L'eventual pacte postelectoral entre PP i Ciutadans ha tingut una escenificació abans del 20 de desembre. Però ha estat el president del partit taronja, que ni tan sols és encara l'oposició qui, vestit per a una cimera d'alt nivell, ha proposat un pacte d'Estat concret perquè s'hi adhereixi la resta de forces a favor de la unitat d'Espanya. I ha estat el president del Govern espanyol que, vestit amb jaqueta informal, ha comparegut per repetir els mateixos comodins de sempre: "tenim mecanismes de sobres per fer front a aquesta situació", "el Govern actuarà", i la declaració d'independència "està fora de la realitat".
Rivera ha tingut avui la primera foto premonitòria com a possible cap de l'oposició si queda per davant de Pedro Sánchez el 20 de desembre, i busca la segona, signant amb Rajoy un acord impulsat per ell mateix. "Estaria bé segellar-ho d'alguna manera", ha confessat en la roda de premsa posterior a la reunió. Aquesta seria la seva primera gran conquesta política espanyola.
El pacte d'Estat de C's
La proposta de pacte de Ciudadanos gira entorn de cinc línies vermelles: la sobirania de tots els espanyols plasmada a l'article 1 de la Constitució, la defensa de la unitat territorial d'Espanya, la Constitució com a únic marc legal per fer qualsevol reforma, el compromís amb la integració europea i el compromís a no fer pactes de govern amb forces independentistes.
"L'objectiu no és discrepar sinó posar-se d'acord en les coses bàsiques", ha assegurat Rivera. No obstant això, Rajoy ha remarcat en la conferència de premsa posterior que és a ell a qui correspon en tot cas liderar el pacte d'Estat en contra dels independentistes.
Una qüestió de matís
El líder de C's ha evidenciat com de semblants són els seus plantejaments amb el PP sobre la qüestió territorial. Segons ha dit, a Rajoy i a ell només els separa un matís, "de moment processal", sobre el que cal fer amb la proposta de resolució per iniciar el procés d'independència de Catalunya pendent de resoldre a la Mesa del Parlament i de debatre al ple. El PP, com ha confirmat al matí el diputat Antonio Gallego i aquest migdia la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, és partidari de recórrer-la al Tribunal Constitucional immediatament després que s'aprovi. El mateix Gallego reconeixia: "Jo crec que aquesta proposta es debatrà, ja sigui al ple del dia 9 o a qualsevol altre". Per Rivera, en canvi, hi ha prou "doctrina constitucional per recórrer un document admès a tràmit" abans que arribi a debatre's a la Cambra catalana.
Més enllà d'una sentència del Tribunal Constitucional, però, cap dels dos no s'hi ha pronunciat. Res que indiqui que no es repetirà el que va passar el 9N. Això sí, ara Rajoy podrà socialitzar responsabilitats en plena precampanya de les generals del 20D.
Iglesias no compra
A Pablo Iglesias, però, el president del Govern espanyol no l'ha pogut sumar a aquesta gran coalició per a la qual ja compta amb Pedro Sánchez i Albert Rivera. Després de trobar-se tots dos a la tarda a La Moncloa, el secretari general de Podemos ha dit que no s'han posat d'acord "gairebé en res". Iglesias ha fet responsable el Govern de Rajoy del problema de Catalunya "per ser una fàbrica d'independentistes" i ha dit que no és partidari d'utilitzar el Tribunal Constitucional per contrarestar una eventual declaració unilateral d'independència perquè "retroalimenta el xoc de trens" i, segons ell, això "és el que vol Mas".
En gairebé el mateix temps que ha durat la reunió amb Rivera –una hora i escaig–, Iglesias ha afirmat que ha parlat amb Rajoy de molts temes, des de la Unió Europea, les eleccions als Estats Units, el conflicte de Líbia a l'Estat del benestar. Ho ha fet en mànigues de camisa, com té a tothom acostumat. Des del faristol de la Moncloa, el líder de Podemos s'ha negat a entrar en la "bunquerització" i s'ha mostrat "poc convençut" pels "fronts antisecessió". "Amb un referèndum i un president millor, els catalans no voldran marxar", ha afirmat, tot afegint que aposta per Espanya com a "país de països".
"La senyora Forcadell ja pot declarar cinc repúbliques i no trencarà res", ha dit, i s'ha mostrat partidari, i així ha reconegut que ho ha transmès a Rajoy, que els catalans votin "la seva relació jurídica amb Espanya". Aquesta votació hauria de ser "simultània" a la resta de l'Estat, i es decidiria també sobre quatre punts més a reformar de la Constitució: reforma del sistema electoral, blindatge de drets socials, despolitització de la justícia i lluita contra la corrupció.
Es tracta de cinc punts, tres dels quals comparteix Ciutadans, que només és contrari a blindatges constitucionals de drets socials i al dret a decidir.
Duran, sí; Mas, no
Rajoy també ha demanat per dimarts vinent una reunió amb el líder d'Unió i candidat del partit a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida.
Amb CDC, Rajoy no ha descartat reunir-s'hi –s'hi ha referit, responent al periodista que li ha fet la pregunta, com "el partido del que usted me habla"–, tot i que ha posat com a condició que "abandoni el seu propòsit" independentista. Albert Rivera, en canvi, ha dit al migdia que "coincideix" amb Rajoy en què "no es pot parlar amb qui es vol saltar la llei" i fins i tot ha negat que aquesta possibilitat sortís a la conversa.