El final de l'era Rajoy s'apropa, davant l'inminent triomf de la moció de censura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aquest divendres al migdia, amb els 180 d'escons del PNB, Podemos, l'independentisme català (ERC i PDeCAT) i EH Bildu. Per primera vegada a la història d'Espanya un president serà expulsat de l'executiu a mans de l'oposició, governarà un candidat que no ha sortit directe de les urnes, no ocupa un escó al Congrés i tampoc constitueix la força més votada. Tanmateix, el gallec s'oposa a dimitir, en considerar que un diputat alternatiu del Partit Popular no obtindria vots suficients, i davant l'esperança que el PSOE s'aboqui al caos de la ingovernabilitat amb 84 diputats.

"Els números són els que són" deien fonts de l'executiu central als passadissos del Congrés, cap al final de la jornada. Això desmentia els rumors sobre que hi havia marge per pactar una candidata, com la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, o la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Passa perquè la investidura del propi Rajoy va prosperar ara fa dos anys amb Cs, els partits canaris i l'abstenció del PSOE, forçada per la crisi interna a les files socialistes, cosa que garanteix que aquesta vegada no es repetirà, després de l'èxit de la censura de Sánchez. 

La qüestió és que la resignació s'apoderava del gabinet ministerial cap al vespre, amb un Rajoy absent al llarg del debat de la tarda. "És el PSOE qui presenta candidat" s'excusaven fonts del seu entorn, davant de la pregunta sobre on era el dirigent popular. El sentiment era de desentendre's sobre quina seria l'estructura del nou govern –si mantindria el mateix organigrama, o no, o quan prendria possessió–. El nerviosisme, en canvi, havia estat el clima imperant al matí, amb cares de funeral d'alguns secretaris d'Estat i una entrada i sortida a l'hemicicle de portaveus del PP.

La desolació, però, tenia nom: era el resultat de la decisió del PNB sobre deixar caure Rajoy, per les "mocions de censura successives, com nines russes" que pretenien impulsar Ciudadanos i Podemos per forçar eleccions, segons defensava el portaveu Aitor Esteban, encarregat de comunicar la decisió de la direcció jeltzale, l'Euzkadi Buru Batzar, des del faristol. Els bascos s'arriscaven així a què el PP posi traves a la tramitació dels pressupostos de l'Estat de 2018, que encara han de passar pel Senat, on el partit de Rajoy hi té majoria absoluta per tombar-los.

El fet és que els comptes estatals són el premi de consolació de l'executiu popular. Primer, passa per la contradicció que li suposarà a Ferraz mantenir els 540 milions d'euros acordats pel PP amb els nacionalistes bascos, i segon, perquè Podemos també se'ls haurà "d'empassar amb patates", escenari que a la Moncloa celebren com a "gloriós". En aquest sentit, auguren que el "clima d'eleccions" podria empènyer Pablo Iglesias a burxar els socialistes per modificar-los. I de fet, el propi Iglesias ha exigit al nou futur president que no es "deixi humiliar" al respecte.

La crisi sobiranista també emergeix com a factor d'inestabilitat, ja que el sí d'ERC i PDeCAT era per expulsar Rajoy, no per a la governabilitat del PSOE, amb la ferida de l'1-O encara encesa i davant la promesa de diàleg del socialista. "Ens preocupa la seva dialèctica territorial" deien fonts governamentals, ja que Sánchez no havia respost les preguntes de Rajoy sobre la intervenció de la Generalitat de 2015, a causa del FLA, que no decau amb el 155. A més, esperen el compliment de l'acord de la reunió mantinguda el passat dia 15 de maig, on ambós líders es van emplaçar a impedir institucions paral·leles a l'exterior, per part del Govern.

En conseqüència, Ciudadanos es descol·locava per la negativa de Rajoy a dimitir, cosa que li exigien amenaçant amb què el president Quim Torra i Carles Puigdemont "agafarien el rumb d’Espanya". La formació taronja es trobarà aquest divendres, tanmateix, amb la disjuntiva de votar en contra de la moció de censura a Rajoy –ja que la seva voluntat és la convocatòria d'eleccions immediates, ara que els sondejos li són favorables. Això dibuixaria un escenari curiós, ja que Cs és un dels principals crítics amb la corrupció, i en aquest cas, es quedarà de la banda de sí al PP.

D'aquesta manera, prosperarà la quarta moció de censura de la democràcia espanyola, totes fallides, menys aquesta. La primera va ser l'any 1980, del socialista Felipe González contra el president Adolfo Suárez. La segona, del candidat d'Alianza Popular, Antonio Hernández Mancha, a González, l'any 1987. La darrera, la d'Iglesias contra Rajoy el passat any 2017.