Ramon Espadaler, que figurarà com a tercer de les llistes del PSC per Barcelona a les eleccions del proper 21-D (amb la marca Socialistes i Units per Avançar), no sempre ha tingut aquestes posicions polítiques. Fa uns anys Espadaler presumia d'independentista. Va anar, estelada en mà, a manifestar-se als carrers de Vílnius, a l'aleshores autoproclamada república de Lituània, a l'agost de 1990, durant el cop d'Estat de la URSS, que va acabar amb la desintegració d'aquesta potència i el reconeixement de Lituània com a país independent.

Espadaler a les barricades

Tal com van explicar el mateix Espadaler i els seus companys de viatge, en un article publicat posteriorment a El 855, la revista del Bisaura, quan van tenir notícia del cop d’Estat es van dirigir al Parlament lituà, tot seguint la crida del seu president, Vytautas Landsbergis, que intentava evitar que la institució fos ocupada pels tancs soviètics. Van arribar a un Parlament rodejat de barricades i ple de lituans que, de forma pacífica, resistien a la dominació soviètica, convençuts que s’apropava el moment de fer efectiva la seva desitjada independència. En el seu escrit Espadaler no estalvia elogis a l’independentisme i a la tenaç resistència pacífica del poble lituà a un Estat que els negava la independència.

El protagonista

Espadaler (1963) és fill del darrer alcalde franquista de Sant Quirze de Besora. És llicenciat en Geografia i Història i va entrar a Unió Democràtica de Catalunya el 1989. Va ser regidor a l'ajuntament de Sant Quirze de Besora i al de Vic, i del 1992 al 2000 va ser diputat. Va convertir-se en el protegit de Josep A. Duran i Lleida, i gràcies a això va ser nomenat conseller de Medi Ambient, primer, i d'Interior, posteriorment, als governs de CiU. Ara participarà en els comicis sota la bandera d'Units per Avançar, la marca que agrupa a molts antics membres d'Unió, i que pretén agrupar el "catalanisme moderat". Duran i Lleida no figura com a dirigent d'Units per Avançar, sinó com a simple militant de base. I s'acaba de saber que ha fitxat per la patronal espanyola, la CEOE.