El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha respost a la carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanant-li negociar el referèndum, tot assegurant que la petició de referèndum "és impossible, amenaça la convivència i liquida l'ordre constitucional". Rajoy afegeix que la possibilitat de declarar la independència, en cas que no es pugui celebrar el referèndum, és una forma "d'amenaça". En conseqüència, l'emplaça novament a assistir al Congrés per emprar els "mecanismes democràtics" per no dur a terme una negociació a "esquena" d'aquests.
En la missiva, Rajoy rebutja la negociació bilateral entre la Generalitat i la Moncloa. Li recorda a Puigdemont que en les reunions mantingudes –la darrera que es va conèixer va ser l’11 de gener a la Moncloa, tot i que es va mantenir en secret– ja li hauria exposat que els dos executius no estaven capacitats de negociar sobre allò de què “no disposen”, en al·lusió a la sobirania nacional, perquè formaria part dels “drets del conjunt del poble espanyol, i per tant, dels catalans”. Insisteix que “cap legítim governant” en pot actuar al marge, perquè seria “furtar-los-els”.
El president espanyol considera que ell ja hauria dut a terme accions en el passat per fomentar “l’acord” i la “cooperació” entre l'administració central i autonòmica, i en manté la voluntat de forma “plena i sincera”, dins dels marges constitucionals. Fa referència a “molts àmbits”, tot i que no en cita cap. Rajoy, però, habitualment sol assenyalar mecanismes com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), o altres polítiques del govern central durant els anys de la crisi econòmica, a més de les futures promeses d'inversió –la majoria no satisfetes en la seva totalitat–.
Rajoy critica que el “diàleg” que oferiria Puigdemont seria el de declarar la independència, presumptament, en cas que el referèndum no es pogués celebrar –notícia publicada per el diari El País, a partir d'un esborrany que atribueixen a la Llei de Transitorietat–. “Mal es compadeix el diàleg que diu oferir, amb l’amenaça d’una declaració d’independència per al cas de no satisfer les seves pretensions”, diu el text. Això suposa una forma de rebaixar el to, després de dir dimarts passat al Senat que els hipotètics plans del Govern eren propis de "la pitjor de les dictadures".
En conseqüència, emplaça el president de la Generalitat a recuperar els plantejaments que “lluny de generar desencontre i frustració”, s’ajusten al “comú marc de la convivència” i responguin a les “necessitats reals” dels catalans. Aquí manté vigent l'oferta de debatre al Congrés el referèndum, com va dir a la cambra alta, quan va desafiar el govern català a convèncer 350 diputats, la majoria dels quals són de Partit Popular, PSOE i Ciutadans, cosa que no permetria cap avanç quant al dret a decidir.