Òmnium Cultural ha celebrat que 45 policies espanyols vagin a judici per l'1-O i el seu president, Xavier Antich, ha avisat que "no ens aturarem fins a acabar amb la impunitat". "Gràcies a la força de la societat civil, 45 policies s'asseuran al banc dels acusats. Malgrat els obstacles de la fiscalia i contra un Estat que vulnera drets fonamentals", ha afegit Antich en una piulada d'aquest dimecres. També ha lamentat que l'1 d'octubre va acabar amb "més de 1.000 ferits", però encara sense "cap policia condemnat" després de cinc anys. Consultat per TV3, el president de l'entitat ha deixat clar que això només es tracta d'un "pas previ" i que la celebració de veritat arribarà quan arribi la condemna.
El magistrat de Barcelona Francisco Miralles ha ordenat seure al banc dels acusats a 45 agents per les intervencions violentes que van dur a terme contra els votants a les escoles, després de cinc anys investigant les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre a la capital catalana. Tanmateix, ha decidit arxivar el procediment contra vint agents més. És en aquest context que a Òmnium, com a acusació popular, han assegurat que no pararan "fins a aconseguir que tots els agents que van participar-hi paguin pel mal fet al poble de Catalunya". "Prou impunitat!", ha reclamat l'entitat, que abans ha celebrat haver aconseguit que "alguns policies espanyols vagin a judici per la violència de l'1-O".
❗️ Hem aconseguit que alguns policies espanyols vagin a judici per la violència de l'1-O
— Òmnium Cultural (@omnium) January 25, 2023
Com a acusació popular, @omnium no pararem fins a aconseguir que tots els agents que van participar-hi paguin pel mal fet al poble de Catalunya. Prou impunitat! https://t.co/wm5YSo57fv
La reacció d'Irídia al judici de 45 policies
Qui també forma part de l'acusació popular és Irídia, centre per a la defensa dels drets humans. "És una gran notícia per acabar amb la impunitat", ha manifestat l'entitat a Twitter. La seva codirectora i portaveu, l'advocada penalista Anaïs Franquesa, ha afegit en una valoració posterior que la decisió del jutge "respon a la tasca de la societat civil que va posar en servei imatges, fotografies i experiències viscudes per poder identificar els agents". Però també ha denunciat que ha estat "molt difícil" aconseguir informació per part de la policia espanyola, cosa que evidencia que "manquen mecanismes externs de control i fiscalització" de les actuacions policials. És a dir, que "en moltes ocasions" el cos responia que no disposava de la informació que se'ls hi requeria des dels jutjats o que no tenien protocols d'actuació ni directius clares en l'ús de la força. De la mateixa manera, ha lamentat a TV3 que "els autors intel·lectuals (de les càrregues policials) no estan en aquesta resolució" i que només hi són "alguns dels responsables que estaven en el terreny".
Això no és tot, ja que l'ANC és una altra entitat que es va personar com a acusació popular després que l'Ajuntament de Barcelona en fos expulsat. En un comunicat, l'organització independentista ha avançat que ara estudia presentar un recurs a la interlocutòria per tal d'obtenir més imputacions. I és que a la capital catalana hi va haver 27 escoles afectades i més de 300 denúncies per ferits arran de les càrregues policials. "L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu compromís amb els drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència", ha afegit l'entitat.
Segons el jutge instructor, els policies imputats van poder incórrer en els delictes previstos dels articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i delictes contra la integritat moral — a més de "delictes lleus o menys greus de lesions". Ara, la fiscalia i les acusacions que representen els ferits tenen quaranta dies perquè presentin els escrits d'acusació en contra dels 45 agents.