Que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy no era aliè a les maniobres de l'Operació Catalunya ha quedat demostrat en les nombroses informacions sobre aquesta trama que fa setmanes que avança El Nacional.cat. Després de tenir accés a una sèrie d'àudios i documents, aquest diari ha revelat, entre altres coses, que Rajoy estava implicat en l'espionatge polític a polítics i empresaris catalans. A l'expresident del govern espanyol no l'ha afectat ni un pèl tota la informació que l'asssenyala i aquest diumenge va sortir al carrer, amb el cap ben alt, a protestar contra la llei d'amnistia per enèsima vegada. A 48 hores de la votació de la llei d'amnistia al Congrés, milers de persones -70.000 segons el PP, 45.000 segons la delegació del govern espanyol- es van reunir a la plaça Espanya de Madrid convocades pels populars sota el lema "Una Espanya forta". El País recorda que aquesta ja és la setena mobilització que convoca el PP contra la llei d'amnistia i comparteix una imatge on es pot veure, precisament, Mariano Rajoy somrient a primera fila acompanyat d'altres càrrecs i exalts càrrecs de la formació espanyolista.
"Feijóo desplega el PP davant la UE en la setmana de l'amnistia". titula El Mundo que explica que abans del Consell Europeu de dijous, "el PP demanarà ajuda a Von der Leyen i Metsola perquè li donin prioritat a Europa". En un acte on van parlar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, els populars van acusar el govern espanyol de pretendre deixar sense resposta penal el que van qualificar de "terrorisme" independentista, i van acusar el govern de Pedro Sánchez de "perseguir" el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón. "Espanya no es ven", va clamar el líder del PP. En la mateixa línia, el diari assegura que "la Guàrdia Civil investiga connexions del Kremlin amb el procés".
El PP de Galícia mantindria la majoria absoluta a Galícia segons una enquesta de GAD3 que avui publica el diari ABC, de la qual també es desprèn que el PSdeG-PSOE baixaria la seva representació al Parlament gallec; el BNG incrementaria a 4 els seus diputats i ni Sumar, ni Podem ni Vox aconseguirien escons. Segons l'enquesta, el PP d'Alfonso Rueda obtindria el 47,3% dels vots i aconseguiria entre 39 i 40 representants 1 o 2 més que la majoria absoluta (establerta en 38), encara que a les eleccions del 2020 amb el 48% dels sufragis va obtenir 42 escons. Sobre la manifestació d'aquest diumenge, el diari titula: "El carrer resisteix i clama contra l'amnistia dos dia abans que es voti".
La Razón opta per una imatge aèria de la mobilització a Madrid, una fotografia d'aquestes que donen espectacularitat ja només per l'angle des d'on s'ha fet. "Amnistia o llibertat", indica el rotatiu que qualifica de "misèria política" els pactes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "No hi ha terrorisme bo o dolent", va dir el president del PP, sinó l'acció "d'un govern nefast que no té vergonya" que "ha canviat impunitat per poder" i ha creat "una casta de polítics i intocables" i delictes "que han de ser perseguits o no segons qui els comet". Per Feijóo, aquest govern és "la pitjor versió de la política" i "la pitjor perversió de la justícia", perquè "no té límits".
Una imatge de la concentració organitzada pel PP també ocupa gran part de la portada d'El Periódico, però el titular principal és per al futbol: "Laporta va demanar a Xavi que es quedés al Barça fins a 2025". Després de la derrota contra el Vila-real i de ja pràcticament dir adeu a la Lliga, Xavi Hernández va anunciar aquest dissabte que deixarà de ser l'entrenador del Barça a final de temporada. "M'agradaria anunciar que el 30 de juny no seguiré com a entrenador del Barça", va dir l'entrenador blaugrana en roda de premsa per també afegir que "la situació mereix un canvi de rumb i com a culer no puc permetre això".
A més de la cúpula del PP, La Vanguardia opta per obrir la setmana amb el conflicte internacional després de l'atac mortal contra els Estats Units a Jordània; el rotatiu assegura que hi ha risc d'escalada després de l'atac. Aquest diumenge, el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar que tres soldats estatunidencs han perdut la vida en un atac amb drons al nord-est de Jordània, a prop de la frontera amb Síria. En un comunicat, el mandatari va expressar la seva consternació i va confirmar que l'atac ha estat executat per grups militants radicals recolzats per l'Iran, que operen a les regions de Síria i l'Iraq.
El Punt Avui entrevista l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el qual es pregunta "què passa amb la ronda nord". L'alcalde parla de la ronda nord com una de les demandes prioritàries del seu govern a la Generalitat i demana "que s'aclareixin". "Hi havia uns pactes que condicionaven el pressupost de la Generalitat, uns terminis que no s’han complert", recorda el batlle. Ballart considera que la Generalitat li posa excuses i que ho fa per "guanyar temps de cara a les eleccions al Parlament".
Finalment, l'Ara evidencia una problemàtica que afecta tot Europa: la falta de docents. El diari assegura que els experts alerten que als països de la Unió Europea un 40% dels professors i mestres tenen més de 50 anys i creu que la falta d'interés dels joves es deu al desprestigi de la professió vista ara com a "feixuga i burocratitzada". En clau esportiva, el diari es fa ressò de la visita del president del Barça, Joan Laporta, als jugadors després de l'anunci de Xavi Hernández i apunta que els va demanar màxima unió.
