"El nord és crear llocs de feina i la despesa social" era la consigna que repetia el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, aquest dimecres des de la tribuna del Congrés per demanar el suport de la cambra de cara als pressupostos del 2017. La frase semblava una picada d'ullet a un altre nord, el d'Espanya, on el govern de Mariano Rajoy i el basc han tancat un acord que garantirà a Rajoy el vot afirmatiu dels 5 diputats del PNB per superar el primer tràmit del debat d'esmenes. A canvi, Moncloa es compromet a retornar a Euskadi 1400 dels 1600 milions que el segon reclamava en concepte de liquidació de la quota basca des de 2007, a més de reduir en 500 milions d'aportació del País Basc a les arques de l'Estat, aquest any.  

La quota és una llei quinquennal, encarregada de fixar els diners que Euskadi ha d'enviar a Madrid cada any, en concepte de competències no transferides –deute autonòmic, manteniment d'institucions comunes (Corts, ministeris, Casa Reial), infraestructures, o Defensa–. Aquesta havia caducat, de manera que s'havia de renovar per al 2017-2022 i les parts volien fer creure que restava al marge de la negociació pressupostària –ho va dir així Montoro divendres i també, el portaveu basc Josu Erkoreka–.

Però la realitat era que amb l'esclat de l'allau de corrupció al Partit Popular, els jeltzales volien un acord sucós per justificar-ho davant del seu electorat. La negociació ha estat intensa i contrarrellotge, ja que de no assolir els 175 vots afirmatius –de Partit Popular, Ciutadans, Coalició Canària i ara també PNB– la legislatura del popular podria haver quedat en escac. El primer escull, però emergia perquè la lehendakaritza venia queixant-se que havia pagat de més a l'Estat entre el 2007-2016, uns 1600 milions extra de liquidació d'ençà el 2011. D'aquests, Moncloa li'n retornarà 1400. 

Al capítol inversions, s'inclou una cronologia per acabar la "Y basca", que estarà conclosa en 2023 i arribarà a la connexió amb la frontera francesa el 2025, segons el pacte. A més, el PNB ha aconseguit un compromís del Govern espanyol en matèria de competitivitat perquè les factura elèctrica sigui menor per a les empreses, així com acords en R+D+I, millorar la relació entre les administracions i, en matèria de Seguretat, amb la Ertzaintza.

En allò que no hauria cedit Rajoy és en el mètode per calcular la quota, des de 1982 està fixat en el 6,24% –se suposa que és el pes de l'economia d'Euskadi en el conjunt de l'Estat. La lehendakaritza exigia que es fixés un mètode estàtic per al càlcul –i que Moncloa no pogués sumar i restar partides segons les seves necessitats de crèdit–. Euskadi reclamava només retornar 850 milions d'euros el 2017, en comptes dels 1200 que estipulava el ministre Montoro en la llei pressupostària presentada. Hi surten guanyant, ja que finalment aquesta quantia serà de 956 milions, 540 menys que al 2016.  

Davant l'esclat de la notícia a mig debat, Montoro s'ha limitat a elogiar des de la tribuna del Congrés la "bona disposició" dels bascos, conforme el portaveu del PNB, Aitor Esteban, entrava gairebé fugint de la premsa a la cambra. Més tard, Esteban ha qualificat com a "bo" l'acord, assegurant que "no va contra ningú, ni perjudica ningú", a més d'afegir que no assegura el pressupost de Rajoy per al 2018. Per la seva banda, el conseller basc d'Hisenda, Pedro Azpiazu, celebra que es tanquen "deu anys d'incertesa financera" entre els dos executius.

Rajoy, com si la cosa no anés amb ell, ha repetit les consignes de Montoro sobre que no caldria augmentar els impostos perquè la reducció del dèficit garantiria creixement. "Aquest pressupost serveix perquè hi hagi més creixement econòmic, som els qui més creixem d'Europa. Això donarà lloc a un augment important de la recaptació, per invertir en qüestions socials, educació i sanitat. Espero que puguem aprovar-lo i aviat els posarem a treballar en els de 2018" ha exposat conforme sortia de l'hemicicle, fent-se el trobadís i amb el primer any de legislatura lligat. De moment.