"Un Estat que no va ser capaç de trobar milers d'urnes de l'1 d'octubre com ho farà amb l'article 155?" comentava un influent referent de l'espectre mediàtic espanyol –i coneixedor del teixit social sobiranista–, després que el govern central amenacés dimarts que la suspensió de l'autogovern es mantindria, tot i que el president Carles Puigdemont convoqués eleccions. "L'Estat no es pot permetre un altre error", reblava un dels seus interlocutors, un polític socialista. Aquest en qüestionava la legitimitat social (auctoritas) de Mariano Rajoy per implementar la mesura i ho fiava tot al fet que Puigdemont assistís al Senat buscant diàleg efectiu per impedir una exhibició de força (potestas) fallida com la de l'1-O.

A pocs dies que s'acabi el termini perquè la Moncloa es faci amb el control de la Generalitat, l'executiu espanyol apuja l'exigència i avisa que ja no només es conformaria amb unes eleccions autonòmiques per tornar a la legalitat constitucional. Ans al contrari, el missatge dels ministres de Justícia i Foment, Rafael Catalá i Íñigo de la Serna, s'orientava a advertir Puigdemont de la possibilitat que la intervenció de l'autonomia s'efectués sense límit temporal ni condició per "desinstal·lar" el Govern de la desobediència. 

La flama amb què l'executiu central cremava les naus –abans que s'aprovi definitivament l'article 155 divendres al Senat i dissabte en Consell de Ministres–, també va incendiar el carrer Ferraz, però, amb un PSOE que abans de l'estiu encara mantenia el "no és no" al 155. La portaveu Margarita Robles es va desmarcar del Partit Popular, en contra que la mesura s'apliqués tot i la convocatòria electoral. Segons els socialistes, això només seria tolerable en un escenari on es declarés la independència, acte que anés seguit d'eleccions "constituents".

La gravetat del supòsit plantejat pels ministres va empènyer el primer secretari del PSC. Miquel Iceta va fer una darrera crida insistent al diàleg perquè Puigdemont acceptés la invitació del president del Senat Pío García-Escudero a celebrar un cara a cara amb el seu homòleg espanyol. Segons Iceta, el mandatari català hauria d'afirmar a la Cambra Alta que no va declarar la independència, com a única via per obrir el diàleg i interrompre la suspensió d'un autogovern –que els socialistes catalans avalen. 

La qüestió és que el gir dur del gabinet ministerial alimentava la hipòtesi d'una voluntat de poder encoberta amb què prendre la maquinària politicoburocràtica per resoldre el conflicte "a cop de dret administratiu", segons hauria afirmat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Això fins i tot podria passar per esperar que la correlació de forces canviés i l'independentisme fos derrotat d'aquí a sis mesos a les urnes.

La sospita es fonamentava en el fet que fonts de la direcció de Ciudadanos avisaven dies abans que uns comicis podien ser titllats fins i tot de "galàctics", que això suposaria tornar a la legalitat. El motiu era que, com va arribar a defensar el govern central, Catalunya no té una llei electoral pròpia i hauria d'emprar la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral). Segon, el fiscal general, José Manuel Maza, prepara la querella en cas que el president de la Generalitat declari la independència –considerant, per tant, que encara no s'ha declarat i que el requeriment de Rajoy a Puigdemont només hauria servit d'argument polític.

L'escenari dibuixat durant la jornada de dimarts, però, xocava amb la manera com els fidels a Rajoy descriuen el seu cap. "No li agrada guanyar 10-0" deia una personalitat del seu entorn, en un intent d'explicar que les tesis de "prudència i proporcionalitat" amb Catalunya no eren només part del relat. De fet, va ser el mateix president espanyol que va demanar al PSOE només una abstenció per sortir de la ingovernabilitat –i no un pacte de govern amb uns socialistes que havien decapitat el seu líder l'octubre de 2016 i als quals podria haver exigit el preu més alt per evitar terceres eleccions.

Tanmateix, el cop de l'executiu podria suposar una estratègia amb què acovardir Puigdemont per a la rendició sense concessions, després de laminar l'escenari d'una DI més eleccions constituents, que li costarien el 155 més una querella per sedició o rebel·lió. Una maniobra monclovita que arriba curiosament en paral·lel als rumors sobre que Rajoy no podria fer efectiu aquest article, encara amb el record de les urnes amagades amb la força del teixit associatiu català, vulnerant els serveis d'intel·ligència de l'Estat.