Ramiro Grau Morancho (Laguarres, Osca, 1957) és un advocat de Saragossa. Desconegut pel gran públic fins fa res, ha tingut presència mediàtica els últims dies arran del cas Koldo, després que se sabés que va enviar sis cartes a la Moncloa alertant de les possibles irregularitats en la compra de mascaretes a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas, l’empresa que està a l’epicentre de la suposada trama. Fiscal durant dotze anys a Saragossa, Osca i Teruel, com a particular va denunciar aquests fets en múltiples instàncies: a la Fiscalia Provincial de Saragossa, al Tribunal de Comptes, al Tribunal Suprem, a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, a la Fiscalia Europea i a l’Oficina Europea de Lluita Contra el Frau (OLAF). A més, també va contactar amb el govern de les Illes Canàries, amb el govern de les Illes Balears, amb Isabel Díaz Ayuso (presidenta de la Comunitat de Madrid), amb Macarena Olona (exsecretària general de Vox al Congrés) i amb Monika Hohlmeier (presidenta de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu).
La seva alerta es remunta a finals d’abril del 2020, quan va publicar un article a Internet advertint que Soluciones de Gestión era una empresa sospitosa: ningú la coneixia, no es dedicava al material sanitari i els darrers anys no havia tingut ingressos. Posteriorment, va publicar dos llibres sobre el tema: El virus socialista de Ábalos, chanchullos del dinero público (2020) i Ábalos, jaque mate (2021). A més, va rebre tres demandes per dret a l’honor i a la intimitat: de Soluciones de Gestión per 60.000 euros, de José Ángel Escorial (l’administrador de l’empresa) per 150.000 euros i de José Luis Ábalos per 70.000 euros. Les dues primeres les ha guanyat i estan recorregudes a les audiències provincials i la tercera està pendent de resoldre’s. A tot això, l’agost del 2021 va patir un ictus, que els metges van atribuir l’excés d’estrès. Se li va paralitzar la meitat esquerra del cos i va haver d’estar cinc mesos a l’hospital. Ara mateix viu a Saragossa i la seva agenda s’ha multiplicat recentment a causa de la multitud de trucades de periodistes que volen parlar amb ell.
Com vas arribar a detectar que hi havia alguna cosa presumptament irregular en certes compres de mascaretes?
Jo vaig llegir diversos diaris digitals d’àmbit estatal que estaven estranyats perquè hi havia contractes de mascaretes que s’adjudicaven a una estranya empresa de Saragossa que ningú no coneixia i de la qual ningú no sabia absolutament res. Llavors vaig escriure un article titulat “Chanchullo del dinero público Ábalos y José Ángel Escorial, la extraña pareja” dient que era molt estrany que un ministeri comprés milions de mascaretes a una empresa que no coneix ningú, que no es dedica al tema de material sanitari i a la qual no se li coneix cap activitat. I no li vaig donar més importància, perquè escric quinze o vint articles al mes, i em vaig oblidar de l’assumpte.
Per mi és una satisfacció que en la querella de la Fiscalia Anticorrupció figurin cinc documents que jo vaig enviar
Més tard, vas rebre les demandes de Soluciones de Gestión i de José Ángel Escorial. Què vas fer?
Vaig haver de contestar-les, vaig començar a recopilar informació i vaig veure que és una societat que es ramifica successivament. Vaja, m’he gastat un dineral demanant certificacions als registres mercantils. Com més investigava, més malament olorava tot això i més problemes veia. El que semblava una cosa petita cada vegada es feia més gran. I vaig arribar a la conclusió, és possible que equivocada, que la X de tota aquesta trama és el senyor Ábalos. Llavors vaig posar una denúncia davant la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem contra Ábalos, que en aquell moment era ministre. Ara bé, el Suprem la va inadmetre argumentant que hi havia una legislació especial per a la covid que permetia al govern espanyol contractar a dit. Respecte als altres denunciats, la resolució deia que se’ls podia investigar per si hi havia algun tipus de delicte, però que la competència era d’un jutjat ordinari. Vaig enviar un altre escrit al Suprem demanant que remetessin la denúncia al jutjat que consideressin competent. Jo creia que era l’Audiència Nacional perquè això era una trama organitzada. M’ho van denegar.
