Enmig de la negativa del PNB a aprovar els comptes de Mariano Rajoy per la vigència de l'article 155 a Catalunya, el govern espanyol ha fet un gest de pressió al lehendakari Iñigo Urkullu, sota la possibilitat d'impugnar la llei de presupostos basca del 2018, que preveu l'increment salarial d'un 1,5% als funcionaris. El portaveu basc Josu Erkoreka ho ha titllat "d'amenaça", assegurant que l'executiu central els havia comunicat la intenció de recurs. Fonts del govern espanyol negaven a la tarda que això hagi de ser immediat –tenen un termini de sis mesos– sinó que ara el cas es traslladarà a la Comissió Bilateral, òrgan per resoldre tals "discrepàncies".

L'avís de l'executiu central arriba, però, després que aquest dimarts s'hagi aprovat per Consell de Ministres extraordinari el projecte de pressupostos generals de l'Estat de 2018. El fet és que aquest només compta amb el suport explícit de Ciudadanos, un cop Albert Rivera i Rajoy van tancar un acord per a la rebaixa fiscal a l'IRPF, la inclusió del complement salarial per a joves amb contracte de formació, i després que la senadora popular Pilar Barreiro, investigada pel Tribunal Suprem dins del cas Púnica, passés al grup mixt, davant la pressió de Cs, pel pacte Anticorrupció amb el PP.

Per això, el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro s'ha mostrat conscient que no té els vots favorables i ha advocat en públic pel suport de "les mateixes formacions" que el 2017: Cs, el PNB, Coalición Canaria i Nuevas Canarias. Els suports més difícils que es preveuen són els dels nacionalistes bascos, que posen com a condició que s'aixequi la intervenció de la Generalitat. S'ha ratificat en un comunicat, inclús, el portaveu Aitor Esteban, mentre la roda de premsa a Moncloa estaba en marxa, avisant que no "legitimarien" el 155 perquè posava en risc "l'autogovern basc".

Montoro ha desvinculat el possible recurs dels PGE, i ha avisat a la formació jeltzale és que "hauran de ser ells els qui expliquin" perquè no donen suport a uns pressupostos que són "bons per a tots, i dolents per a ningú", segons el portaveu Íñigo Méndez de Vigo. Aquí l'expectativa de fonts d'Hisenda és que els comptes tiraran endavant, un optimisme que es podria basar en el fet que bona part dels comptes del 2017 contemplaven per al País Basc una sèrie d'infraestructures plurianuals, com ara obres de l'AVE; també, per la possibilitat que l'horitzó de la política catalana s'aclareixi en breu.

Sobre això, Montoro s'ha donat un mes fins al debat d'esmenes a la totalitat –on ja serien necessaris els vots del PNB–, un cop presentat el proper dimarts 3 abril el projecte de pressupostos al Congrés. "Entenem que tenim temps per comptar amb els suports, un mes llarg per a la major normalització del nostre país", ha indicat, en al·lusió a la formació de govern a Catalunya. En cas contrari, la possibilitat de dur el govern basc al TC es podria materialitzar, perquè inclou una pujada de sou als funcionaris, que no es podria fer sense PGE del 2018 per "extralimitació competencial", segons Erkoreka.