Per mitjà d'un tracte de favor diferencial, el president Mariano Rajoy ha trobat en un PSOE decapitat i fracturat l'ariet per posar fi als adversaris polítics, garantint l'estabilitat al seu Govern i ressuscitant el corró del vell bipartidisme. En l’àmbit polític, l'estratègia fa setmanes que s'insinua a través d'intents de deixar en un segon pla Ciudadanos i de despersonalitzar Podemos, i, en el territorial, exhibeix que pot prescindir de l'independentisme per mitjà de l'entesa amb les comunitats socialistes, que més tard li servirà per tancar acords estatals.

La pedra de toc d'aquesta trama va arribar al tauler espanyol després que el Partit Popular deixés el PSOE tocat de mort amb l'abstenció en la investidura de Rajoy, amb la impossibilitat de cap dels dos grans partits de disposar dels independentistes catalans d'ERC i el PDeCAT per governar. "Tot dependrà de si fem les coses bé", deia Rajoy sobre si la formació lila s'acabaria cruspint el POSE entre l'electorat d'esquerres. El president assumia un deute amb el seu rival històric, que va deixar-lo passar, fiant l'única esperança de remuntada al PP. 

Precisament, "fer les coses bé" s'ha traduït al llarg de tot aquest temps a fer cessions de caràcter social al PSOE, a canvi d'aconseguir l'aprovació de les polítiques estructurals de Rajoy. Primer va venir el sostre de despesa i el dèficit autonòmic, en què els populars van acceptar passar del 0,5% al 0,6%, cedint amb les autonomies socialistes. "Només es podran fer les polítiques que sumin majoria", s'excusava el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro. L’acció següent –més silenciosa– va ser donar a la comptabilitat un to social: Montoro va apujar l'impost de societats, i no l'IRPF, que afecta els treballadors i les famílies, en comptes de retallar en estat del benestar. Era la manera suau per satisfer els 5.000 milions menys que li demanava la Unió Europea d'ajust a Espanya. Després arribà pactar amb Ferraz la llei de pobresa energètica, a canvi de la reforma del bo social que el Tribunal Suprem exigia a l'executiu. I aquest dimecres mateix es va tancar un pacte amb els socialistes per protegir els consumidors afectats per les clàusules sòl.

"Fer les coses bé" s'ha traduït per a Rajoy a fer cessions de caràcter social al PSOE que eren ítems del programa de Podemos

De rebot, el tàndem pilotat per Rajoy s'ha blindat contra la formació lila –que, a parer de Rajoy, és "populista i radical"–, fent seves totes les idees que solia defensar i cedint-ne els mèrits al PSOE. En són exemple la legislació engegada entre tots dos contra la pobresa energètica, una de les branques de la famosa llei 25 de Podemos d'emergència social. Aquesta amalgama de pactes entre el PP i el PSOE sembla que es va gestar, segons Podemos, des del secretisme absolut. "Ens hem assabentat per la premsa de l'acord sobre les clàusules sòl", deia divendres el podemita Rafael Mayoral, mentre que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, els criticava que li "hauria agradat" comptar amb ells per tirar-lo endavant. La mateixa escena s’havia produït abans amb la llei per evitar els talls de llum, quan el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va declarar que no havia rebut comunicació dels podemites, i aquests van assegurar que el Govern central tampoc no els havia avisat.

L'estratègia no ha caigut bé entre les files d'Albert Rivera, escull de Rajoy entre l'electorat jove i liberal de dretes, que es debilita en cada pacte nou. Rivera s'ha sentit menystingut fins al punt que Rajoy va haver de fer un sopar a Moncloa fa uns dies per convidar els equips negociadors del pacte d'investidura per exhibir normalitat en les relacions. Tot i així, la formació taronja ha intentat negar-ho, com quan la presidenta del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va indicar que ells no venien a ser "estimats" en política. Ara bé, una mostra que Rivera sent que Rajoy només el va fer servir per forçar el PSOE a l'abstenció és que ara C's es planteja proposar l'assemblea del partit d'entrar al Govern espanyol el 2019. 

Aquests tripijocs permeten garantir a Moncloa que la legislatura li serà llarga, i al PSOE, que deixa Podemos sense programa. El corrent de la gestora de Javier Fernández feia setmanes deia que el seu partit necessitava temps per reconstruir-se i per això van allargar el congrés federal. La resta de la formació en viuria aliena, perquè membres del propi partit van assegurar que un petit grup conformat per Fernández i el portaveu Antonio Hernando eren els qui tancaven els pactes en secret.

Rajoy va posar damunt la taula autonòmica amb les 15 comunitats epígrafs que eren demandes de la Generalitat

El lio polític –paraula que fa servir habitualment el gallec– també ha servit com a carro de combat pel que fa al territorial. Rajoy va utilitzar la Conferència de Presidents Autonòmics com a arma dins l'Operació Diàleg per exhibir una imatge intransigent del president Carles Puigdemont. Aquesta tàctica, però, va quedar tocada amb la negativa també del seu homòleg basc, Íñigo Urkullu, d'assistir-hi. Així i tot, la propietària de la carpeta catalana, Soraya Sáenz de Santamaría, va mirar d'exhibir l'entesa de les 15 comunitats assistents, com ara amb el projecte d'endegar un nou sistema de finançament.

Curiosament, ha passat per alt que en aquest fòrum el PP i el PSOE es van instar a negociar un seguit d'epígrafs que semblen extrets dels 46 punts que reclama Puigdemont. En són exemples el finançament del sistema de salut (2); finançament de la llei de dependència (5); pobresa energètica (7); polítiques d'atur juvenil (8); persones refugiades (10); asil, immigració (11), o model de finançament (15) i llei de garantia d'unitat de mercat (33). Fins i tot s'han anunciat com a properes polítiques de l'executiu els ítems següents: llei de racionalització de l'administració (38), sector elèctric (34), taxes judicials i gratuïtat de l'assistència jurídica (24). (Consulteu els 46 de Puigdemont aquí).

Ara bé, en cap cas és una resposta a les demandes de la Generalitat, com es veu en el cas de la negació a cedir Rodalies –o l'oposició a pactar un finançament diferent per a Catalunya– sinó més aviat la forma d’adoptar un seguit d'epígrafs per neutralitzar les queixes de l'independentisme més tard. És d'esperar que el desenvolupament es faci d'acord amb les necessitats de les comunitats governades pel PP i PSOE.

En aquest context el congrés socialista al juny pot posar en perill l'estratègia de retorn al bipartidisme. Si es presentés i triomfessin les tesis del PSOE de Susana Díaz –amb sentit d'Estat– el camí de Rajoy podrà continuar fàcil cap a la governabilitat. Fins i tot cap a l'aprovació dels pressupostos –si no es tanquen abans–, com buscava amb la Conferència de Presidents. Aquest suport que anys enrere hauria tingut d'ERC o el PDeCAT qualsevol govern espanyol, així com amb la resta de polítiques. Més difícil ho posaria Ferraz si l'exsecretari general Pedro Sánchez retornés a l'arena política, amb "el no és no". Per això, fonts de l'executiu central van assegurar a aquest diari que temien el risc de bloqueig de Sánchez, "perquè és tòxic", deien.