A més, al cap d’uns mesos, ho vas denunciar davant l’Oficina Europea de Lluita Contra el Frau i a la Fiscalia Europea.
Vaig facilitar tota la documentació a la Fiscalia Europea i la vaig informar de totes aquestes contradiccions en diverses ocasions. Em van anar confirmant la recepció amb el típic ofici administratiu i no em van donar més explicacions. Ara que la Fiscalia Europea ha denunciat aquest assumpte, diuen que ha estat a partir d’una denúncia d’un particular: vull pensar que és la meva denúncia. Alhora, vaig posar la denúncia davant de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, que també em va notificar la recepció i em va dir que ho investigaria. Finalment, s’ha querellat en relació amb aquest assumpte. Jo he tingut accés a aquesta querella perquè me l’ha facilitat un periodista i per mi és una satisfacció que cinc dels documents que hi figuren com a documents de prova, almenys d’una manera indiciària, siguin documents que jo vaig enviar. S’està dient que el PP de Madrid va denunciar. Per descomptat. Però jo crec que la primera denúncia en tot aquest assumpte és meva, jo portava denunciant aquests fets des de l’any 2020.
Ábalos volia que em posessin una mordassa i un morrió perquè poguessin continuar amb els seus chanchullos
De fet, amb tota la documentació, vas arribar a publicar un llibre titulat El virus socialista de Ábalos: Chanchullos del dinero público.
Sí, i vaig rebre una demanda d’Ábalos en la qual em demanava 70.000 euros per dret a l’honor i a la intimitat. Aquí tenen un honor molt sensible. Poc menys que volia que em posessin una mordassa perquè demanava que m’abstingués de parlar d’ell. Alguns periodistes em van dir que ells també havien estat agraciats amb demandes i que pensaven que eren per posar-nos morrions perquè ells poguessin continuar tranquil·lament amb els seus chanchullos.
En tot aquest temps, hi va haver un moment que tu vas enviar sis cartes a la Moncloa explicant tots aquests fets.
Sí, vaig enviar diverses cartes, jo calculo que sobre la mitja dotzena. Aquestes cartes no van rebre el més petit justificant de recepció o contestació. En altres ocasions, he escrit a presidents del govern espanyol anteriors i sempre confirmaven la recepció. Em va resultar molt significatiu que, en aquest cas, no em fessin cas. Llavors vaig pensar que estaven tots en la trama. Com em faran cas si això és una trama del PSOE presumptament per recaptar diners?
Estic convençut que l’equip de Pedro Sánchez va veure les meves cartes, no me’n van tornar cap
Quan vas enviar la primera carta?
Jo crec que el 2020. Estàvem confinats, però podia creuar a l’altre costat del carrer, on hi ha la bústia. Quan em vaig començar a assabentar d’aquest assumpte, vaig imprimir el primer article que vaig escriure i algun altre que s’havia publicat, els vaig posar en un sobre i els vaig enviar al president del govern espanyol. Jo utilitzo uns sobres amb capçalera amb el meu nom, cognom i professió de mida cartilla: qualsevol carta que envio, si no arriba al seu destinatari, Correos la torna sempre. Però no me’n va tornar cap. A més, la Moncloa té la seva pròpia estafeta de Correu i una carta que envies a la Presidència del govern espanyol jo crec que arriba perfectament i no cal certificar-la.
Què deies en aquestes cartes?
Era una carta manuscrita dient “facin el favor d’investigar això, que fa mala olor i hi ha indicis que es puguin cometre delictes”. Donant una alerta, perquè pensava que el president del govern espanyol no ho sabia. Soc conscient que el president segurament ni ha vist aquestes cartes perquè té molts assessors i algú obrirà tota la correspondència que arriba allà i després la passarà a algun cap superior.
Tanmateix, tu estàs convençut que l’equip de Pedro Sánchez sí que va veure aquestes cartes?
Home, clar. No crec que les llencessin directament a la paperera. Suposo que les obririen, dic jo. I quan van veure aquesta informació la passarien a algú. Jo no he de demostrar res, crec que ja he fet suficient. El que s’ho vulgui creure bé i el que no, és igual.
