Infectat per un corc de rosec silenciós, el govern de Mariano Rajoy passa per la més profunda crisi de la legislatura sense que l'aluminosi de la corrupció acabi d'enderrocar la figura del president espanyol. Fins a tres ministres de seu Executiu s'han vist indirectament involucrats en les darreres hores en el marc de l'Operació Lezo, i altres casos sobre els diners públics, una setmana després que el mateix Rajoy ha estat citat a declarar com a testimoni per la trama Gürtel, en una fissura que ha tocat també mitjans i periodistes que són ideològicament afins a la Moncloa.

"Pensen dimitir Zoido, Catalá, o els dos?", increpava el senador de Ciutadans, Tomás Marcos Arias, al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, aquest dimarts al Senat. El titular d'Interior es defensava dient que el seu secretari d'Estat, José Antonio Nieto, s'hi havia reunit amb "llums i taquígrafs", i sense saber que era investigat per la Guàrdia Civil (UCO), amb el germà de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, el directiu de Mercasa Pablo González. El terratrèmol ha continuat aquest dimecres, quan Zoido s'ha justificat d'una trucada que va rebre de González després del seu nomenament com a ministre, ja que va ser de "mera cortesia", i s'ha ofert a comparèixer al Congrés per explicar-ho.

No una conversa de veu telefònica, però sí un missatge de text colpeja també els fonaments del ministeri de Justícia. El ministre Rafael Catalá va reversionar el "Luis, sé fuerte" que Rajoy va adreçar a l'extresorer del Partit Popular, amb un SMS de suport a González, el novembre de 2016. Catalá va fer mans i mànigues per deixar clar que la frase "tan de bo s'acabin ja els embolics" no al·ludia a temes judicials del ja empresonat, sinó a la situació d'ingovernabilitat a Espanya.

El número u de l'aparell judicial a Espanya aprofitava l'avinentesa per defensar els intents d'ajudar a la "bona marxa de la investigació" del cas Lezo per part del Ministeri Públic. Catalá feia referència a l'escàndol que el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, ha pogut mirar de bloquejar-la, a través de recomanar que uns esdeveniments de l'any 2001 podien "enterbolir" la recerca policial. La qüestió és que Moix va ser nomenat pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza –elegit per Catalá–, després que la seva predecessora, Consuelo Madrigal, fos apartada per negar-se a designar Moix.

Com que l'aluminosi s'estén per tota la casa, un altre company de la taula del Consell de Ministres, el d'Hisenda, Cristóbal Montoro, també es va veure relacionat en una anècdota en una presumpta trama de corrupció aquest dimarts. Montoro va dir no tenir "ni idea", de la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció a Equipo Económico, una consultora que ell mateix va fundar l'abril del 2008. El motiu era l'adjudicació presumptament irregular el 2012 d'un contracte amb les Cambres de Comerç de Madrid. "Què vol que li expliqui?", va desentendre's sobre l'estat d'una societat que ja no és seva.

Descendint a la jerarquia del govern espanyol, fins i tot la Fiscalia Provincial ha denunciat la seva delegada a Madrid, Concepción Dancausa, per "un delicte societari de l'article 295 del Codi Penal contra les arques de Mercamadrid" quan era regidora del govern d'Ana Botella. Dancausa és la mateixa que va intentar prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei, rebent el suport de l'executiu central. 

Però aquí ningú pensa dimitir, a diferència del que demava Marcos Arias al ministre, perquè de "britànica" –per rendir comptes sense estar imputada–, només ho seria l'expresidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Després de la bufetada d'Aguirre, Rajoy ha deixat clar en el seu viatge al Brasil i l'Uruguai que no cessarà els seus dos ministres per uns afers que diu que desconeix, i encara menys pensa fer-ho ell. L'única opció que va oferir va ser posar-se a disposició del tribunal de la Gürtel, a més d'assistir a la comissió pel finançament irregular del PP, si li ho demana el Congrés. 

Enmig de la plaga de l'Operació Lezo, fins i tot un antic amic i excap de gabinet de Rajoy també ha estat cridat per la justícia. El director de La Razón, Paco Marhuenda, va ser desimputat finalment per l’Audiència Nacional, així com el president del diari, Mauricio Casals, per haver coaccionat presumptament l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, perquè no denunciés el saqueig de l’empresa pública d’aigua Canal Isabel II. Segueix investigat, però, el president del consell d’administració de l’empresa editora del diari, Santiago Barreno Sevillano.

Així les coses, Rajoy mira tranquil·lament cap a una altra banda, gràcies també al seu soci d'investidura. Com explicava El Nacional, Albert Rivera no està disposat a deixar caure l'executiu central, i prioritza l'estabilitat i el creixement econòmic, cosa que garantirà al PP el sí de la formació taronja als pressupostos Generals de l'Estat. Ja ho diu la dita: "Tal faràs tal trobaràs".