El president espanyol, Mariano Rajoy, ha viatjat aquest dimarts a Bulgària, tot just després del Comitè Executiu Nacional del Partit Popular i de la reunió amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, des d'on ha avisat el president Quim Torra que "no hi va haver independència, ni República, ni n'hi haurà". La rotunditat arriba després que Partit Popular i socialistes s'hagin emplaçat a reeditar el pacte per aplicar el 155, si la Generalitat torna a desbordar la legalitat. Així i tot, Rajoy ha accedit a una cita amb Torra, "com amb qualsevol altre president de comunitat", ha dit.

"Per parlar, estic disponible. La meva posició és ja coneguda", ha dit el cap de l'executiu central, després de recordar les desavinences que va mantenir amb Carles Puigdemont, "el seu antecessor", l'ha al·ludit. Així i tot, a la Moncloa ofereixen, com va dir Rajoy la setmana anterior "diàleg sense més límit que la llei" i li ha demanat "un esforç" al futur Govern català. Com era d'esperar, això implica que l'executiu central es manté contrari a tota entesa relativa als presos, el referèndum, o "fer República", paraules que va dir el cap del Govern davant del Parlament, al seu ple d'investidura.

Davant d'aquest escenari, el número u del govern espanyol ha advocat perquè es recuperi "la normalitat". "No vull que visquem en l'anormalitat permanent", ha incidit. "Cal complir la llei, qualsevol govern i representant ho han de fer", ha reblat. En aquest sentit, fonts populars afegeixen que si hi hagués una nova intervenció de la Generalitat, no seria per fer eleccions, sinó diferent. Aquí, el president espanyol, però, no ha aprofundit sobre quines eren les línies vermelles per tornar al 155, per bé que el control financer de la Generalitat es manté —que de fet, ja existia des del 2015, a causa del FLA—.  

Així i tot, Rajoy ha insistit que treballaria per mantenir la unitat entre PP, PSOE i Ciutadans en l'aplicació del 155. Per això, s'ha remès a la cita amb Albert Rivera aquest dijous a les 9:30h a la Moncloa. Aquesta resposta arriba després que la formació taronja advoqués per mantenir la intervenció, tot i que hi hagués Govern, fins que no s'acatés explícitament la legalitat, un cop sentit el discurs de Torra, on aquest va advocar per "desplegar la República", i un cop coneguts alguns articles i tuits del president, que el constitucionalisme reprova com a "xenòfobs".