La pretesa "violència independentista" és el relat que sincronitza govern, justícia, forces de seguretat, partits del 155 i diaris espanyols en feliç confusió ("en alegre biribilketa", diríem). I si no n'hi ha, s'inventa. Aquest dimarts, a La Razón, s'han vist en la necessitat d'il·lustrar el seu editorial "Hay que parar la violencia de los CDR" i una, diguem-ne, informació que la justificava. Per a fer-ho, han fet servir la mateixa foto:

L'editorial és de caire imaginatiu. Explica com "el pujolisme i la Convergència del 3%" s'han aliat amb "l'extrema esquerra independentista, batasuna, antisistema i chavista" de les CUP i han tingut un fill que són els Comités de Defensa de República (CDR), una "força de xoc [...] que practica obertament la violència i la coacció", etcètera.

La, diguem-ne, informació és un exercici de periodisme de fantasia basat en "fonts policials", que li descobriran "atacs que fins ara no han tingut relevància mediàtica" (seria per alguna raó eh). A tall d'exemple, un dels més greus és aquest: "un grup de persones enganxant cartells pro referèndum a la porta i façana de l'oficina d'expedició del DNI" a Reus. Quina nit de terror. Quina por.

Tot això t'ho pots creure o no. Però la fotografia és una altra cosa. La imatge que manipula La Razón per criminalitzar els CDR és del dia 9 d'octubre del 2017, Dia del País Valencià, a la Plaça Sant Agustí de la ciutat de València. Es tracta d'un militant ultra a qui reté un agent de la policia espanyola per evitar que agredeixi un grup de manifestants valencianistes. L'autor de la foto és el fotoperiodista Biel Aliño, de l'agència Efe. Ho pots comprovar a la web de la SER d'aquell dia.

Què n'era de fàcil veure que la foto no quadrava. Per mandra, per ignorància o tot alhora, a La Razón ni s'han adonat que el noi que hi ha a la dreta de la imatge porta la samarreta de la segona equipació del València Club de Futbol, per exemple. Es coneix que la foto s'ha triat amb el mateix rigor, cura i exigència amb què s'ha escrit l'editorial i s'ha comprovat la informació. Cap.

Pots dir que què exagerat, que tothom s'equivoca algun cop, que... Potser sí. Però quan en fas editorial i tot més aviat sembla un comportament consistent, sòlid i general. Un patró de conducta. Fa una setmana, al matinal Espejo Público, que dirigeix Susanna Griso a Antena 3 va passar això:

Aquest mateix dimarts, un altre digital titula "Atentado de la 'kale borroka' en Barcelona". Aquest digital és un dels més actius en associar els CDR amb la "kale borroka" ("lluita al carrer", en euskera), de manera que el titular és codi per "violència indepe".

El que ha passat en realitat és que van rebentar la porta d'un concessionari de cotxes, res més. El mateix concessionari ho ha explicat després de parlar amb els Mossos, però el digital fa un dríbling i diu que "según la policía, guarda todas las semejanzas con los actos de la 'kale borroka".

Cap policia ha dit això, perquè qualsevol agent sap que la "kale borroka" no era rebentar portes de concessionaris, però ja es coneix que no es tractava d'informar, perquè la versió del concessionari ni apareix a la, diguem-ne, informació:

Un diputat al Congrés, que veu violència i "kale borroka" gairebé cada dia en gairebé qualsevol presència indepe, havia repiulat la cosa però ha hagut d'esborrar el tuit, com si certifiqués que aquesta "violència terrorista", etcètera, és més falsa que llenya de figuera. Almenys n'ha quedat una captura de pantalla:

Borroka Girauta

Això faria riure però aquests dies no és graciós. Almenys per dos motius. Un és que mentre aquí tothom ha vist que les Diades i altres han estat manifestacions massives, festives i pacífiques, Ebre enllà, la informació que en tenen molts és l'ocasional crema d'alguna bandera espanyola, de manera que la trola de la violència els encaixa perfectament.

L'altre motiu és més seriós: totes aquestes fabricacions acaben nodrint els informes de les forces de seguretat espanyoles, que en fan informes que els fan arribar al jutge que empresona (provisionalment) per rebel·lió. Ja és la idea de la sincronització de tots aquells poders en un sol relat de l'indepe violent: 30 anys de presó. Això. Que no fa gràcia.