El raper lleidatà Pablo Hasel té deu dies per ingressar voluntàriament a la presó. La notícia l'ha fet pública ell mateix en una piulada on ha exposat els fets i ha lamentat que "Al final no hi ha hagut solidaritat suficient per aturar això que ens afecta a la majoria que no tenim garantida la llibertat d'expressió".
Me han dado 10 días para ingresar en prisión. Al final no ha habido la suficiente solidaridad para parar esto que nos afecta a la mayoría que no tenemos garantizada la libertad de expresión. Van a encarcelarme por contar hechos objetivos, pero jamás van a doblegarme. pic.twitter.com/xeJzdM71wi
— Pablo Hasel (@PabloHasel) January 28, 2021
En la mateixa línia, Hasel ha recordat que el volen empresonar "per explicar fets objectius" però que mai aconseguiran doblegar-lo.
"Enaltiment al terrorisme"
El passat mes de novembre el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per la seva defensa contra l'última sentència de l'Audiència Nacional (AN).
L'escrit, ratificat pel Tribunal Suprem, el condemnava a 9 mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l'agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Aquesta condemna se suma als 2 anys de presó imposats el 2014 per l'Audiència Nacional, també per enaltiment del terrorisme, per la lletra d'algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure.
Hasél ha estat condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" contra la monarquia i altres institucions espanyoles. La defensa del raper insistia que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió i que la sentència establia com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitzava que aquest és "inexistent" al codi penal.
El seu advocat demanava a l'Alt Tribunal que anul·lés la sentència de l'AN i l'absolgués en entendre que es violava la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució. El Constitucional, però, considerava que "no es justifica l'especial transcendència constitucional del recurs".