Vas escriure a alguna altra persona?
També vaig escriure a dues autoritats que m’inspiraven confiança. Macarena Olona perquè em semblava una brillant parlamentària i vaig pensar que aquest era un assumpte per parlar al Congrés dels Diputats. Al principi no em va contestar, però, en honor a la veritat, fa uns dies em va trucar i em va dir que recordava els meus enviaments i que ells havien fet preguntes parlamentàries amb resposta escrita sobre aquest assumpte i havien demanat la creació d’una comissió d’investigació. I a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, li vaig facilitar tota aquesta informació i un exemplar del llibre. Als quinze o vint dies, em va contestar molt amablement dient-me que ho investigarien i que, si fos necessari, posarien les denúncies que fessin falta.
El PP de Madrid va posar una denúncia davant de la Fiscalia Especial contra la Corrupció. Tu creus que el PP de Madrid va presentar-la arran del teu escrit?
Cada persona pot creure el que vulgui. Jo no ho sé amb exactitud, però crec que en alguna cosa influiria perquè els hi vaig donar amb safata. Els vaig facilitar una documentació que possiblement no tenien amb un seguit d’indicis sobre l’assumpte, amb les meves denúncies anteriors i la denúncia davant del Tribunal Suprem. D’alguna manera, els podia facilitar la feina.
Koldo era un sergent, Ábalos, un comandant i Sánchez, un general
En certa manera, aquesta investigació del cas Koldo ha estat una mica la teva manera de fer oposició al govern espanyol?
No, jo no tinc gens d’interès per la política ni pertanyo a cap partit polític. A més, jo no crec que sigui el cas Koldo. Jo crec que Koldo era un assistent, un guardaespatlles, un xofer i una persona de molta confiança. No sé si tu has fet el servei militar, però Koldo entenc que és un caporal primer o un sergent. Després hi ha un comandant, que és Ábalos. Però en qualsevol exèrcit sempre hi ha un general, que és el cap, el que realment mana. I per sobre d’Ábalos només hi havia una persona. Van comprar mascaretes tres ministeris i dues comunitats autònomes, i Ábalos no tenia cap poder per sobre seu.
El general és Pedro Sánchez?
Des d’un punt de vista lògic o normal, penso que sí, però tampoc en tinc proves. O alguna vicepresidenta del govern espanyol. Per sobre d’Ábalos, només hi havia les vicepresidentes i el president.
La Justícia és com una piconadora: és molt lenta, però no hi ha qui l’aturi quan es posa en marxa
En tot aquest cas, què és el que més t’ha sorprès?
El que més m’ha sorprès és que Espanya no funciona i que les institucions no funcionen. I la gent cobra uns sous que la majoria no se’ls mereix perquè no fa la seva feina en condicions. La Fiscalia Anticorrupció i la Fiscalia Europea són les dues úniques institucions que han funcionat.
Què creus que hauria d’acabar passant en aquest cas?
Que continués endavant i que aquests fets arribessin a judici. I allà, amb les proves corresponents, es prendrà la resolució ajustada a dret, però amb un problema: han passat quatre anys i, en aquest temps, hauran fet desaparèixer el 99% de les proves en contra seu. Com que s’ha tardat tantíssim temps a reaccionar i a engegar la màquina de l’Estat, per molta feina que hagi fet la Guàrdia Civil, està clar que moltíssimes dades han desaparegut ja o les han fet desaparèixer. Jo soc jurista i crec en l’estat de dret. Jo no soc endeví i no puc prejutjar, no soc ni el jutge ni el fiscal del cas. Però per descomptat que formularia un escrit d’acusació, ho tinc claríssim.
I tu, com a particular, et planteges fer alguna cosa més?
No, crec que ja he fet suficient i estic bastant afectat per l’ictus. I crec que ja he mogut l’assumpte i he posat en marxa la maquinària judicial. Que sigui el que Déu vulgui. Si algú em cita a declarar, aniré perquè és el meu deure com a ciutadà, però res més. La Justícia és com una piconadora: és molt lenta, però no hi ha qui l’aturi una vegada es posa en marxa. I crec que estem en aquest procés.