Mariano Rajoy assisteix a la impugnació de part de l'obra de la majoria absoluta del Partit Popular (2011-2015), i busca les vies per impedir-ho, enmig de la crua batalla que manté amb Ciutadans per les eleccions municipals i estatals. Albert Rivera va facilitar dimarts el desbloqueig a la Mesa del Congrés de la derogació d'insígnies del PP com la llei mordassa, la LOMCE o la presó permanent revisable, en el marc de la nova etapa de ruptura en les relacions amb el govern espanyol. Per això, els populars busquen ara contrarestar l'ofensiva proposant una bateria d'esmenes. 

Un exemple paradigmàtic és la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa pels seus detractors. Es va instar a la seva derogació el març del 2017 a la cambra baixa, com a conseqüència d'una proposició de llei del PSOE i una del PNB per introduir determinades modificacions en 44 articles del text. Davant d'això, el PP es va obrir aquest dimecres a "introduir-hi canvis raonables", en paraules del portaveu d'Interior, José Alberto Martín-Toledano, qui va presentar un seguit d'esmenes en la línia de mantenir aquesta legislació, molt polèmica des dels seus inicis. 

D'una banda, Toledano va criticar que s'havien dit "moltes mentides" al respecte i va argumentar que la norma no havia suposat "ni controls massius" a la ciutadania, ni s'havia retallat el dret de manifestació. Però l'esquerra espanyola no pensa igual. Per exemple, la portaveu socialista Margarita Robles va vincular la setmana anterior el "retrocés de drets i llibertats" –que observava amb la retirada d'obres a Arco, o la condemna al cantant Valtònyc, i el 'segrest' del llibre Fariña– a la introducció d'aquesta llei en l'ordenament espanyol a mans del PP, tal com també va fer Podemos.

La qüestió és que la formació morada ha anat un pas més enllà i el portaveu Rafael Mayoral va assegurar que derogar la llei mordassa era el "primer pas" d'altres iniciatives per "reforçar les llibertats públiques" a Espanya, com podria ser el cas de suprimir el delicte d'injúries a la Corona –un dels que s'han aplicat al cantant de rap català pel contingut de les seves cançons i al·lusions a la monarquia. "Cal fer-ho no tant des de la perspectiva de la seguretat ciutadana sinó des de la protecció de les llibertats públiques davant de l'arbitrarietat de l'Estat", va reblar Mayoral.

En segon lloc, els populars van defensar aquest dimecres la limitació de la justícia universal de l'etapa d'Alberto Ruiz Gallardón (2014), davant la derogació que va plantejar ERC al Congrés. La portaveu de Justícia, María Jesús Moro, va denunciar que derogar totalment la legislació provocaria "desajustos" en l'ordenament. Per això, l'esmena alternativa del PP planteja mantenir la normativa en vigor i fins i tot "millorar-la" en temes puntuals com la jurisdicció en casos de defensa del medi ambient i de l'ecosistema, o el blanqueig de capitals, consta en el text.

En el darrer dels casos, es trobarien reformes d'actualitat, com és el cas de la LOMCE i la presó permanent revisable. La primera, coneguda col·loquialment com a llei Wert, va rebre un cop fa uns dies, amb la sentència del Tribunal Constitucional contrària que fossin els poders públics que paguessin escolarització en castellà –com en el cas català. En la segona, el govern espanyol en va ampliar els supòsits, fa escasses setmanes, enmig de la batalla amb Cs –qui es va apuntar a la presó permanent revisable, tot i que va evitar d'usar aquest terme, ja que era ampliada.

La qüestió és que la formació taronja és qui ha permès que es desbloquegin aquestes lleis a la Mesa de la cambra baixa. El mecanisme de topall funcionava, ja que PP i Cs sumaven la majoria absoluta i empraven el tràmit d'ampliar la presentació d'esmenes per mantenir-les sine die als llimbs, tot i que el Congrés havia instat a derogar-les. El canvi es produeix per la ruptura gairebé de facto de la relació d'investidura entre Rivera i Rajoy, abans de la crua batalla de les municipals. I per això, des del PSOE denuncien que existeixin encara 25 lleis "socials" bloquejades al parlament.