Fins a 188 diputats del PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans feia dies es barallaven per ser els primers a desestabilitzar l'executiu de Mariano Rajoy, enmig de la crisi de corrupció política que assetja el Partit Popular. Una moció de censura. La citació del president espanyol a una comissió sobre finançament irregular. Una compareixença en 48 hores de la plana major de la Moncloa. La dimissió d'un secretari d'Estat. Inclús, el cessament de dos ministres i dos fiscals. Però eren només una dona i quatre homes els portadors de les essències capaces de deixar la legislatura del gallec en escac. Aitor Esteban, Mikel Legarda, Joseba Agirretxea, Idoia Sagastizabal i Íñigo Barandiaran, no aixequen la veu, perquè gasten les exquisides formes de Deusto, al País Basc. Ara bé, tiren de la palanca de la quota basca per collar Rajoy fins al final, a canvi de deixar-li passar el primer tràmit pels pressupostos generals de l'Estat.

El govern espanyol s'estaria plantejant certes condicions del PNB a l'hora d'actualitzar aquesta llei quinquennal, encarregada de fixar els diners que Euskadi ha d'enviar a Madrid cada any, en concepte de competències no transferides –deute autonòmic, manteniment d'institucions comunes (Corts, ministeris, Casa Reial), infraestructures, o Defensa–. La constatació va arribar divendres, quan Esteban no va presentar cap esmena a la totalitat dels comptes espanyols, com a símbol que ambdós executius apropaven posicions en la negociació pel "sí".

El primer escull emergeix perquè la lehendakaritza venia queixant-se que pagava de més a l'Estat, per exemple, uns 1600 milions extra de liquidació d'ençà el 2011. Per aquest motiu, exigia que es fixi un mètode estàtic per calcular la quota basca –i que Moncloa no pugui sumar i restar partides segons les seves necessitats de crèdit–. Això faria que al 2017 Euskadi només hagués de retornar 850 milions d'euros, en comptes dels 1200 que estipulava el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la llei pressupostària aprovada fa un parell de setmanes en Consell de Ministres. 

Aprofitant la minoria de l'executiu central, el lehendakari Íñigo Urkullu va apel·lar fa dies a la "voluntat política" del gallec, com a forma de pressió. Rajoy es sotmetrà la setmana vinent –3 i 4 de maig– a la votació de les esmenes a la totalitat presentades pels grups. Per fer-les caure, necessita sumar més vots que l'oposició, és a dir, 175. Amb el suport de Ciutadans –que prioritza l'estabilitat a la corrupció–, el PP i Coalició Canària, els 5 diputats dels jeltzales es convertien en la clau de volta de la legislatura. Més endavant, per continuar amb el tràmit ordinari d'aprovació, caldrien 176 vots –on es podria comptar amb Nova Canàries, qui va concórrer en coalició amb el PSOE a les eleccions–.

Així les coses, la jugada d'Unidos Podemos amb la censura a Rajoy va posar el PSOE contra les cordes, alhora que va donar marge a Esteban per redoblar la pressió sobre el PP. "Parlarem cap al migdia amb Iglesias sobre això" va amenaçar el basc, tot i desacreditar l'estratègia de la formació morada. Ara bé, els populars fa setmanes abonen el terreny amb el PNB: van donar suport als seus pressupostos a Euskadi, van avenir-se a pactar més infraestructures ferroviàries, i van acceptar d'ampliar les places de l'Ertzaintza. 

Amb les aigües intranquil·les al Congrés, Rajoy va parar el cop aquest dijous a través de la seva mediació "decisiva" en últim minut, mitjançant un seguit de trucades al president dels nacionalistes bascos, Andoni Ortúzar. Se'n desconeix el contingut, tot i que també hi hauria hagut comunicació entre els equips econòmics dels dos executius.

No hi ha pacte en ferm i a Vitòria no garanteixen el "sí" la setmana vinent, sinó la continuïtat de les converses. Per la seva banda, Montoro insisteix que la quota basca no és una condició pel pacte, sinó una "normalització entre administracions" que ve per llei. Tot i així, és matèria de negociació important per al PNB i Euskadi –i condició clau d'Urkullu–, ja que els bascos van passar de voler presentar una esmena a la totalitat 24 hores abans, a no fer-ho, cosa que el d'Hisenda reconeix i fa vaticinar que la trucada alguna cosa va canviar. 

Mentrestant, Montoro es mostra confiat –i no marxarà de pont– alhora que Esteban manté la pressió sobre el govern central, assegurant que les últimes 48 hores haurien estat "de bogeria" i també ho seran les que vindran. "Aquí a Madrid amb l'estil de negociar mai se sap, perquè de vegades allò que sembla impossible en últim minut és possible", advertia el portaveu i cap visible dels cinc magnífics. Aquests poden salvar Rajoy i el seu executiu, o bé fer-los caure, cosa que no han aconseguit encara ni els casos de corrupció al PP.