pas per Girona.
Acte d'empresaris catalans i valencians en defensa del Corredor Mediterrani
Compromisos incomplerts en xarxa viària
Segons el protocol en matèria d'inversió en carreteres 2005-12, la Generalitat ha executat el 70% del previst (3.500 milions d'euros) mentre que el Ministeri de Foment només el 28% de 3.200 milions.
Deslleialtat amb l'aeroport....
El govern de la Generalitat -tal com han fet també des de fa anys els sectors empresarials- ha denunciat la manera unilateral com s'ha fet el procés de privatització d'Aena, la qual cosa ha perjudicat l'aeroport de Barcelona-El Prat, i ha suposat a la pràctica perpetuar un model de gestió del tot centralitzat a Madrid.
...i deslleialtat amb el port de Barcelona
El 2007, el Ministeri de Foment va aprovar l'estudi informatiu dels nous accessos viari i ferroviari al port de Barcelona, amb una inversió de 437 milions d'euros. Davant les restriccions pressupostàries, el Govern va proposar d'aprofitar el corredor actual dels Ferrocarrils de la Generalitat per possibilitar-ho, i es va acordar un protocol d'inversió el 4 de setembre del 2013 acordat amb el ministeri i totes les parts implicades de 108,07 milions d'euros per a la primera fase de l'accés ferroviari. Adif encara ha de licitar les obres. Quant a l'accés viari, el ministeri va adjudicar les obres el 2014 per 130 milions d'euros. S'havien d'executar en 40 mesos però des de fa uns anys estan aturades. En el millor escenari, s'acabaran el 2020.