Raül Romeva serà el candidat de l'Aliança Lliure Europea (ALE) a presidir la Comissió Europea, en les eleccions europees del 2024. El republicà farà tàndem amb una representant de la minoria danesa a Alemanya, Maylis Rossberg, i militant de l'Associació de Votants de Schleswig-Holstein. El partit presentarà els dos caps de llista aquest dissabte en un acte a Estrasburg, França.
Cal recordar que Romeva roman inhabilitat per a exercir un càrrec públic fins al 2030 per la sentència del procés, però la designació com a candidat de l'ALE no implica necessàriament que figuri a la llista d'ERC —que s'elaborarà previsiblement a la primera meitat del 2024. L'exconseller serà el que es coneix a la Unió Europea com a spitzenkandidat en les pròximes eleccions europees, del 6 al 9 de juny del 2024. Es tracta d'una paraula alemanya que designa un procés informal pel qual cada família política europea presenta un aspirant a presidir la Comissió Europea, sense que hi hagi una obligació formal i automàtica perquè el candidat del grup polític guanyador presideixi l'executiu comunitari a la següent legislatura.
Raül Romeva, una opció simbòlica
De fet, és la segona vegada que l'ALE presenta un candidat d'ERC a presidir la Comissió Europea: Oriol Junqueras va ser el cap de llista l'any 2019, quan es trobava empresonat per l'1-O i no va poder participar en la campanya electoral. Romeva no serà el cap de llista, però es pot optar a la presidència de l'executiu comunitari sense ser eurodiputat electe. És el cas de l'alemanya Ursula von der Leyen, que no és europarlamentària i el Parlament Europeu la va escollir pel càrrec. L'actual presidenta ni tan sols havia participat en les eleccions com a spitzenkandidat dels populars europeus, que el 2019 van presentar el també alemany Manfred Weber.
Queda clar que l'elecció de Romeva és una opció simbòlica, ja que l'ALE no té possibilitats d'aconseguir que el seu candidat sigui escollit per la majoria de l'Eurocambra. El càrrec de president de la Comissió Europea sol sorgir d'una majoria de pacte entre els populars i els socialdemòcrates europeus, alhora que necessita l'aval dels estats membres. Tanmateix, el partit ha fet valdre que el republicà representa "els valors democràtics i la convicció que la ciutadania de Catalunya té el dret de votar". Així mateix, la formació defensa que l'exconseller "ha hagut de patir la repressió de l'estat espanyol" i assegura que Catalunya "és un exemple de moltes de les nacions sense estat" que representa l'ALE —com el País Basc, Escòcia o Flandes.