Tenia ganes de parlar d’Andorra. Mariano Rajoy ha aprofitat la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya per defensar-se de la causa judicial sobre la seva participació en la persecució de la Banca Privada d’Andorra, i la seva filial, Banc Madrid, que van ser intervingudes i liquidades per la policia patriòtica. “M’estan preguntant si han menjat o sopat dos o tres policies, a mi què m’expliquen. Jo vull Andorra”, ha afirmat en un moment de la seva compareixença. I, finalment, el diputat de Junts Josep Pagès ha posat el tema a sobre de la taula. “La intensitat de les relacions amb Andorra es tractava de buscar els draps bruts dels rivals polítics? La lectura que es pot fer és que hi havia un atac a la sobirania a un altre estat”, li ha preguntat el parlamentari juntaire. “Les amenaces que van donar lloc a la Comissió Rogatòria no es van produir. No se m’acudeix amenaçar ningú, no és el meu estil. [...] El president del govern espanyol no ha tingut cap participació en cap assumpte d’aquests”. La branca andorrana de l’operació Catalunya està vinculada amb les pressions i coaccions a la Banca Privada d’Andorra perquè revelés suposada informació de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
🔴 Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz compareixen al Congrés per l’operació Catalunya, DIRECTE
🔎 La història de l’operació Andorra
Fa vuit mesos, la justícia espanyola va denegar la Comissió Rogatòria Internacional sol·licitada per la magistrada d’Andorra per impulsar la investigació contra Rajoy i altres càrrecs del PP al·legant que la sol·licitud “no concretava una exposició sumària dels fets”. La Fiscalia de Madrid s’havia oposat a la imputació de Rajoy, però l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que exerceix l’acusació popular amb l’associació catalana Drets, va demanar a la jutgessa que torni a entregar Comissions Rogatòries de “caràcter urgent”.
“És el tema sobre el qual puc respondre, no sobre dinars i sopars. Li agraeixo que em pregunti”, ha assenyalat Mariano Rajoy. “L’objectiu del meu viatge a Andorra el gener del 2015 va ser signar un conveni per evitar la doble imposició i lluitar contra frau fiscal. L’origen de la meva presència a Andorra és una reunió que vaig fer amb president d’Andorra en la qual vam quedar que treballaríem sobre aquesta qüestió. [...] Aquell acord no era una cosa exclusiva del govern andorrà, vam signar altres convenis similars”, ha relatat. I ha negat les pressions a les autoritats andorranes per aconseguir informació sobre polítics independentistes: “Una mentida a còpia de ser repetida tantes vegades pot acabar convertint-se en veritat. No vam parlar en cap cas de persones concretes, ni de comptes bancaris en aquella reunió. I quan la premsa pregunta per això, ho neguem tant el president d’Andorra com jo mateix”. “El ministre d’Exteriors andorrà nega pressions i el govern andorrà nega pressions, i una infinitat més”, ha afegit.
“Vostè creu que vaig a una reunió amb vint persones a amenaçar un president de govern?”
El tema ha tornat ha sortit durant l’interrogatori de Gabriel Rufián. “Per què l’imputen a Andorra?”, li ha preguntat el portaveu d’ERC al Congrés. “Aquesta pregunta caldria fer-la a la jutgessa. Reconec que aquesta pregunta sí que té interès”, ha contestat Rajoy. “La Comissió Rogatòria remesa a les autoritats espanyoles per una jutgessa d’Andorra porta la seva causa en una querella que interposen contra mi una associació de drets humans. Aquesta querella me la plantegen el 2019 per esdeveniments que suposadament es van produir el 2015. Per què tarden quatre anys?”, ha verbalitzat l’expresident espanyol. “Amenaces que el govern d’Espanya ha negat i el govern d’Andorra també”, ha afegit.
“Està mentint”, ha replicat Rufián. “Jo era allà i el Govern d’Andorra, també. I vostè no”, ha insistit Rajoy. I s’ha defensat: “Vostè creu que vaig a una reunió amb vint persones a amenaçar un president de govern?”, s’ha preguntat. Una frase a la qual Rufián ha insistit: “Envia els seus comissaris a amenaçar. Vito Corleone no va ser mai a amenaces a ningú. Tant de bo m’ho inventés, va ser imputat en un país estranger per carregar-se la seva sobirania”, ha conclòs.
“Mai al Consell de Ministres es va parlar del Banco de Madrid”
D’altra banda, Rajoy també ha fet referència directa al Banco de Madrid. “Les decisions que es van adoptar en relació amb el Banco de Madrid no eren competència del govern espanyol, mai al Consell de Ministres es va parlar del Banc de Madrid ni he despatxat jo amb ells. Les decisions les van prendre el Banc d’Espanya, el regulador andorrà i els tribunals”, ha afirmat. “He de pensar que els uns i els altres van actuar d’acord amb el seu lleial saber”, ha afegit. I sobre la investigació judicial, ha llençat pilotes fora: “Això serà decisió dels tribunals, no d’aquest modest ciutadà que camina avui pel carrer força tranquil·lament”. Així mateix, ha negat que ell donés “informació falsa” al FinCEN (una oficina del Departament del Tresor dels Estats Units que recopila informació sobre transaccions financeres per combatre delictes financers nacionals i internacionals). “Jo no sabia què era el FinCEN en aquella època. A mi no em consta que se li donés informació falsa”, ha subratllat.
Rajoy a Rufián: “Podria parlar-li de Judes Iscariot”
Un dels moments destacats de la compareixença ha tingut lloc durant l’interrogatori de Gabriel Rufián. Rajoy ha fet referència a “l’operació Catalunya de veritat”, en al·lusió a les maniobres de l’Estat per fer front a les “anomenades consultes” i als “plens que van tenir lloc en el Parlament” i ha disparat un dard contra el portaveu d’ERC al Congrés: “Podria parlar-li de Judes Iscariot. Perquè quan Puigdemont estava dubtant entre convocar eleccions o declarar la independència, va rebre un tuit dient-li 155 monedes de plata”. Va ser el 26 d’octubre del 2017, el dia abans que el Parlament aprovés la Declaració Unilateral d’Independència, quan Rufián va publicar un tuit que es limitava a dir “155 monedes de plata” (més tard, ell mateix va assegurar que es referia a l’oferta de l’Estat).
“Es creu que un president de Catalunya va proclamar la independència per un tuit?”, li ha contestat Rufián. I Rajoy ha insistit: “Aquests són els temes que importen a la gent. Un diputat que estava dient Judes al president de la Generalitat que no tenia clar què havia de fer”. La referència es remunta al fet que, abans de l’Últim Sopar, Judes va acceptar delatar Jesús a canvi de trenta monedes de plata. “L’únic Judes de la política espanyola és Bárcenas [l’extresorer del PP]”, ha conclòs Rufián.